\t\t\t\tLa fotografia \u00e9s molt coneguda i aquests dies ha tornat a ser reprodu\u00efda a tot arreu. S\u2019hi veuen supervivents del camp nazi de Mauthausen celebrant l\u2019entrada en aquest lloc tan sinistre d\u2019un tanc de la 11a Divisi\u00f3 de Tancs del 3er Ex\u00e8rcit dels Estats Units. Sobre el vehicle, hi ha tres soldats somrients, a m\u00e9s d\u2019un altre que treu el cap des de l\u2019interior. Els presoners alliberats, la majoria vestits amb el precari uniforme de ratlles obligatori (fabricat amb fibra de paper), saluden als alliberadors i donen l\u2019esquena a l\u2019objectiu. Nom\u00e9s un presoner sembla estar pendent del fot\u00f2graf: un home situat a l\u2019esquerra de l\u2019espectador, que aixeca el bra\u00e7 dret mentre somriu lleument i no est\u00e0 gens atent al que, sens dubte, \u00e9s el gran esdeveniment: l\u2019arribada de les tropes que han fet fugir els botxins. Sobre la part interior de l\u2019entrada al camp i mirant cap a la pla\u00e7a de revista, veiem una gran pancarta que diu \u201clos espa\u00f1oles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras\u201d. L\u2019escena \u00e9s gaireb\u00e9 perfecta.<\/p>\n
Aquesta fotografia \u00e9s una mentida. Dit m\u00e9s t\u00e8cnicament: \u00e9s la imatge d\u2019una escena reconstru\u00efda i interpretada per ser recollida per les forces US Signal Corps, els militars dels Estats Units especialitzats a fotografiar, filmar i informar de la guerra. Es va realitzar a inst\u00e0ncies del coronel que va assumir el comandament del camp, Richard R. Seibel, el 7 de maig del 1945 (avui fa 70 anys), dos dies m\u00e9s tard de l\u2019alliberament de deb\u00f2, que va ser fotografiat des de dins per un deportat, el catal\u00e0 Francisco Boix, desdoblat en fotoperiodista de la trag\u00e8dia que ell mateix va viure. Els SS que vigilaven el camp havien fugit la nit del 2 al 3 de maig. Boix va immortalitzar l\u2019entrada del primer oficial nord-americ\u00e0 al camp de Mauthausen, el sergent Albert J. Kosiek. Ara, precisament, es reedita ampliat a RBA El fot\u00f2graf de l’horror<\/em>, l\u2019excel\u00b7lent llibre de l\u2019historiador Benito Bermejo sobre la gesta del jove Boix, la \u00a0tasca valenta del qual va servir per condemnar els jerarques nazis.<\/p>\n Tornem a la fotografia feta per un membre desconegut de les US Signal Corps. Busco dotzenes de vegades en la imatge a alg\u00fa, un altre deportat que tamb\u00e9 es deia Francisco, concretament Francisco Vidal Casanellas, n\u00famero de presoner 2926, a la fitxa oficial del qual figura com a data de deportaci\u00f3 el 13 de desembre del 1940. No el trobo ni el trobar\u00e9 a la foto. Francisco era el germ\u00e0 gran de la meva mare, combatent de la Rep\u00fablica amb grau de tinent i militant d\u2019esquerres, que es va exiliar a Fran\u00e7a com tants el 1939, i va acabar presoner dels alemanys formant part de la 115 Companyia de Treballadors Estrangers (efectius auxiliars de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s), enviada a refor\u00e7ar in\u00fatilment la l\u00ednia Maginot. Van caure els primers.<\/p>\n Al meu oncle no li van demanar que s\u2019interpret\u00e9s a si mateix davant el fot\u00f2graf aquell lluny\u00e0 7 de maig del 1945, no podien fer-ho ja que havia deixat d\u2019existir \u2013segons l\u2019esmentada fitxa- l\u20191 de gener del 1942. Ni alliberat ni evadit, Francisco Vidal tenia la categoria simple i rotunda de mort, una F de \u201cfallecido\u201d, igual com 4.815 republicans m\u00e9s dels 7.532 que van anar a parar a aquest camp en territori austr\u00edac. Espanyols que Franco va deixar a les mans de Hitler, espanyols a qui els governs de la democr\u00e0cia han prestat una atenci\u00f3 descriptible. La carta que el comit\u00e8 internacional de la Creu Roja va enviar a la meva tia el mar\u00e7 del 1946 explica que la mort del seu marit es va produir en el subcamp de Gusen, per\u00f2 no hi ha m\u00e9s informaci\u00f3. Res de res sobre com va morir. Abans d\u2019instal\u00b7lar la primera cambra de gas, hi havia altres modalitats d\u2019assassinat: pallisses, r\u00e0fegues de metralleta, gossos llops, tub d\u2019escapament, injecci\u00f3 de fenol al cor, congelaci\u00f3, la pedrera\u2026 Vidal tenia 29 anys, un fill, una dona i dues guerres a l\u2019esquena quan es va convertir en un cad\u00e0ver m\u00e9s.<\/p>\n L\u2019escriptor i historiador Eduardo Pons Prades, que va lluitar en el b\u00e0ndol republic\u00e0 i m\u00e9s tard al costat dels aliats en la Segona Guerra Mundial, explica que el dia que el meu oncle va arribar al camp \u2013al costat de gaireb\u00e9 3000 republicans m\u00e9s procedents del stalag d\u2019Estrasburg- els nazis van informar als deportats -en perfecte castell\u00e0- que no tenien dret a res i que havien de considerar un privilegi el fet de ser esclaus del Nou Ordre Europeu. Eren les dues de la matinada i, sota uns potents reflectors i a trenta graus sota zero, els van obligar a despullar-se al mig de la pla\u00e7a central, els van ficar a les dutxes, els van rapar el cap i els van donar l\u2019uniforme ratllat.<\/p>\n No surt a la foto. Ni hi sortir\u00e0 mai. Ni Francisco Vidal Casanellas ni molts d\u2019altres com ell. \u00c9s una instant\u00e0nia que, malgrat l\u2019engany po\u00e8tic que cont\u00e9, capta l\u2019alegria que exhibeixen els actors. Alegria autentica i dolor aut\u00e8ntic, tot alhora. I, molt r\u00e0pidament, all\u00f2 es va anar oblidant. L\u2019historiador Robert H. Abzug, autor d\u2019un llibre de refer\u00e8ncia sobre l\u2019experi\u00e8ncia de les tropes dels EUA en l\u2019alliberament dels camps nazis, escriu que, una vegada a casa, els veterans que havien estat a Mauthausen i en d\u2019altres inferns nom\u00e9s van trobar incredulitat, disgust o silenci en la gent a qui van explicar el que van veure. Al final, es van refugiar en el seu propi silenci, fins que, passats molts anys, hi va haver una mica d\u2019inter\u00e8s a saber la veritat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La fotografia \u00e9s molt coneguda i aquests dies ha tornat a ser reprodu\u00efda a tot arreu. S\u2019hi veuen supervivents del camp nazi de Mauthausen celebrant l\u2019entrada en aquest lloc tan…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3346"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3346"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3346\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}