\t\t\t\tQuan una societat constata una determinada densitat de cinisme resulta ingenu -gaireb\u00e9 rid\u00edcul- intentar parlar de la veritat, encara que sigui una veritat modesta i operativa, no pas una veritat solemne. Per\u00f2 la veritat dels fets, malgrat el relativisme postmodern i les in\u00e8rcies de les interpretacions lliures i leg\u00edtimes, no \u00e9s una dada menor que es pugui despatxar amb declaracions impostades d’autoritarisme ranci. Ni en pol\u00edtica ni en periodisme. La veritat dels fets \u00e9s, en primer lloc, saber si un fet \u00e9s o no \u00e9s. Hi ha moltes formes de desfigurar la realitat, entre les quals la m\u00e9s prim\u00e0ria -per\u00f2 no menys potent- \u00e9s atorgar estatut de veritat a un no-fet.<\/p>\n
Els rumors, les ins\u00eddies i les fal\u00f2rnies que aquests dies s’han posat en circulaci\u00f3 sobre les suposades relacions perilloses entre gihadisme i sobiranisme catal\u00e0 s\u00f3n un esc\u00e0ndol democr\u00e0tic de proporcions monumentals que t\u00e9 ress\u00f2 europeu. En la guerra medi\u00e0tica sostinguda contra el moviment sobiranista, el ministre de l’interior i uns determinats mitjans han encetat un cam\u00ed tan perill\u00f3s com explosiu, tan indigne com mancat de qualsevol sentit d’Estat. Un cam\u00ed que recorda m\u00e8todes m\u00e9s propis de la R\u00fassia de Putin, on el primer pas de la destrucci\u00f3 de l’enemic pol\u00edtic \u00e9s colgar-lo de porqueria. No em sorpr\u00e8n, certament. Nom\u00e9s pensava que hi hauria una mica m\u00e9s de cura en l’estil.<\/p>\n
Per\u00f2 aparquem la indignaci\u00f3, perqu\u00e8 aix\u00f2 nom\u00e9s ha comen\u00e7at. Diguem, a benefici d’inventari, que resulta grotesc -pel cap baix- que el diari que durant una d\u00e8cada ha insistit (en contra de tothom) en els suposats vincles entre ETA i els gihadistes autors dels atemptats de l’11-M ara tamb\u00e9 s’apunti amb entusiasme -al costat d’altres cap\u00e7aleres- a relatar complicitats entre el terrorisme islamista i partits democr\u00e0tics com CDC i ERC. L’editorial de El Mundo<\/em> del passat diumenge \u00e9s una pe\u00e7a que adverteix perfectament el que ens anir\u00e0 arribant durant els propers mesos: “Tanto Nous Catalans (creada por el partido de Artur Mas) como la Sectorial de Pol\u00edticas de Inmigraci\u00f3n (de la organizaci\u00f3n de Junqueras) son la constataci\u00f3n de la estrecha relaci\u00f3n entre el movimiento independentista y la multiplicaci\u00f3n de c\u00e9lulas radicales decididas a propagar el terror”. Si aix\u00f2 fos cert, la policia hauria de procedir a detenir immediatament tots els membres de les direccions convergent i republicana. Per\u00f2 aqu\u00ed, com \u00e9s notori, nom\u00e9s es tracta de criminalitzar un moviment democr\u00e0tic i pac\u00edfic, fer por a la bona gent i bombardejar amb inquietuds els observadors internacionals. Recordeu la gesti\u00f3 informativa que va fer de l’11-M el darrer Govern d’Aznar? \u00c9s la mateixa matriu ret\u00f2rica. Arthur Miller ho va resumir: \u201cEl pecat del poder consisteix en qu\u00e8 no sols distorsiona la realitat, sin\u00f3 que conven\u00e7 els ciutadans que el que \u00e9s fals \u00e9s veritable\u201d.<\/p>\n Amb tot, el m\u00e9s important d’aquest quadre \u00e9s el silenci. Vull dir els silencis incomptables davant d’aquestes inf\u00e0mies oficials i period\u00edstiques. La mesura dels silencis ens donar\u00e0 una xifra estimable sobre la salut de la nostra vida democr\u00e0tica. Perqu\u00e8 callar davant d’un ab\u00fas de poder que tenim a la vora \u00e9s tamb\u00e9 una opini\u00f3. El problema, llavors, ja no concerneix nom\u00e9s els sobiranistes, els musulmans o els catalans en general. El problema de l’ab\u00fas de poder i de la mentida oficial passa a ser un problema de tots els espanyols. Perqu\u00e8 el substancial no \u00e9s aqu\u00ed la v\u00edctima d’aquesta narrativa fal\u00b7la\u00e7 sin\u00f3 el m\u00e8tode que alguns han triat per lluitar contra un adversari pol\u00edtic. \u00c9s el m\u00e8tode all\u00f2 que transforma les institucions democr\u00e0tiques en una altra cosa. La democr\u00e0cia \u00e9s una actitud i un m\u00e8tode, inseparables. No som ingenus del tot, \u00e9s clar: sabem i sab\u00edem que els poders de l’Estat no observarien amb passivitat un fenomen com el moviment sobiranista. El que potser no pens\u00e0vem \u00e9s que alguns governants posarien en perill el combat necessari contra el gihadisme en benefici de la propaganda contra Mas i Junqueras.<\/p>\n Cada silenci davant la mentida oficial assenyala b\u00e9 on \u00e9s el poder real, el de deb\u00f2, el que t\u00e9 capacitat provada de castigar literalment des de diversos \u00e0mbits. I, per tant, cada silenci, refor\u00e7a el per\u00edmetre del conflicte i el desequilibri de forces. Un exemple real: dir-li boig al president Mas surt de franc; proveu de fer una cosa semblant amb el cap del Govern espanyol o algun ministre i ja em direu. Sempre hi ha, naturalment, qui diu “aquesta guerra no \u00e9s la meva” i aix\u00ed vol fer creure que el seu silenci davant l’ab\u00fas \u00e9s el feli\u00e7 resultat d’una neutral capacitat de buscar les respostes \u00faltimes que les parts en conflicte -se suposa- menyspreen. \u00c9s trist veure alg\u00fa convertint la sempre imprescindible complexitat en coartada per refor\u00e7ar, finalment, aquells que tenen el monopoli del garrot.<\/p>\n Catalunya, com tot Europa, ha de fer front a l’amena\u00e7a gihadista. Els Mossos d’Esquadra han demostrat que treballen amb efic\u00e0cia per avortar i prevenir un terrorisme que ataca el cor de les nostres societats. A la vegada, Catalunya viu una etapa pol\u00edtica sense precedents, un moment intens de canvis que ha posat en q\u00fcesti\u00f3 -de manera impecablement pac\u00edfica- una s\u00e8rie d’intocables dogmes bastits a la sortida del franquisme. Dir que aquestes dues realitats estan vinculades \u00e9s encendre una metxa molt dif\u00edcil d’apagar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan una societat constata una determinada densitat de cinisme resulta ingenu -gaireb\u00e9 rid\u00edcul- intentar parlar de la veritat, encara que sigui una veritat modesta i operativa, no pas una veritat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3321"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3321"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3321\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3321"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3321"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3321"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}