{"id":3312,"date":"2015-04-06T00:00:14","date_gmt":"2015-04-05T23:00:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3312"},"modified":"2015-04-06T00:00:14","modified_gmt":"2015-04-05T23:00:14","slug":"fugir-de-lodi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/04\/06\/fugir-de-lodi\/","title":{"rendered":"Fugir de l’odi"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tHe llegit un article excel.lent d’Agust\u00ed Colomines sobre Bach, la Setmana Santa i els seus records com a fill d’una fam\u00edlia antifranquista. \u00c9s un paper delicat que il.lumina intensament l’educaci\u00f3 d’una classe mitjana que -venint d’una precarietat material molt gran- va fer tot el possible per crear un pa\u00eds m\u00e9s civilitzat i m\u00e9s lliure. Colomines escriu -tot recordant com els seus pares escoltaven, cada Divendres i Dissabte sant, el disc de La Passi\u00f3 segons Sant Mateu<\/em>– que tot all\u00f2 el va impactar com mai cap altre fet cultural. L’historiador afegeix una confessi\u00f3 que paga la pena de subratllar: “la m\u00fasica i la literatura em van salvar de l’odi”. No tothom pot dir el mateix. Per exemple, hi ha qui, cada setmana i en dissabte, vomita el trist espectacle de l’odi obsessiu embolicat en l’insult m\u00e9s ranci.<\/p>\n

Salvar-se de l’odi hauria de ser la primera obligaci\u00f3 moral, sobretot d’aquells que es dediquen a la cosa p\u00fablica, i tamb\u00e9 la dels que comentem el que passa des dels mitjans. Arran de l’accident de l’avi\u00f3 de Germanwings, la catalanof\u00f2bia m\u00e9s salvatge va fer-se present a les xarxes socials. No es tracta de res de nou ni excepcional, nom\u00e9s ho va semblar perqu\u00e8 el fet que servia d’excusa t\u00e9 una dimensi\u00f3 tr\u00e0gica. La f\u00f2bia als catalans (no nom\u00e9s als nacionalistes o sobiranistes) \u00e9s una constant documentada des de fa segles i t\u00e9 relacions amb d’altres f\u00f2bies hisp\u00e0niques, com la judeof\u00f2bia. L’odi al que \u00e9s catal\u00e0 forma part d’un substrat prepol\u00edtic que no ha desaparegut. La pol\u00edtica oficial es limita a activar aquesta catalanof\u00f2bia quan li conv\u00e9, com va fer el PP quan recollia firmes contra l’Estatut.<\/p>\n

Quina import\u00e0ncia pol\u00edtica s’ha de donar a la catalonof\u00f2bia? La d’un s\u00edmptoma. I la d’una expressi\u00f3 de poder que ens permet detectar la part forta del conflicte. \u00d2bviament, la majoria de ciutadans de les Espanyes no est\u00e0 d’acord amb els tuits que celebraven la mort de passatgers catalans. El grau d’aquesta catalanof\u00f2bia recent \u00e9s tan exagerat que fa saltar totes les alarmes, i per aix\u00f2 el Ministeri de l’Interior -en aquest cas s\u00ed- s’ha posat a perseguir els autors de les piulades.<\/p>\n

Per comprendre b\u00e9 el problema cal analitzar els missatges d’odi que no tenen a veure amb l’accident del vol que va sortir de Barcelona, els que el fiscal general mai no t\u00e9 en compte. Parlo de quan la catalanof\u00f2bia ja no \u00e9s percebuda com a tal, perqu\u00e8 es mou en un nivell que provoca poc o cap rebuig dins la societat espanyola. Ho va il.lustrar perfectament el delegat del Govern espanyol a Andalusia quan va presentar l’origen catal\u00e0 de Rivera com un defecte. La catalanof\u00f2bia di\u00e0ria \u00e9s aix\u00f2, com ho \u00e9s la frase “antes alemana que catalana”, pronunciada quan Gas Natural va llan\u00e7ar una opa sobre Endesa. El sobiranisme -el vell i el nou- tamb\u00e9 respon al desig de fugir d’aquest odi, que alguns troben tan natural com l’aire que respirem.<\/p>\n

 <\/p>\n

 \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He llegit un article excel.lent d’Agust\u00ed Colomines sobre Bach, la Setmana Santa i els seus records com a fill d’una fam\u00edlia antifranquista. \u00c9s un paper delicat que il.lumina intensament l’educaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3312"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3312"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3312\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}