\t\t\t\tL\u2019altre dia, era a l\u2019andana de l\u2019estaci\u00f3 de Renfe de Passeig de Gr\u00e0cia-Arag\u00f3 esperant el tren per tornar a casa i un home que devia passar de la seixantena \u2013que em mirava amb curiositat- va aturar-se davant meu i em va preguntar \u201cvost\u00e8 \u00e9s vost\u00e8?\u201d. Mai no m\u2019havien fet aquesta pregunta. En aquests casos, la pregunta t\u00edpica acostuma a ser \u201cvost\u00e8 \u00e9s Francesc-Marc \u00c1lvaro?\u201d o \u201cvost\u00e8 escriu a La Vanguardia, oi?\u201d Si alg\u00fa et demana si tu ets tu, i no afegeix res m\u00e9s, l\u2019assumpte exigeix una resposta al mateix nivell. Llavors, no vaig tenir cap m\u00e9s remei que respondre-li amb total sinceritat: \u201cAix\u00f2 va a estones i segons com; dep\u00e8n molt del dia que sigui jo o que no ho sigui\u201d. No s\u00e9 si l\u2019home va quedar gaire satisfet amb la meva resposta \u2013potser em va prendre per ximple- per\u00f2 no vam allargar la conversa i ell va continuar caminant, tot i que abans va mirar-me amb uns ulls que transmetien una estranya barreja de fatiga, saviesa i commiseraci\u00f3. No era una mirada ni amistosa ni hostil, m\u2019observava com qui fa un cop d\u2019ull a una bestiola imm\u00f2bil dins d\u2019una vitrina. M\u00e9s enll\u00e0, la pregunta que em va fer aquell desconegut seria un bon comen\u00e7ament de novel.la o de pel\u00b7l\u00edcula perqu\u00e8 apunta al cor de la nostra \u00e8poca, un per\u00edode en qu\u00e8 la identitat ha esdevingut una q\u00fcesti\u00f3 central de l\u2019art, del pensament i de la pol\u00edtica.<\/p>\n
Vost\u00e8 \u00e9s vost\u00e8? Jo s\u00f3c jo? Vost\u00e8, benvolgut lector, \u00e9s vost\u00e8? Uns dies abans d\u2019aquest breu di\u00e0leg amb alg\u00fa de qui no s\u00e9 ni el nom, vaig assistir a una de les funcions de L\u2019art de la com\u00e8dia<\/em>, al Teatre Nacional de Catalunya, muntatge afinad\u00edssim de l\u2019obra d\u2019Eduardo de Filippo que dirigeix (i tamb\u00e9 interpreta amb la seva reconeguda solv\u00e8ncia) Llu\u00eds Homar. L\u2019obra \u2013que recomano intensament si \u00e9s que teniu inter\u00e8s pel gran teatre- planteja de manera molt atractiva el vell assumpte de la dist\u00e0ncia entre all\u00f2 que som i all\u00f2 que semblem, la tensi\u00f3 entre la veritat de les coses i la representaci\u00f3 que en fem, no sempre de manera conscient. Una de les idees que sobrevola la hist\u00f2ria que se\u2019ns ofereix dalt de l\u2019escenari \u00e9s que, sovint, la nostra actuaci\u00f3 no dep\u00e8n d\u2019all\u00f2 que som o no som sin\u00f3 del grau de veritat (de realitat, f\u00f3ra m\u00e9s exacte dir) que atorguem \u201cals altres\u201d. No \u00e9s nom\u00e9s el joc metateatral de la versemblan\u00e7a, sin\u00f3 el gran risc de tot individu que vulgui emancipar-se i assolir una vida bona, per dir-ho com els antics: quin grau de veritat estem disposats a assumir. Ja ho s\u00e9: esteu pensant en Matrix<\/em>, potser tamb\u00e9 en La vida es sue\u00f1o<\/em>. El m\u00e8rit de De Filippo, per\u00f2, \u00e9s que no necessita parlar de cap tirania futura ni d\u2019homes encadenats. \u00c9s en la m\u00e9s estricta i rutin\u00e0ria \u201cnormalitat\u201d on ens ataca el dubte fonamental. No som herois \u2013ens ve a dir De Filippo- nom\u00e9s som supervivents.