{"id":3252,"date":"2015-02-13T00:00:35","date_gmt":"2015-02-12T23:00:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3252"},"modified":"2015-02-13T00:00:35","modified_gmt":"2015-02-12T23:00:35","slug":"uma-ens-has-enredat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/02\/13\/uma-ens-has-enredat\/","title":{"rendered":"Uma, ens has enredat"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tDeien que s\u2019havia canviat la cara per\u00f2 ha estat una falsa alarma. Coses del maquillatge, sembla ser. L\u2019assumpte ha fet parlar molt. Jo tamb\u00e9 ho far\u00e9: la meva Uma Thurman \u00e9s la de la pel\u00b7l\u00edcula <em>Beatiful Girls<\/em>, on tamb\u00e9 sortia una altra musa de la meva generaci\u00f3, Natalie Portman, llavors joven\u00edssima. Aquella cinta era del 1996 \u2013han passat 19 anys- i l\u2019atractiu de la rossa i del personatge que interpretava \u2013una tal Andera, que podia tornar boig el tipus m\u00e9s tranquil- van impactar en la nostra condici\u00f3 de mutants que enfil\u00e0vem la selva de la trentena amb l\u2019estranya sensaci\u00f3 que no \u00e9rem prou joves per saltar alegrement damunt la foguera ni prou vells per fer veure que ja est\u00e0vem de tornada de tot. El personatge mascul\u00ed principal de l\u2019esmentada pel\u00b7l\u00edcula el feia Timothy Hutton, que havia d\u2019assumir definitivament la vida adulta, presentada com \u201cel gran silenci\u201d. Fer-se gran no era un assumpte estrictament de temps, sin\u00f3 un pacte entre els diversos kamikazes que cadasc\u00fa porta dins. Uma Thurman brillava enmig d\u2019una colla d\u2019homes-nen que naufragaven sense poder fer-hi res.<\/p>\n<p>Sempre serem amants d\u2019Uma, faci el que vulgui (ella i el seu peculiar maquillador) amb la seva cara. La pel\u00b7l\u00edcula va passar, van venir d\u2019altres hist\u00f2ries, la Portman va fer-se dona, la Thurman va fugir i nosaltres vam acabar superant (o no) les pors que havien exhibit aquells personatges de la pantalla gran. Cadasc\u00fa fa el que pot, amb la seva vida i la seva cara. El fil\u00f2sof Joan-Carles M\u00e8lich escriu aix\u00f2: \u201cLa cara no \u00e9s el rostre. El rostre de l\u2019altre desemparaula el jo\u201d. I afegeix: \u201cEl rostre no es veu, \u00e9s veu\u201d. Ho trobo en un llibre altament recomanable que acaba de sortir, <em>La lectura com a preg\u00e0ria<\/em> (Fragmenta Editorial), un volum d\u2019aforismes en el qual M\u00e8lich t\u00e9 el coratge de reivindicar la literatura com a purgant. Fixeu-vos: \u201cLa moral nom\u00e9s veu cares. La cara no t\u00e9 nom propi; \u00e9s una categoria. Home, dona, casat, solter, divorciat, pare, mare, fill, filla, germ\u00e0, professor, alumne, homosexual, heterosexual, etc. Habitar moralment el m\u00f3n \u00e9s aprendre a tractar amb les cares dels altres\u201d. Li demanar\u00e9 al professor M\u00e8lich, quan el vegi, quina hauria de ser l\u2019\u00e8tica del maquillador. I tamb\u00e9 \u2013ja posats- la del cirurgi\u00e0 pl\u00e0stic.<\/p>\n<p>Que les trifulgues de l\u2019amiga Uma Thurman passin a les portes del nostre Carnaval \u00e9s un detall que la vida regala al columnista per poder recordar al respectable que tots aspirem a tenir una m\u00e0scara m\u00e9s o menys plausible. Podem crear la nostra m\u00e0scara o deixar que ens la col\u00b7loquin els altres, extrem sempre perill\u00f3s. El Rei Carnestoltes agraeix que, com ha fet la famosa actriu durant dos o tres dies, tots tinguem la capacitat de generar una certa confusi\u00f3. El negoci consisteix a recordar que un dia podr\u00edem acabar sent aquell altre que viu, amagat, dins nostre.<\/p>\n<p>&nbsp;\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Deien que s\u2019havia canviat la cara per\u00f2 ha estat una falsa alarma. Coses del maquillatge, sembla ser. L\u2019assumpte ha fet parlar molt. Jo tamb\u00e9 ho far\u00e9: la meva Uma Thurman&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3252"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3252"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3252\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3252"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3252"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3252"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}