\t\t\t\tEls fets dram\u00e0tics que van passar dilluns al mat\u00ed a l\u2019IES Joan Fuster de Barcelona han generat, altre cop, un debat molt intens sobre qu\u00e8 ha de fer el periodisme davant d\u2019esdeveniments violents, dolorosos i en els quals \u2013a m\u00e9s- hi ha participaci\u00f3 i\/o pres\u00e8ncia de menors. S\u2019han produ\u00eft algunes reaccions que mereixen reflexi\u00f3, com el fet que els estudiants de batxillerat hagin format una cadena humana per allunyar al m\u00e0xim les c\u00e0meres del lloc de la not\u00edcia i permetre aix\u00ed l\u2019entrada dels nois m\u00e9s petits sense la mirada dels mitjans. Una pancarta advertia els periodistes que alumnes i professors no volien c\u00e0meres, i els finestrals de l\u2019edifici van ser tapats per evitar que alg\u00fa enregistr\u00e9s, des de fora, imatges de les classes. Aix\u00ed mateix, els pares tamb\u00e9 han fet saber el seu malestar per determinats tractaments informatius. Igual com va passar arran de l\u2019avi\u00f3 estavellat de Germanwings, els l\u00edmits entre el dret a la informaci\u00f3 i el dret a la intimitat cadasc\u00fa els interpreta a la seva manera i, llavors, el periodista acaba sent un intr\u00fas en la trag\u00e8dia. Protagonistes i testimonis de fets terribles se senten desprotegits quan els periodistes arriben i comencen a moure\u2019s per esbrinar qu\u00e8 ha passat.<\/p>\n
Els excessos d\u2019alguns, els errors d\u2019altres i les rutines professionals de tots provoquen la sensaci\u00f3 que el periodisme \u2013quan olora la sang i el sofriment- tendeix a desplegar un assetjament sobre aquells que tenen alguna relaci\u00f3 amb la trag\u00e8dia. No \u00e9s nom\u00e9s un problema dels mitjans sensacionalistes, les queixes interpel\u00b7len totes les empreses que fabriquen l\u2019actualitat i tots aquells que hi fem alguna intervenci\u00f3. Qu\u00e8 falla? Potser falla el respecte, que \u00e9s la forma de mirar que no oblida que l\u2019altre \u00e9s un subjecte com ho som nosaltres, no pas un objecte. Ho ha explicat molt b\u00e9 el pensador Byung-Chul Han: \u201cEn el contacte respectu\u00f3s amb els altres, ens guardem del mirar curi\u00f3s. El respecte pressuposa una mirada distanciada, un pathos de la dist\u00e0ncia. Avui aquesta actitud d\u00f3na pas a una mirada sense dist\u00e0ncies, que \u00e9s t\u00edpica de l\u2019espectacle\u201d. Per aix\u00f2 parlem de l\u2019espectacle del dolor com d\u2019una disfunci\u00f3 dels mitjans. El periodisme ha d\u2019explicar l\u2019esdeveniment i, quan cal, ha de mostrar all\u00f2 que permet comprendre la novetat en tota la seva magnitud, per\u00f2 no tot el que es pot mostrar aporta informaci\u00f3 rellevant ni tot el que es pot mostrar ha de ser ensenyat for\u00e7osament. En tot cas, tota v\u00edctima mereix el m\u00e0xim respecte i \u00e9s aqu\u00ed on el mandat impl\u00edcit que la societat fa al periodisme pot millorar.<\/p>\n
Les coses serien relativament senzilles si visqu\u00e9ssim en un m\u00f3n on els \u00fanics emissors fossin els periodistes, com passava uns anys enrere. Avui, per\u00f2, tothom \u00e9s receptor i tamb\u00e9 potencial emissor. Albert S\u00e1ez, al molt recomanable assaig El periodisme despr\u00e9s de Twitter<\/em>, fa una analogia estimulant per descriure aquesta mutaci\u00f3 hist\u00f2rica: \u201cLa tecnologia digital ha provocat uns efectes en el periodisme similars als de la impremta en la religi\u00f3 cat\u00f2lica. La possibilitat de llegir directament la B\u00edblia per part dels feligresos va eliminar el monopoli de l\u2019Esgl\u00e9sia com a instituci\u00f3 en la funci\u00f3 de mediaci\u00f3 amb la divinitat\u201d. El col\u00b7lega i amic S\u00e1ez defensa el paper del periodista com a int\u00e8rpret i narrador qualificat, ara m\u00e9s obligat que mai a l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, per no desapar\u00e8ixer dins del soroll de les xarxes socials: \u201cel p\u00fablic ha trobat una alternativa al monopoli dels mitjans i ben sovint \u2013com va passar amb la religi\u00f3-, m\u00e9s que abra\u00e7ar la nova fe amb entusiasme, ha fugit fastiguejat de les disfuncions d\u2019unes institucions que en molts casos havien perdut \u2013o si m\u00e9s no oblidat- el sentit primigeni de la seva exist\u00e8ncia\u201d. La conclusi\u00f3 no \u00e9s, malgrat tot, pessimista: \u201cel canvi d\u2019actitud en el consum de la informaci\u00f3 per part del p\u00fablic obliga necess\u00e0riament a repensar la missi\u00f3 dels periodistes \u2013com el protestantisme va transformar la dels sacerdots- i dels mitjans de comunicaci\u00f3, com Luter va exigir en el cas de les esgl\u00e9sies\u201d. Quan tothom pot fer piulades explicant el que veu, el periodista ha de cometre menys errors i ha de ser m\u00e9s afinat en la seva autoregulaci\u00f3. El periodisme tindr\u00e0 futur si es distingeix del soroll. I aix\u00f2 inclou el respecte, un concepte que brilla per la seva abs\u00e8ncia a les xarxes socials.<\/p>\n Dit aix\u00f2, resulta desconcertant que la mateixa societat que exigeix \u2013amb ra\u00f3- que el periodisme no violi la intimitat de les persones que pateixen una trag\u00e8dia hagi acceptat que tothom \u2013i sobretot els nostres fills adolescents- posi la seva vida privada a l\u2019aparador de Facebook, Instagram, Twitter i altres xarxes socials sense manies. Aquesta actitud exhibicionista no s\u2019atura davant de situacions extremes, per la qual cosa ens trobem amb la paradoxa que els protagonistes i testimonis d\u2019una not\u00edcia violenta difonen, molt sovint, materials sensibles que, en canvi, els periodistes refusen o han de tractar amb pinces. El periodista, en la seva condici\u00f3 de mediador qualificat, ha d\u2019observar una responsabilitat que els individus concernits pels fets no imiten, ni davant de tercers ni pel que fa a la seva pr\u00f2pia vida. Vet aqu\u00ed un curtcircuit que ens diu que els joves (i molts adults) no s\u00f3n conscients encara que hem decidit construir un m\u00f3n radicalment nou, amb parets de vidre i focus permanents.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els fets dram\u00e0tics que van passar dilluns al mat\u00ed a l\u2019IES Joan Fuster de Barcelona han generat, altre cop, un debat molt intens sobre qu\u00e8 ha de fer el periodisme…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3330"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3330"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3330\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3330"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3330"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3330"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}