\t\t\t\tS\u00f3c del parer que hi ha alguns artistes que practiquen certes formes de provocaci\u00f3 perqu\u00e8 \u2013per incompet\u00e8ncia, per mandra o per ignor\u00e0ncia- no encerten a fer les preguntes inc\u00f2modes que l\u2019art ha de fer quan no vol ser purament ornamental o un respectable entreteniment oblidable. En les arts pl\u00e0stiques aix\u00f2 \u00e9s d\u2019una evid\u00e8ncia not\u00f2ria, i darrerament n\u2019han parlat aqu\u00ed Llu\u00eds Racionero i Sergio Vila-Sanju\u00e1n, a prop\u00f2sit d\u2019alguns silencis i determinats sectarismes est\u00e8tics. En les arts esc\u00e8niques tamb\u00e9 es d\u00f3na una confusi\u00f3 semblant, per\u00f2 el mal se subratlla menys, la qual cosa ens deixa sense escut davant d\u2019algunes ocurr\u00e8ncies pretensioses que \u2013a vegades- s\u00f3n acollides amb un entusiasme que fa riure.<\/p>\n
Per\u00f2, afortunadament, Barcelona \u00e9s una ciutat on un amant del teatre ara pot ser feli\u00e7. Per exemple, seria obligat no perdre\u2019s una obra que \u00e9s un exercici molt ben assolit de reflexi\u00f3 punyent sobre la naturalesa mateixa del teatre com a creaci\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb el mercat, el p\u00fablic, la cr\u00edtica i \u2013ai, ai- el poder pol\u00edtic amb capacitat de donar subvencions i canongies. Hi surt tot i es toca amb una llibertat, una puteria, i una cruesa nom\u00e9s compensada per l\u2019eleg\u00e0ncia que hi posa la ironia. Us parlo de Coses nostres<\/em>, un muntatge dirigit per l\u2019actor Ramon Madaula \u2013que s\u2019estrena com a director- a partir de la versi\u00f3 teatral que ell mateix ha escrit d\u2019una novel.la seva que va guanyar el premi Recull de l\u2019any passat. Per\u00f2 doneu-vos pressa a anar a la petita Sala Atrium, perqu\u00e8 aquest diumenge \u00e9s el darrer dia que l\u2019obra de Madaula es podr\u00e0 veure a la capital catalana.<\/p>\n Coses nostres<\/em>, interpretada magn\u00edficament per Albert P\u00e9rez i Raimon Molins, \u00e9s un di\u00e0leg \u2013ple de sorpreses- entre un cr\u00edtic de teatre molt influent i un director teatral de fama i amb c\u00e0rrec que dep\u00e8n de l\u2019erari. No us espanteu: el que els dos personatges es diuen no \u00e9s d\u2019inter\u00e8s gremial, no \u00e9s teatre nom\u00e9s per a farandulers, al contrari: el que passa en aquesta hist\u00f2ria ens provoca dotzenes de preguntes de tipus \u2013diguem-ne- pol\u00edtic sobre la cultura com a producte i sobre els circuits de fabricaci\u00f3 del prestigi en una societat on la por al risc i el perill de la mediocritat ballen al ritme de les subvencions, avui m\u00e9s escasses i m\u00e9s discutibles que fa una d\u00e8cada. Rep tothom: creadors, pol\u00edtics, periodistes, extraviats tots en endog\u00e0mies eternes. Madaula fa servir les xurriaques per\u00f2 despr\u00e9s acarona: estima l\u2019univers que cr\u00edtica. I \u00e9s valent furgant en alguns vicis.<\/p>\n S\u00f3c partidari del teatre que posa la paraula justa sota la butaca de cada espectador, com una bomba que esclata en el moment prec\u00eds. Del teatre que inquieta i que ens obliga a palpar-nos el cor i la cartera quan sortim de la funci\u00f3. Per aix\u00f2 us parlo d\u2019aquest petit muntatge, que mereix tenir m\u00e9s ress\u00f2 i m\u00e9s recorregut.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S\u00f3c del parer que hi ha alguns artistes que practiquen certes formes de provocaci\u00f3 perqu\u00e8 \u2013per incompet\u00e8ncia, per mandra o per ignor\u00e0ncia- no encerten a fer les preguntes inc\u00f2modes que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3352"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3352"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3352\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}