\t\t\t\tA Barcelona, de dretes, nom\u00e9s se\u2019n reclama Alberto Fern\u00e1ndez D\u00edaz, que porta anys i panys gestionant la botiga del PP local amb la tranquil\u00b7litat d\u2019un diesel. La resta de pol\u00edtics municipals s\u2019ubiquen a l\u2019esquerra, comen\u00e7ant per l\u2019alcalde convergent Xavier Trias, que, en el seu moment, va definir-se com a \u201csocialdem\u00f2crata\u201d. Es veu que els barcelonins, amb m\u00e9s contund\u00e8ncia que els catalans en general, s\u2019imaginen ser m\u00e9s progressistes del que s\u00f3n de deb\u00f2. La present batalla electoral pel govern municipal de la capital de Catalunya no es pot desenganxar d\u2019aquest fenomen. Ni de dos fen\u00f2mens m\u00e9s: el duel entre sobiranisme i unionisme i el duel entre la suposada vella pol\u00edtica i la pretesa nova pol\u00edtica.<\/p>\n
No s\u00e9 si \u00e9s la mem\u00f2ria del franquisme o el fet de no ser capital d\u2019Estat o tenir una tradici\u00f3 popular molt influ\u00efda pel moviment obrer i l\u2019anarquisme, per\u00f2 est\u00e0 clar que Barcelona sembla ser feli\u00e7 quan pot narrar-se com un far d\u2019esquerres sense posar en perill res del que estimen les dretes. Una mica de rosa de foc i una mica m\u00e9s de tranquil\u00b7litat per als inversors. L\u2019\u00e8xit del maragallisme com a projecte \u2013del qual encara viu tothom- \u00e9s justament haver creat una s\u00edntesi quasi perfecta entre els interessos durs de les elits i les aspiracions simp\u00e0tiques d\u2019una majoria transversal, un recobriment ideol\u00f2gic que podien abra\u00e7ar sense problemes des dels eurocomunistes fins els hereus sentimentals de la Lliga, passant per tots els del mig. Era evident, fins i tot, que la parr\u00f2quia popular m\u00e9s repat\u00e0nia es trobava c\u00f2moda amb la ciutat que va pensar i va impulsar Pasqual Maragall.<\/p>\n
Les eleccions del 24 de maig a Barcelona seran moltes batalles alhora i, per sota de tot, hi ha el convenciment que forjar una majoria estable al consistori ser\u00e0 m\u00e9s complicat que mai. Tamb\u00e9 hi ha molta gent que pensa que les decisions que els partits prenguin per governar la ciutat tindran conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles sobre les din\u00e0miques que influeixen en les eleccions catalanes del 27 de setembre i les posteriors espanyoles de final d\u2019any. A m\u00e9s a m\u00e9s, el factor incertesa augmenta quan considerem que nom\u00e9s hi ha dos candidats \u2013Trias i Fern\u00e1ndez D\u00edaz- que repeteixen mentre la resta de caps de llista s\u2019estrena, incl\u00f2s el del PSC, Jaume Collboni, que arriba a la cursa despr\u00e9s d\u2019unes prim\u00e0ries que van incrementar la fragmentaci\u00f3 de l\u2019espai socialista. Alfred Bosch, candidat que tamb\u00e9 \u00e9s resultat d\u2019unes prim\u00e0ries, hauria de beneficiar-se del cicle ascendent de la marca ERC, per\u00f2 li est\u00e0 costant de concretar les complicitats que buscava. Nom\u00e9s Ada Colau apareix tan segura en el seu espai com el l\u00edder del PP barcelon\u00ed en el seu, tot i que hi ha dos factors que fan que la coalici\u00f3 Barcelona en Com\u00fa no sigui l\u2019operaci\u00f3 rodona que alguns havien prom\u00e8s: l\u2019abs\u00e8ncia de la CUP (cosa que resta vots) i la pres\u00e8ncia d\u2019ICV-EUiA (cosa que treu credibilitat al discurs contra el model de ciutat constru\u00eft des del 1979). Mentre les opcions dels extrems ho tenen f\u00e0cil, Trias, Collboni i Bosch hauran de fer molts equilibris per intentar arreplegar el m\u00e0xim de vots.<\/p>\n
La paradoxa \u00e9s que s\u00f3n justament Trias, Collboni i Bosch els mateixos que podrien acabar for\u00e7ats a entendre\u2019s per establir algun pacte de governabilitat, sempre i quan el pes de la coalici\u00f3 d\u2019Ada Colau i les condicions que ella pos\u00e9s fessin impossible un tripartit d\u2019esquerres de nou encuny. Tot \u00e9s obert. Donaria prioritat Bosch a un acord sobiranista que reforc\u00e9s el proc\u00e9s o a un acord d\u2019esquerres per remarcar l\u2019accent social? Quin inter\u00e8s tindria el PSC en formar part d\u2019un eventual govern local amb convergents i republicans?\u00a0 \u00a0Podrien posposar-se els pactes estables de ciutat a l\u2019espera dels resultats dels comicis catalans?<\/p>\n
La batalla de Barcelona s\u2019ha convertit en una prova d\u2019esfor\u00e7 per al sobiranisme en general, per a una CiU amb problemes, per a una ERC amb moltes expectatives, per a un PSC en caiguda lliure, i per a la versi\u00f3 local de Podem, sense oblidar-nos de C\u2019s i de la coalici\u00f3 CUP-Capgirem Barcelona, formacions que no tenen les adher\u00e8ncies dels partits de sempre. Sense menystenir que all\u00f2 important \u00e9s decidir quina ciutat volen els barcelonins, f\u00f3ra ingenu no remarcar que els resultats de la capital de Catalunya serviran per dir si la suposada nova pol\u00edtica es consolida o \u00e9s una moda, i tamb\u00e9 per dir si el sobiranisme avan\u00e7a o retrocedeix. Tamb\u00e9 per calibrar fins a quin punt es produeix un despla\u00e7ament cap al centre o cap a l\u2019esquerra dels votants que abans havien estat fidels al maragallisme. En aquest sentit, no em deixa de sorprendre que els assessors de Trias regalin al candidat del PP l\u2019exclusiva de la bandera de l\u2019ordre, com si el discurs apocal\u00edptic sobre les ciutats mortes no tingu\u00e9s possibilitat de resposta democr\u00e0tica en termes no autoritaris. Aquesta circumst\u00e0ncia deixa orfes molts sectors socials que no confonen la cr\u00edtica necess\u00e0ria a determinades actuacions oficials amb el discurs de l\u2019esmena a la totalitat.<\/p>\n
Robert Robert, el gran cronista del vuit-cens, va escriure que \u201chi ha afici\u00f3, a Barcelona, a partir les coses en quatre\u201d. La tend\u00e8ncia no ha minvat des de llavors. Veurem si els nostres representants locals s\u00f3n capa\u00e7os de superar aquesta fatalitat i entenen que cal sumar energies per travessar uns temps tan dif\u00edcils com apassionants.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A Barcelona, de dretes, nom\u00e9s se\u2019n reclama Alberto Fern\u00e1ndez D\u00edaz, que porta anys i panys gestionant la botiga del PP local amb la tranquil\u00b7litat d\u2019un diesel. La resta de pol\u00edtics…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3257"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3257"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3257\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}