\t\t\t\tFa uns mesos, entre novembre i desembre de l\u2019any passat, enmig de les tibantors que la consulta del 9-N va generar dins del camp sobiranista, es va detectar un nerviosisme intens i mal dissimulat en ambients de l\u2019independentisme d\u2019esquerres pel creixement de Podem a les enquestes com a nou fenomen que, arran dels comicis europeus, va irrompre amb una for\u00e7a que ning\u00fa no havia previst. Era un nerviosisme tenyit de dos sentiments contradictoris i complementaris alhora: enveja i admiraci\u00f3 davant d\u2019un competidor fresc que havia vingut a trencar \u2013com vaig escriure en aquell moment- el confortable monopoli que l\u2019estelada tenia de la il\u00b7lusi\u00f3 pol\u00edtica. \u201cEm resulta desconcertant \u2013reflexionava un servidor en aquell moment- que s\u2019hagi passat, en molt poc temps, d\u2019una confian\u00e7a total en la vict\u00f2ria del sobiranisme a un derrotisme fatalista que considera l\u2019aparici\u00f3 de Podem com l\u2019amena\u00e7a insalvable. Sense menystenir cap din\u00e0mica, jo no estic tan inquiet per l\u2019efecte catal\u00e0 de la gent d\u2019Iglesias. Potser perqu\u00e8 abans, quan tants em repetien que tenim el triomf a tocar, servidor replicava -ho tinc escrit- que molts catalans encara viuen al marge d\u2019aquesta onada\u201d.<\/p>\n
Tot \u00e9s molt fluid. Els mateixos sondeigs que havien certificat que Podem estava en disposici\u00f3 d\u2019assaltar (i guanyar per KO) el cel del poder ara detecten que l\u2019empenta del partit d\u2019Iglesias s\u2019estanca o baixa. Sembla, per tant, que l\u2019invent est\u00e0 lluny d\u2019imitar l\u2019\u00e8xit de la Syriza grega, encara que les seves marques associades puguin penetrar en alguns municipis catalans, especialment de l\u2019\u00e0rea metropolitana, on tamb\u00e9 t\u00e9 grans expectatives C\u2019s.<\/p>\n
Paradoxalment, aquella irrupci\u00f3 de Podem enmig de la segona i ag\u00f2nica fase del proc\u00e9s va influir molt m\u00e9s en certs discursos i posicions d\u2019ERC que en l\u2019estrat\u00e8gia de la CUP, tot i que semblava \u2013era un miratge- que els pol\u00edtics sorgits de la Complutense pretenien articular el mateix espai que es treballa el municipalisme independentista i alternatiu. En realitat, el que van detectar els estrategs republicans \u00e9s que Podem anava a pescar, sobretot, entre els votants orfes d\u2019un PSC en fragmentaci\u00f3 i caiguda, la qual cosa representava un greu contratemps per als de Junqueras a l\u2019hora de guanyar posicions (animats per l\u2019\u00e8xit de les europees) en els consistoris de la part del pa\u00eds on menys pres\u00e8ncia tenen-l\u2019\u00e0rea metropolitana- de la m\u00e0 d\u2019alguns socialistes sobiranitzats. Aquesta operaci\u00f3 \u2013interessant pel que podria representar de creixement del sobiranisme- ve condicionada per una dada no menor: la majoria de figures socialistes que van del bracet d\u2019ERC no s\u00f3n justament les que, a priori, connecten m\u00e9s amb el votant socialista del que abans en d\u00e8iem cintur\u00f3 roig. Ni Ernest Maragall ni Toni Com\u00edn s\u00f3n l\u2019equivalent de Manuela de Madre o Celestino Corbacho.<\/p>\n
Fos com fos, la possibilitat que Podem fren\u00e9s l\u2019extensi\u00f3 de la taca sobiranista en les comarques de la gran Barcelona va servir d\u2019argument impl\u00edcit quan la direcci\u00f3 republicana i els seus entorns van descartar el full de ruta que Mas havia donat a con\u00e8ixer en la\u00a0 confer\u00e8ncia del 25 de novembre. La tesi \u2013expressada amb m\u00e9s o menys eufemismes- era clara: ERC no podia abonar una llista transversal al costat del partit de les retallades i les corrupcions perqu\u00e8 aix\u00f2 era del tot incongruent amb la necessitat hist\u00f2rica que el sobiranisme d\u2019esquerres sum\u00e9s a la causa la bona gent que durant d\u00e8cades havia confiat en el PSC metropolit\u00e0, gent que \u2013a m\u00e9s- ara es podia sentir atreta per les promeses d\u2019Iglesias. L\u2019exconseller Tresserras va escriure aix\u00f2 el 3 de desembre, despr\u00e9s de la confer\u00e8ncia de resposta de Junqueras al plantejament del president: \u201cEra un discurs adre\u00e7at a la societat catalana. Especialment a la gent d\u2019esquerres, la que mant\u00e9 i procura actualitzar les prioritats i objectius tradicionals de les esquerres: als que ja estan conven\u00e7uts que la independ\u00e8ncia i la construcci\u00f3 de l\u2019Estat s\u00f3n la gran oportunitat per efectuar les transformacions socials pendents\u037e i als que se\u2019n malfien i troben desaconsellables determinades aliances\u201d. La referencia era indirecta per\u00f2 no pas ambigua: qui podia malfiar-se\u2019n i trobar desaconsellables determinades aliances? Entre d\u2019altres, aquells que veuen Iglesias com el nou Gonz\u00e1lez. ERC prometia lluitar barri per barri per fer pujar molts d\u2019aquests votants a la barca d\u2019\u00cdtaca, per construir \u201cla nova hegemonia emergent\u201d. Podem era trendy (semblava que acceptava un refer\u00e8ndum!) mentre CiU tenia tots els mals de la vella pol\u00edtica. Xavier Antich va analitzar perfectament dilluns en aquestes p\u00e0gines com veu Podem el cas catal\u00e0: han caigut les m\u00e0scares, \u00e9s la can\u00e7\u00f3 jacobina de sempre.<\/p>\n
Ha estat intel\u00b7ligent deixar que el factor Podem hagi influ\u00eft massa (al meu parer) en els plantejaments del sobiranisme en general i d\u2019ERC en particular? El temps ens ho dir\u00e0. De moment, reflexionem sobre el que explica el polit\u00f2leg Jordi Mu\u00f1oz a partir de les enquestes del CEO: \u201cmolt pocs votants es mostren disposats a passar d\u2019un partit sobiranista a un de constitucionalista o a l\u2019inrev\u00e9s\u201d. Per tant, les eleccions del 27-S es podrien jugar, sobretot, en el terreny de la desmobilitzaci\u00f3 dels conven\u00e7uts contraris, m\u00e9s que en el de la conversi\u00f3 dels indecisos. Per aix\u00f2 alguns van repetint que el sobiranisme est\u00e0 desinflat, a veure si cola.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns mesos, entre novembre i desembre de l\u2019any passat, enmig de les tibantors que la consulta del 9-N va generar dins del camp sobiranista, es va detectar un nerviosisme…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3356"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3356"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3356\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3356"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3356"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}