\t\t\t\tL’altre dia, el presentador d’una confer\u00e8ncia que em disposava a donar davant d’un amable auditori, va definir-me com a “personatge medi\u00e0tic”. No \u00e9s la primera vegada que em passa. Amb tot, encara no m’acabo d’acostumar a aquesta etiqueta: “medi\u00e0tic”. Em deixa desconcertat quan se m’aplica aquesta marca. Deu voler dir que estic relacionat amb els m\u00e8dia, aix\u00f2 s\u00f3n els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. \u00c9s una categoria en la qual no em reconec, \u00e9s una redund\u00e0ncia. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 el meu ofici \u00e9s justament el de periodista, la meva feina consisteix a treballar en els m\u00e8dia i per als m\u00e8dia. La cosa resulta tan absurda com si a un advocat se’l defin\u00eds com a “personatge jur\u00eddic” i a un metge com a “personatge sanitari”. Un cuiner, un notari o un psic\u00f2leg que parli per les televisions i les r\u00e0dios s\u00ed que \u00e9s medi\u00e0tic, at\u00e8s que la seva professi\u00f3 no \u00e9s ni el periodisme ni la comunicaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2, si s’ aplica a un periodista, \u00e9s sobrer. Jo no s\u00f3c medi\u00e0tic, jo s\u00f3c un periodista que participa en programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3 de la mateixa manera que escriu columnes en un diari de gran tirada i articles en aquesta revista que teniu a les mans.<\/p>\n
Per qu\u00e8 us explico tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 hem pervertit les paraules de tal manera que la realitat se’ns desfigura. Llavors, sorgeixen mots que s\u00f3n com bombes. En aquest sentit, pitjor que l’adjectiu “medi\u00e0tic” \u00e9s el substantiu “tertuli\u00e0”, que s’aplica a tots aquells que prenem part en espais audiovisuals on es comenta l’actualitat i s’opina de tot una mica, encara que, de fet, l’assumpte que hi domina \u00e9s la cosa pol\u00edtica. No em puc queixar, suposo, si em defineixen com a tertuli\u00e0, perqu\u00e8 dedico una part del meu temps professional a participar en debats en algunes cadenes de r\u00e0dio i de televisi\u00f3 al costat d’altres periodistes i persones que provenen d’altres camps, principalment ex-pol\u00edtics i persones de professions liberals com advocats, economistes o acad\u00e8mics de les ci\u00e8ncies socials. La meva prevenci\u00f3 davant del qualificatiu tertuli\u00e0 prov\u00e9 del fet que, en els darrers temps, proliferen les cr\u00edtiques a aquest g\u00e8nere period\u00edstic, que alguns pinten com a superficial, indocumentat i fr\u00edvol. Per extensi\u00f3, els denominats tertulians acostumem a ser condemnats d’entrada com a c\u00f2mplices dels bescantats pol\u00edtics que, al seu torn, s\u00f3n posats a totes les fogueres, amb ra\u00f3 o sense. A remolc dels nous populismes, el tertuli\u00e0 \u00e9s -segons determinats inquisidors- un membre distingit de la casta dominant i corrupta que ha de ser substitu\u00efda immediatament. Com si el tertuli\u00e0 es fes d’or amb el que li paguen per les seves col\u00b7laboracions, com si el tertuli\u00e0 fos l’encarnaci\u00f3 de tots els mals del sistema, com si el tertuli\u00e0 amagu\u00e9s sempre una o altra intenci\u00f3 malsana. Alguns -ho hem comprovat- ataquen les tert\u00falies amb un acarnissament exagerat fins que s\u00f3n cridats a formar-ne part.<\/p>\n
Les coses s\u00f3n una mica m\u00e9s complicades i tamb\u00e9 una mica m\u00e9s senzilles. No responc en nom de tots els tertulians, per descomptat. Puc respondre, nom\u00e9s, dels meus actes i de les meves intencions i, des d’aquesta posici\u00f3, afirmo que anar a una tert\u00falia de r\u00e0dio o de televisi\u00f3 \u00e9s, per mi, una feina equivalent a escriure un article. No t\u00e9 cap misteri, \u00e9s tan f\u00e0cil o tan dif\u00edcil com posar les teves idees i informacions en un paper. El resultat dep\u00e8n, \u00f2bviament, del talent de cada tertuli\u00e0 a l’hora d’organitzar i expressar el seu discurs, dep\u00e8n de la gr\u00e0cia que cadasc\u00fa tingui en presentar els seus arguments davant del micro o les c\u00e0meres. I, dep\u00e8n, en darrera inst\u00e0ncia, del bagatge de qui parla i de la credibilitat que pugui mer\u00e8ixer el que diu. Hom arriba a la tert\u00falia de torn amb all\u00f2 que \u00e9s i amb all\u00f2 que ha llegit i ha estudiat, ni m\u00e9s ni menys. Dit tot aix\u00f2, com a professional que fa anys que pr\u00e0ctica aquest g\u00e8nere tinc una regla d’or: si no puc dir res una mica substancial sobre un assumpte, m’estimo m\u00e9s callar.<\/p>\n
