\t\t\t\tImagineu, si us plau, que TV3 estrena una teles\u00e8rie de producci\u00f3 local que combina la hist\u00f2ria de Catalunya i la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, que est\u00e0 molt ben escrita i realitzada, que interpreten excel\u00b7lents i coneguts actors, i que, en el primer cap\u00edtol que s\u2019emet, la perip\u00e8cia se centra en el setge de Barcelona durant el 1714, amb especial inter\u00e8s en les figures de Rafael Casanova i Antonio de Villarroel. En el segon cap\u00edtol, l\u2019acci\u00f3 de la teles\u00e8rie t\u00e9 lloc en una altra \u00e8poca, per exemple, al 1229, i els personatges de ficci\u00f3 acompanyen al rei Jaume I a la conquesta de Mallorca. Imagineu \u2013repeteixo- qu\u00e8 haurien escrit i dit no pocs periodistes (pol\u00edtics, soci\u00f2legs, historiadors, etc\u00e8tera) des de diversos mitjans de Madrid i tamb\u00e9 alguns de Barcelona: televisi\u00f3 que adoctrina, televisi\u00f3 que fa propaganda secessionista, televisi\u00f3 que difon mites nacionalistes… I afegirien que l\u2019assumpte \u00e9s molt greu perqu\u00e8 es fa des d\u2019un canal p\u00fablic amb els diners de tothom. I no descarteu que PP i Ciutadans portessin el cas a la comissi\u00f3 parlament\u00e0ria corresponent per exigir explicacions als responsables de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals. I els mateixos habituals que fan acudits de mal gust sobre les pedres del Born mentre callen sobre el Valle de los Ca\u00eddos (ins\u00f2lit parc tem\u00e0tic del franquisme que cap Govern espanyol vol convertir en un lloc que no ofengui la mem\u00f2ria dels que van perdre la guerra) farien bromes rabioses sobre aquest producte televisiu. Imagineu, benvolguts lectors.<\/p>\n
B\u00e9, no imagineu tant. Perqu\u00e8 el primer canal de TVE ens ofereix, des de fa dues setmanes, una s\u00e8rie de producci\u00f3 espanyola que \u00e9s un magn\u00edfic exemple de ficci\u00f3 televisiva nacionalista, titulada El ministerio del tiempo<\/em>. \u00d2bviament, ni els directius de TVE, ni els creadors de la s\u00e8rie, ni la majoria de cr\u00edtics del ram, ni bona part del p\u00fablic que gaudeix d\u2019aquest programa acceptar\u00e0 l\u2019adjectiu que jo he fet servir. Per a ells aix\u00f2 no \u00e9s \u201cficci\u00f3 nacionalista\u201d sin\u00f3 \u201cficci\u00f3 nacional\u201d i punt. Cap geperut no es veu la seva gepa. Si tu divulgues els moments m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya en tant que naci\u00f3 mitjan\u00e7ant perip\u00e8cies que fan les del\u00edcies del gran p\u00fablic, tu dir\u00e0s que et limites a explicar un patrimoni compartit, no acceptar\u00e0s que el teu \u00e9s un discurs nacionalista que refor\u00e7a la idea oficial d\u2019un Estat-una naci\u00f3. I tu dir\u00e0s que jo, que veig nacionalisme espanyol en el que s\u2019ofereix nom\u00e9s com a nacional, s\u00f3c un malalt, s\u00f3c un fan\u00e0tic, s\u00f3c un retor\u00e7at nacionalista \u2013jo s\u00ed- que projecto els meus fantasmes de tribu petita sobre un producte audiovisual que no t\u00e9 \u2013per amor de D\u00e9u!- cap objectiu pol\u00edtic. Estem parlant de nacionalisme banal.<\/p>\n Michael Billig ha estudiat les nacions i els nacionalismes a fons. \u00c9s un prestigi\u00f3s catedr\u00e0tic angl\u00e8s que l\u2019any 1995 va publicar la primera versi\u00f3 de la seva obra de refer\u00e8ncia sobre el que ell anomena \u201cnacionalisme banal\u201d. Sota aquesta etiqueta trobem el conjunt de s\u00edmbols, h\u00e0bits i discursos que de manera quotidiana, mec\u00e0nica i rutin\u00e0ria difon i mant\u00e9 qualsevol Estat constitu\u00eft \u2013sobretot a Occident- per refor\u00e7ar la consci\u00e8ncia nacional de la ciutadania. Els mitjans s\u00f3n vehicles important\u00edssims del nacionalisme banal, comen\u00e7ant per la televisi\u00f3. Les narratives d\u2019una identitat oficial es generen i es mantenen amb tota la pot\u00e8ncia de qu\u00e8 disposen els organismes estatals. D\u2019altra banda, Billig no nega que les nacions sense Estat com Esc\u00f2cia, Quebec o Catalunya tamb\u00e9 presenten fen\u00f2mens de nacionalisme banal per\u00f2 fa una distinci\u00f3 essencial:\u00a0 \u201cAquells que viuen en nacions consolidades \u2013al centre de les coses- s\u00f3n empesos a veure el nacionalisme com a propietat d\u2019uns altres, no de nosaltres<\/em>\u201d. \u00c9s a dir, l\u2019Onze de Setembre \u00e9s un muntatge per rentar cervells per\u00f2 el 12 d\u2019Octubre i el 6 de Desembre s\u00f3n moments per a celebrar que som \u201clibres e iguales\u201d. \u00c9s el mateix principi tramp\u00f3s pel qual jo he de suportar que se\u2019m defineixi com a \u201cperiodista nacionalista\u201d mentre qualsevol col\u00b7lega que argumenti a favor d\u2019una Catalunya dins d\u2019Espanya (i, de passada, d\u2019un Gibraltar espanyol) \u00e9s nom\u00e9s \u201cperiodista\u201d. La difer\u00e8ncia entre nacionalisme amb o sense Estat no es pot passar per alt, perqu\u00e8 \u2013com b\u00e9 remarca Billig- \u201cen el cas dels estats naci\u00f3 occidentals, el nacionalisme banal no pot ser innocent: representa institucions que posseeixen vastos arsenals\u201d. Arsenals de tota mena, tamb\u00e9 medi\u00e0tics i culturals. I un av\u00eds: \u201cbanal no implica pas benigne\u201d.<\/p>\n Abans d\u2019acabar aquest paper dir\u00e9 que m\u2019agrada molt la s\u00e8rie El ministerio del tiempo<\/em>, creada pels germans Pablo i Javier Olivares. Coincideixo amb tothom que n\u2019ha destacat la seva qualitat. \u00c9s una s\u00e8rie pop que t\u00e9 l\u2019encert de tenyir d\u2019ironia els di\u00e0legs dels personatges, capa\u00e7os de formular una suau critica \u2013patri\u00f2tica, per descomptat- de la societat espanyola. Per sota dels guions hi batega un discret regeneracionisme, que ve a dir-nos que \u2013tot i els errors- paga la pena ser espanyol. El primer cap\u00edtol, sobre la Guerra del Franc\u00e8s, i el segon, sobre l\u2019Armada Invencible, deixen clar que els autors de la s\u00e8rie han fet molt b\u00e9 el que fa anys que fan els anglesos i els nord-americans quan parlen del seu passat. I han tingut un detall que no em sembla gens casual: el personatge femen\u00ed principal \u00e9s una dona rebel, amb dots de lideratge i catalana.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Imagineu, si us plau, que TV3 estrena una teles\u00e8rie de producci\u00f3 local que combina la hist\u00f2ria de Catalunya i la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, que est\u00e0 molt ben escrita i realitzada, que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3269"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3269"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3269\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}