\t\t\t\tUn bon amic, dels que remenen papers antics, em recorda un dels discursos m\u00e9s bons del fil\u00f2sof i pol\u00edtic Ortega y Gasset sobre l\u2019Estatut d\u2019autonomia de Catalunya, en els temps intensos i esperan\u00e7ats de la II Rep\u00fablica espanyola. \u00c9s un fragment d\u2019una actualitat esborronadora, com si no haguessin passat m\u00e9s de vuitanta anys, com si la guerra, la dictadura i la transici\u00f3 no haguessin tingut lloc.<\/p>\n
El pensador va encertar a explicar el mecanisme profund pel qual la relaci\u00f3 entre Catalunya i l\u2019Estat espanyol parteix d\u2019un bloqueig insalvable que condemna la societat catalana a viure sota la sospita i l\u2019arbitrarietat: \u201cSupongamos, si no, lo extremo \u2013lo que por cierto estar\u00edan dispuestos a hacer, sin m\u00e1s, algunos republicanos de tiro r\u00e1pido (que los hay, y de una celeridad que les promete el campeonato en cualquiera carrera a pie)-; supongamos lo extremo: que se concediera, que se otorgase a Catalu\u00f1a absoluta, \u00edntegramente, cuanto los m\u00e1s exacerbados postulan. \u00bfHabr\u00edamos resuelto el problema? En manera alguna; habr\u00edamos dejado entonces plenamente satisfecha a Catalu\u00f1a, pero ipso facto habr\u00edamos dejado plenamente, mortalmente insatisfecho al resto del pa\u00eds. El problema renacer\u00eda de s\u00ed mismo, con signo inverso, pero con una cuant\u00eda, con una violencia incalculablemente mayor\u201d Ortega, l\u00facid patriota, avisa: les concessions als catalans han de ser necess\u00e0riament menors i escasses, en cas contrari el problema catal\u00e0 \u2013que es pot \u201cconllevar\u201d- ser\u00e0 el problema espanyol del greuge comparatiu. I qu\u00e8 \u00e9s l\u2019extrem, per dir-ho orteguianament? No cal tenir imaginaci\u00f3 per posar el millor exemple: un nou pacte fiscal bilateral. La societat espanyola podia \u2013i pot- acceptar la singularitat d\u2019Euskadi i Navarra per\u00f2 mai res de semblant per a Catalunya. Quan Josep Piqu\u00e9 manava el PP d\u2019aqu\u00ed, jo sempre que podia li feia aquesta pregunta: Per qu\u00e8 ells s\u00ed i nosaltres no? L\u2019home m\u00e9s intel\u00b7ligent que ha dirigit la sucursal catalana de la dreta centralista no tenia cap resposta convincent.<\/p>\n
Venim de molt lluny: 1919 (un projecte d\u2019Estatut que no es va arribar a votar a les Corts espanyoles), 1932, 1979 i 2006 (un Estatut retallat i buidat pel Tribunal Constitucional). Tots els que governen Espanya se saben la llei d\u2019Ortega y Gasset: la manta \u00e9s curta, si tapes els peus de Catalunya, deixes descobert el cap de tots els altres, i la pressi\u00f3 \u00e9s insuportable. L\u2019any 1984, Manuel Clavero Ar\u00e9valo, que havia estat ministre amb Su\u00e1rez, feia un balan\u00e7 sincer en aquesta l\u00ednia: \u201c\u00bfSe habr\u00eda aprobado la Constituci\u00f3n espa\u00f1ola de 1978 en refer\u00e9ndum si s\u00f3lo se hubiera reconocido el federalismo o la autonom\u00eda para Catalu\u00f1a y el Pa\u00eds Vasco?\u201d<\/p>\n
El que portava l\u2019etiqueta de \u201cproblema catal\u00e1n\u201d \u00e9s avui una altra cosa i t\u00e9 unes dimensions que ning\u00fa no va preveure l\u2019any 1978. Per aix\u00f2 ho volen frenar a la desesperada, ara amb la faula de Mohammed Jordi.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un bon amic, dels que remenen papers antics, em recorda un dels discursos m\u00e9s bons del fil\u00f2sof i pol\u00edtic Ortega y Gasset sobre l\u2019Estatut d\u2019autonomia de Catalunya, en els temps…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3319"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3319"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3319\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}