<\/p>\n Hauria pogut respondre aix\u00f2 al meu inesperat interrogador: s\u00f3c un supervivent, com tots vosaltres. O emprar una frase de Joan Fuster, irrefutable: s\u00f3c un aspirant a cad\u00e0ver. Tots els humans som aspirants a cad\u00e0vers, fins i tot Eduard Punset, que va expressar dubtes sobre la mort com a fenomen que no fa excepcions. El supervivent t\u00e9 una identitat forta. Si sobrevivim a l\u2019actual crisi, tot aix\u00f2 que tindrem. L\u2019escriptor Arthur Miller explica que, quan tenia 14 anys, durant l\u2019\u00e8poca de la Gran Depressi\u00f3 que va provocar el Crack del 1929, tenia una feineta de repartidor de pa i no aspirava a res millor, perqu\u00e8 l\u2019atur era enorme i els pocs anuncis de feina que publicava The New York Times<\/em> especificaven que els candidats a ocupar aquells llocs havien de ser \u201cblancs\u201d i \u201ccristians\u201d. Un adolescent jueu quedava immediatament fora de la llista. La identitat tamb\u00e9 es forma a partir de l\u2019exclusi\u00f3. \u201cQui no \u00e9s vost\u00e8?\u201d f\u00f3ra tamb\u00e9 una bona pregunta. I la llista d\u2019all\u00f2 que no s\u00f3c \u00e9s tan o m\u00e9s important que la d\u2019all\u00f2 que \u2013m\u00e9s o menys- s\u00f3c. Per exemple, no s\u00f3c portaveu de les empreses de l\u2019Ibex35, ni polit\u00f2leg, ni advocat de l\u2019Estat, ni fill de cap pr\u00f2cer de la p\u00e0tria. Tampoc no s\u00f3c amant de la pesca, ni fumador, ni partidari de la m\u00fasica ambiental. Infinites possibilitats de no ser conformen la nostra identitat. S\u00f3c tot all\u00f2 que no s\u00f3c.<\/p>\n Ara, suposo que jo tamb\u00e9 dec ser les altres vides que hauria pogut viure i que, de tant en tant, es fan presents, com el recordatori d\u2019un estrany que porto dins. L\u2019estrany que ens crida des del fons de la mem\u00f2ria extrema d\u2019all\u00f2 que no hem viscut, que \u00e9s la m\u00e9s fidel de totes les mem\u00f2ries, per descomptat. Em va passar en una recent visita al monestir de Montserrat, mentre servidor i uns amics din\u00e0vem en silenci amb els monjos, gr\u00e0cies a l\u2019amable invitaci\u00f3 del pare Bausset i als bons oficis de l\u2019incansable i gener\u00f3s amic Carlos Tejedor. Per qu\u00e8 no s\u00f3c jo un d\u2019ells? Qui f\u00f3ra jo si hagu\u00e9s triat aquesta opci\u00f3 de vida? Quin h\u00e0bit portem els que no portem h\u00e0bit? La llum de Montserrat, esc\u00e0pola i gasiva, tamb\u00e9 fa la pregunta: Vost\u00e8 \u00e9s vost\u00e8?<\/p>\n Miquel Tresserras, un dels meus mestres de vida i el primer deg\u00e0 de la Facultat de Comunicaci\u00f3 i Relacions Internacionals Blanquerna, va rebre dimarts el Premi Extraordinari de Comunicaci\u00f3 que atorga aquest centre. A ell dec la millor resposta a la pregunta que he anat repetint en aquest paper: \u201cS\u00f3c alg\u00fa de frontera\u201d. Ser fronterer vol dir ser diverses coses alhora, i tamb\u00e9 no acabar de ser-ne cap del tot. No trobar mai el lloc perfecte. Empaitar l\u2019ombra d\u2019un mateix.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019altre dia, era a l\u2019andana de l\u2019estaci\u00f3 de Renfe de Passeig de Gr\u00e0cia-Arag\u00f3 esperant el tren per tornar a casa i un home que devia passar de la seixantena \u2013que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3284"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3284"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3284\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}