\t\t\t\tPrimer. En el m\u00f3n d\u2019abans, les sobiranies es guanyaven i es perdien gaireb\u00e9 sempre per KO. Era la viol\u00e8ncia el factor que acabava decidint la sort dels pobles. Assolir el poder en un territori era igual a calcular i assumir el cost d\u2019aquest objectiu en vides humanes. El creixement dels partidaris de la independ\u00e8ncia de Catalunya a partir de l\u2019any 2010 (sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut) i, sobretot, a partir del 2012 t\u00e9 lloc en un temps i un espai on la viol\u00e8ncia cl\u00e0ssica ha deixat de ser l\u2019element definitiu d\u2019aquests conflictes. Espanya no \u00e9s ni ser\u00e0 una nova Iugosl\u00e0via, encara que alguns facin servir l\u2019espantall balc\u00e0nic per intentar frenar les adhesions a la idea de la secessi\u00f3. Aix\u00f2 se sap a Madrid, se sap a Barcelona i se sap a Brussel.les. L\u2019encert primigeni del sobiranisme catal\u00e0 \u00e9s entendre que, ara i aqu\u00ed, el problema del repartiment del poder es juga en el tauler de la democr\u00e0cia. Aix\u00f2 va donar un avantatge clar al relat dels partidaris d\u2019un Estat catal\u00e0 independent i va descol\u00b7locar \u2013durant molts mesos- el Govern espanyol, que no pot emprar la viol\u00e8ncia militar per frenar el moviment per\u00f2 tampoc est\u00e0 disposat a imitar el Govern brit\u00e0nic i permetre un refer\u00e8ndum perqu\u00e8 els catalans diguin si continuen dins d\u2019Espanya o marxen.<\/p>\n
Segon. Un cop queda clar que Madrid no seguir\u00e0 l\u2019exemple de Londres, el sobiranisme busca formes alternatives de fer el mateix que els escocesos. Es tracta de trobar el sistema m\u00e9s oficial i homologat possible per comptar quants catalans, m\u00e9s enll\u00e0 de les manifestacions multitudin\u00e0ries i alegres, donen el seu vot a un proc\u00e9s que engresca una part considerable de la societat catalana i que, alhora, representa una ruptura plena d\u2019incerteses i dubtes. El pas de l\u2019independentisme hist\u00f2ric al nou sobiranisme es produeix per la incorporaci\u00f3 d\u2019importants sectors socials moderats a un projecte que no s\u2019expressa en termes antiespanyols sin\u00f3 proeuropeus. Per aix\u00f2 el que passa a Catalunya no \u00e9s un proc\u00e9s contra l\u2019Estat espanyol per\u00f2, en canvi, s\u00ed \u00e9s un proc\u00e9s amb l\u2019Estat espanyol en contra. Madrid fa servir les lleis, el Tribunal Constitucional i els altaveus medi\u00e0tics \u2013viol\u00e8ncia simb\u00f2lica- per fer front a l\u2019onada sobiranista mentre espera que les din\u00e0miques internes catalanes \u2013el partidisme, les desconfiances, les contradiccions- facin la resta de la feina.<\/p>\n
Tercer. L\u2019onada sobiranista va cr\u00e9ixer davant d\u2019un bipartidisme espanyol avariat i mancat de credibilitat. El sorgiment de Podem i el suport que una part de les elits d\u00f3na a C\u2019s permet imaginar una reconstrucci\u00f3 \u2013a mig termini- d\u2019un mapa espanyol de partits que sigui eventualment m\u00e9s atractiu per a una part de catalans. Els promotors de terceres vies m\u00e9s o menys pal\u00b7liatives i vagues han estat superats per dos objectes pol\u00edtics de nou encuny que pretenen retornar el prestigi a la idea d\u2019Espanya. Iglesias i Rivera s\u00f3n avui millors venedors d\u2019espanyolisme que Rajoy i S\u00e1nchez i, per tant, s\u00f3n molt m\u00e9s \u00fatils davant del sobiranisme.<\/p>\n
Quart. El sobiranisme posa massa \u00e8mfasi en el que s\u2019anomena la concreci\u00f3 del full de ruta, fins a extrems que subratllen m\u00e9s la desconfian\u00e7a entre els actors que cap altra cosa. Parlar constantment del full de ruta com d\u2019un part inacabable trasllada als conven\u00e7uts i als que dubten una imatge de disc\u00f2rdia maquillada que no contribueix a compensar les inc\u00f2gnites inherents a una empresa d\u2019aquestes dimensions. Els equilibris no s\u00f3n f\u00e0cils. CiU i ERC necessiten moure\u2019s sumant d\u2019altres forces al consens sobiranista i aix\u00f2 exigeix gestos i terminis que es gestionen de manera irregular. Sense comptar el que passa dins d\u2019Uni\u00f3 i d\u2019ICV. En aquesta mena d\u2019acords, em sembla que pesa massa el mite de l\u2019endem\u00e0: qu\u00e8 farem a les 24 hores de tenir una hipot\u00e8tica majoria sobiranista al Parlament? \u00c9s el debat infantil i repetitiu sobre la DUI. Els informes del CATN s\u00f3n un material excel\u00b7lent i de gran utilitat, per\u00f2 cal comen\u00e7ar a dir a la ciutadania que la pol\u00edtica real d\u2019una desconnexi\u00f3 desbordaria qualsevol full de ruta i obligaria a decidir sobre la marxa.<\/p>\n
Cinqu\u00e8. Hi ha un assumpte del que ning\u00fa no en parla obertament: el futur d\u2019Artur Mas si el resultat de CiU el 27-S \u00e9s dolent (amb o sense majoria sobiranista). El proc\u00e9s \u00e9s molt m\u00e9s que Mas per\u00f2 Mas \u00e9s imprescindible per portar a terme una desconnexi\u00f3 el m\u00e9s endre\u00e7ada possible. Madrid ho t\u00e9 clar\u00edssim i per aix\u00f2 vol abatre\u2019l. Carles Boix ha dit una cosa molt interessant sobre el president en una bona entrevista a Vilaweb: \u201cEm sembla que fins ara ha fet un paper institucional d’arbitratge que potser era el que tocava. Per\u00f2 ara que totes les peces ja s\u00f3n al tauler, ha d’agafar el lideratge dels independentistes. Ha de ser m\u00e9s Salmond que no el president simb\u00f2lic d’una rep\u00fablica que es mira la batalla per damunt. El president ha de dir que fa aquesta aposta, explicar les raons i obrir el debat a fons. Ja ho ha fet una mica, per\u00f2 ara s’ha de posar tota la carn a la graella\u201d. Comparteixo el judici del professor de Princeton i afegeixo que, en certa manera, Mas no t\u00e9 m\u00e9s remei que actuar igual que si lider\u00e9s aquella llista transversal, civil i plural que ell volia fer i que no va prosperar. I els convergents han d\u2019entendre que aquest cam\u00ed de grandesa \u00e9s m\u00e9s intel\u00b7ligent i t\u00e9 molt m\u00e9s futur que buscar la confortabilitat falsa d\u2019un format exhaurit.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Primer. En el m\u00f3n d\u2019abans, les sobiranies es guanyaven i es perdien gaireb\u00e9 sempre per KO. Era la viol\u00e8ncia el factor que acabava decidint la sort dels pobles. Assolir el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3315"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3315"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3315\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3315"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3315"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}