\t\t\t\tAssumptes personals m’han portat lluny de Barcelona i de Madrid, a un lloc que podem definir com “la prov\u00edncia”. Espanya es pot entendre des de la capital del Regne o es pot entendre des dels territoris on la vida p\u00fablica \u00e9s una barreja de referents madrilenys i lleialtats provincials. Encara que les autonomies van generar arreu una xarxa nova de poder, s\u00edmbols i favors, resulta evident que les velles plantilles provincials no han desaparegut i, en molts casos, continuen definint els interessos, les prioritats i les lluites pel control institucional i les influ\u00e8ncies civils. La prov\u00edncia -modernitzada i passada pels fons europeus- \u00e9s avui l’eix d’Espanya com ho era abans.<\/p>\n
Aviat, el proper maig, aquestes prov\u00edncies parlaran a les urnes. A m\u00e9s de triar alcaldes i regidors, triaran els governants auton\u00f2mics. Ser\u00e0 el moment de comprovar si el bipartidisme espanyol pateix o no un mal incurable i tamb\u00e9 es podr\u00e0 mesurar si el que s’ha etiquetat com a crisi del r\u00e8gim del 1978 \u00e9s tan profunda i aguda com es diu als mitjans. Parlant amb la ciutadania i sense cap voluntat estad\u00edstica, el viatger comprova tres coses que no s\u00f3n secund\u00e0ries: el temps de la pol\u00edtica provincial t\u00e9 poc a veure amb les ansietats madrilenyes; les expectatives de la suposada nova pol\u00edtica es viuen amb un escepticisme considerable; i els conceptes de corrupci\u00f3 i regeneraci\u00f3 perden solemnitat i guanyen fatalisme. Mirant amb microscopi, les fallades humanes del sistema democr\u00e0tic generen, tal vegada, m\u00e9s fatiga que indignaci\u00f3.<\/p>\n
A la prov\u00edncia, la marca dels grans partits pol\u00edtics \u00e9s menor que la personalitat dels seus representants. Vull dir que \u00e9s la persona l’element determinant en el repartiment del joc pol\u00edtic i en la creaci\u00f3 de les complicitats necess\u00e0ries per impulsar projectes. Aix\u00f2 no obstant, seria incorrecte afirmar que les cl\u00e0ssiques fronteres entre dreta i esquerra han estat superades en benefici d’una salsa posmoderna d’indefinicions intercanviables. La petjada de la guerra civil i el franquisme opera, en aquest espai, com un element vertebrador d’ afinitats, amb m\u00e9s for\u00e7a del que es vol admetre i del que la correcci\u00f3 pol\u00edtica autoritza a subratllar. La mem\u00f2ria del conflicte t\u00e9 un paper impl\u00edcit en la pol\u00edtica provincial, la qual cosa no vol dir que les velles trinxeres siguin habitables, per\u00f2 introdueix una rectificaci\u00f3 suau sobre les mec\u00e0niques generals que haurien fabricat els consensos de la transici\u00f3 pel que fa als imaginaris que, despr\u00e9s, impacten en la tria del vot. Ni reconciliaci\u00f3 ni ferida oberta, en un punt intermedi -indolor?- on certs episodis pesen i no es diu o potser serveixen per marcar buits que, amb el temps, es van calcificant.<\/p>\n
El paisatge de la prov\u00edncia recorda constantment al visitant que la immigraci\u00f3, el turisme, la bombolla immobili\u00e0ria, l’atur i un creixement molt r\u00e0pid han convertit els pol\u00edtics m\u00e9s propers en gestors d’un futur que no es deixa reduir a la narrativa t\u00edpica del que necessita vots. En el local de Caritas d’un poble perdut en el m\u00e9s profund de la prov\u00edncia, hi ha converses que mai no apareixen als mitjans, observacions que no es volen repetir davant de c\u00e0mera. En una localitat mitjana, l’Ajuntament apareix com l’edifici m\u00e9s nou i m\u00e9s modern, envoltat de cases senzilles i pisos baixos; les depend\u00e8ncies municipals s\u00f3n com un monument a un futur m\u00edtic que havia d’arribar amb m\u00e9s facilitat i alegria del que ha estat. En un bar on fan menjar casol\u00e0, al migdia, els clients miren les not\u00edcies d’una cadena privada de televisi\u00f3 que explica les darreres novetats sobre B\u00e1rcenas. En un restaurant nom\u00e9s per a turistes al costat d’un enorme camp de golf, la prov\u00edncia esdev\u00e9 un no-lloc darrere la finestra, un planeta perdut.<\/p>\n
Els diaris provincials no parlen gaire de Madrid. Fan esment -breu- al que passa a Catalunya. El que omple les p\u00e0gines \u00e9s el xup-xup electoral de la zona i les tradicions de la Setmana Santa. El to \u00e9s bastant tranquil, no hi ha dramatismes. La vida pol\u00edtica del Regne, observada des d’aquestes latituds, apareix com un quadre amb m\u00e9s in\u00e8rcies i monotonia que no pas daltabaixos i ensurts. Els noms d’Iglesias i Rivera arriben amb sordina com ho fan els de Rajoy i S\u00e1nchez. Em costaria dir si el personal est\u00e0 molt o poc emprenyat, \u00e9s com si les discussions generals sobre Espanya no acabessin d’aterrar en aquests carrers i places, com si la gent hagu\u00e9s desconnectat -preventivament?- del que els grans altaveus difonen.<\/p>\n
Les Espanyes. Les prov\u00edncies. Les ocasions perdudes. Gent que va marxar d’aquestes terres fa temps i treballadors que han arribat d’Am\u00e8rica i \u00c0frica per fer les feines que ning\u00fa no vol fer. El viatger passa per llocs on el temps \u00e9s esp\u00e8s per\u00f2 tot funciona amb efic\u00e0cia de diesel. Les viol\u00e8ncies d’antany han desaparegut i les llegendes remotes s\u00f3n tapades pel soroll de les xarxes socials. En els temps de la postguerra, tot aix\u00f2 era un clot oblidat per Madrid; la mis\u00e8ria era tan obstinada que la pobresa semblava un ascens social i molts marxaven sense mirar enrere. Arriben avui importants inversions estrangeres a la zona i, des de fa tres d\u00e8cades, hi ha una nova classe mitjana que recorda encara uns pares i uns avis que no tenien res i que havien estat exclosos autom\u00e0ticament de qualsevol somni. Caldr\u00e0 llegir b\u00e9 els vots de la prov\u00edncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Assumptes personals m’han portat lluny de Barcelona i de Madrid, a un lloc que podem definir com “la prov\u00edncia”. Espanya es pot entendre des de la capital del Regne o…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3308"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3308"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3308\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}