Una de les grans acusacions que es fan als tertulians \u00e9s que “parlen de tot”. Aix\u00f2 no \u00e9s exacte, \u00e9s una caricatura. M\u00e9s de la meitat de not\u00edcies que s’aborden en una tert\u00falia de r\u00e0dio o de televisi\u00f3 corresponen al que el periodisme etiqueta com a “Pol\u00edtica” i aix\u00f2 explica que siguem els periodistes dedicats a aquesta mat\u00e8ria el tipus de personal m\u00e9s freq\u00fcent en aquests espais. Quan l’agenda informativa es desvia a realitats d’una notable complexitat t\u00e8cnica – els casos d’Ebola, els incendis forestals, l’estafa de les preferents o la lletra lligada a les escoles-, els tertulians sensats agafem aquests assumptes pel cant\u00f3 de la pol\u00e8mica pol\u00edtica i ens abstenim de fer veure que som especialistes en el nucli d’aquestes informacions. Acostuma a ser la veu de gent experta qui ens il\u00b7lustra sobre els detalls envitricollats de centenars d’esdeveniments que, com \u00e9s natural, tenen derivacions pol\u00edtiques. Un bon conductor de r\u00e0dio o de televisi\u00f3 sap combinar coneixedors erudits de tots els \u00e0mbits i periodistes de perfil pol\u00edtic per oferir al p\u00fablic arguments m\u00e9s o menys s\u00f2lids que permetin al ciutad\u00e0 fer-se un criteri. L’oient i l’espectador construeixen la seva opini\u00f3 tamb\u00e9 a partir de l’intercanvi dial\u00e8ctic entre tertulians.<\/p>\n
No ho dir\u00edem tot si amagu\u00e9ssim que tota tert\u00falia de r\u00e0dio i televisi\u00f3 busca un tercer objectiu a m\u00e9s d’informar i contrastar idees: aconseguir una certa amenitat que distregui l’audi\u00e8ncia a la vegada que convida a fer pensar en all\u00f2 que \u00e9s -se suposa- d’inter\u00e8s general. \u00c9s a dir, la tert\u00falia period\u00edstica \u00e9s tamb\u00e9 un espectacle, la qual cosa no ha de ser vista com un error sin\u00f3 com una condici\u00f3 inherent a mena de programes. Els espectacles poden ser bons o dolents, poden obrir el pensament o poden avorrir, aix\u00f2 dependr\u00e0 de com es concep i es realitza. Hi ha tert\u00falies bones, dolentes i p\u00e8ssimes. Com hi ha diaris bons, dolents o prescindibles. Des que l’home \u00e9s home, el di\u00e0leg ha servit per intentar fer-nos preguntes i esbossar algunes respostes, per remarcar discrep\u00e0ncies o trobar coincid\u00e8ncies. La r\u00e0dio i la televisi\u00f3 nom\u00e9s han multiplicat la quantitat de persones que escolten i veuen aquests exercicis de la paraula, que durant segles s’han fet amb normalitat en cases particulars, caf\u00e8s, escoles, ateneus, clubs, tallers, oficines, parr\u00f2quies, convents, rebotigues, bodegues o places.<\/p>\n
La tert\u00falia no ha de ser ni una classe magistral, ni un serm\u00f3, ni un m\u00edting, encara que tots podem cometre l’error, un mal dia, d’alli\u00e7onar, adoctrinar i fer propaganda. El tertuli\u00e0 que estigui net de pecat que llanci la primera frase. En tot cas, qui escriu aquest paper pot assegurar que, quan es prepara per prendre part en un debat de r\u00e0dio o de televisi\u00f3, t\u00e9 sempre el mateix doble objectiu al cap: mirar d’ajudar a esclarir una realitat que sovint sembla confusa i mirar de no dir m\u00e9s bestieses del compte. L’aspiraci\u00f3 anal\u00edtica \u00e9s el meu nord, tot i que no sempre aconsegueixo dir exactament el que vull dir i de la manera m\u00e9s entenedora possible. Si tot aix\u00f2 est\u00e0 basat en dades fiables millor que si nom\u00e9s fem servir apreciacions purament subjectives o massa emocionals. Ara, no tinguem por de mostrar el nostre car\u00e0cter: el p\u00fablic tamb\u00e9 valora que cada tertuli\u00e0 sigui com \u00e9s i que deixi veure, com de passada, les seves simpaties i antipaties, sempre i quan es faci de manera elegant i respectuosa amb els que pensen diferent.<\/p>\n
I una darrera confessi\u00f3, per si us fa servei: per sobreviure en aquest g\u00e8nere de la tert\u00falia audiovisual cal acumular tones de paci\u00e8ncia i de bon humor, que s\u00f3n els millors ant\u00eddots contra fantasmes t\u00f2xics com el sectarisme, el dogmatisme, la demag\u00f2gia i la mala educaci\u00f3. En cas de dubte, val m\u00e9s somriure. Encara que sembli que el m\u00f3n s’acaba amb cada tert\u00falia, la realitat \u00e9s -afortunadament- menys dram\u00e0tica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’altre dia, el presentador d’una confer\u00e8ncia que em disposava a donar davant d’un amable auditori, va definir-me com a “personatge medi\u00e0tic”. No \u00e9s la primera vegada que em passa. Amb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3282"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3282"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3282\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3282"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3282"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3282"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}