\t\t\t\tDem\u00e0 far\u00e0 35 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya despr\u00e9s de la guerra. Un cop superat el pr\u00f2leg de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas, la ciutadania va triar aquells que havien de construir i conduir l’autogovern d’acord amb l’Estatut d’Autonomia que s’havia aprovat el 1979 en refer\u00e8ndum.<\/p>\n
Primer. El m\u00e9s veterans recorden que, les setmanes anteriors al dia dels comicis, s’explicava la seg\u00fcent fac\u00e8cia: “A Catalunya hi ha dos homes que no dormen, l’un per si li toca governar i l’altre per si no pot fer-ho; el primer \u00e9s Joan Revent\u00f3s i el segon \u00e9s Jordi Pujol”. El candidat socialista era presentat com “el president de tots” i el nacionalista com “l’home per aixecar Catalunya, no per dividir-la”. El tercer de la pel\u00b7l\u00edcula era Josep Benet, que encap\u00e7alava, com a independent, la llista del PSUC, el gran partit de la clandestinitat. Els tres candidats provenien del mateix magma de la resist\u00e8ncia antifranquista, dem\u00f2crata, catalanista i cat\u00f2lica. Contra tot pron\u00f2stic, va guanyar Pujol, a qui diversos mitjans descrivien com “el banquer”. L’home que havia invocat Sant Pancra\u00e7 (\u201cdoneu-nos salut i feina\u201d) per atreure les classes mitjanes va oferir un pacte de govern als socialistes, per\u00f2 Revent\u00f3s -que havia vist com els seus havien irromput amb for\u00e7a als ajuntaments- no el va acceptar. Aquella decisi\u00f3 va marcar el camp de joc de la pol\u00edtica catalana per moltes d\u00e8cades.<\/p>\n
Segon. Pujol va ser investit president gr\u00e0cies als vots d’ERC i de Centristes de Catalunya-UCD, la formaci\u00f3 del president Su\u00e1rez. A canvi, el republic\u00e0 Heribert Barrera va tenir la presid\u00e8ncia de la Cambra. El l\u00edder convergent era el mal menor per a les elits que tenien relaci\u00f3 amb els grans interessos per\u00f2 sabien que la dreta pura i dura (massa lligada al r\u00e8gim anterior) tenia un sostre baix a Catalunya. Solidaritat Catalana -que era l\u2019equ\u00edvoc nom de\u00a0 resson\u00e0ncies catalanistes que van fer servir els antecessors del PP- no va aconseguir cap esc\u00f3, com tampoc en va obtenir cap la candidatura Nacionalistes d’Esquerra, que plantejava la independ\u00e8ncia i portava una llista plena de famosos del m\u00f3n cultural. Foment del Treball va jugar fort per intentar frenar els vots a “les opcions marxistes o marxistitzants”. Molts anuncis i molts diners. No era cap secret que certs sectors no volien que es repet\u00eds l’\u00e8xit que socialistes i comunistes havien tingut a les primeres generals del 1977 i a les municipals del 1979. La guerra freda havia de trigar molt a acabar-se, l’ascens al poder de Thatcher animava els socis locals de Fraga i encara faltaven m\u00e9s de dos anys perqu\u00e8 la vict\u00f2ria de Gonz\u00e1lez demostr\u00e9s que la socialdemocr\u00e0cia no era el papu.<\/p>\n
Tercer. Unes setmanes abans del 20 de mar\u00e7, el setmanari L’hora de Catalunya<\/em>, proper als socialistes, especulava sobre pactes i remarcava que el PSUC “propugna la formula tarradellista de govern d’unitat, si b\u00e9 tampoc no es tanca a d’altres f\u00f3rmules com un pacte tripartit PSC-CiU-PSUC” i afegia que “la f\u00f3rmula PSC-PSUC \u00e9s descartada tant pel PSC com pel mateix PSUC”. Els socialistes estaven conven\u00e7uts que guanyarien i no haurien de pactar amb ning\u00fa. Si Josep Pallach no hagu\u00e9s mort el gener del 1977, potser el mapa de partits de Catalunya hauria resultat diferent. Pallach era de la generaci\u00f3 m\u00e9s jove que havia fet la guerra mentre Pujol era de la seg\u00fcent, la que s\u2019havia trobat amb la desfeta. Haurien estat competidors o socis? S’adre\u00e7aven al mateix p\u00fablic, miraven d’articular el mateix espai i ambd\u00f3s tenien en contra el m\u00f3n de la intelligentsia<\/em>.<\/p>\n Quart. Sempre llegim el passat amb les ulleres del present, per aix\u00f2 ara la temptaci\u00f3 m\u00e9s gran \u00e9s fer veure que, quan estren\u00e0vem el Parlament, ja sab\u00edem, d’alguna manera, tot el que passaria despr\u00e9s. Per\u00f2 ning\u00fa no sabia res. Ni els que van viure la transici\u00f3 amb m\u00e9s intensitat. A la llum de les compareixences a la comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3 que s’ha creat arran del cas Pujol, torno a pensar en aquella mestra meva de l’EGB que, tot i ser militant del PSUC, va dir p\u00fablicament a classe, davant de les criatures at\u00f2nites que nosaltres \u00e9rem, que “si hi ha un home avui preparat per ser president \u00e9s en\u00a0 Pujol”. La meva mestra va traspassar ja fa uns anys, s’ha estalviat de contemplar l’espectacle de la Cambra catalana fent veure qu\u00e8 vol saber la veritat quan, en realitat, tot \u00e9s un assaig de judici a una \u00e8poca mitjan\u00e7ant el psicodrama familiar. Les m\u00e0scares d’alguns fills cauen mentre s\u2019ofereix venjan\u00e7a com catarsi. Els antipujolistes s\u00f3n zombis reanimats pel guinyol del primog\u00e8nit, la mare i la resta. La fatxenderia i els silencis dels Pujol esdevenen aix\u00ed escopinades contra una obra de govern. I vells can\u00edbals sense dents mosseguen el fantasma del patriarca com qui vol tenir una segona joventut. D’aqu\u00ed a trenta anys, ens adonarem que, com a poble, estem fent l’imb\u00e8cil i que haur\u00edem d’haver fet com els francesos, que tenen sentit d\u2019Estat: deixar que els tribunals dictin sent\u00e8ncia abans d’obrir les fosses s\u00e8ptiques de la transici\u00f3 a Catalunya. Com diu un amic basc, els catalans som tan peculiars que fem el que no far\u00e0 ning\u00fa m\u00e9s a tot Espanya. Us imagineu Gonz\u00e1lez, Aznar, Zapatero o Rajoy -per no dir testes m\u00e9s altes- en una comissi\u00f3 semblant? No ho veureu pas, ni que govern\u00e9s el sector m\u00e9s ind\u00f2cil de Podem.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dem\u00e0 far\u00e0 35 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya despr\u00e9s de la guerra. Un cop superat el pr\u00f2leg de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas, la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3293"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3293"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3293\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3293"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3293"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3293"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}