{"id":3363,"date":"2015-05-21T00:00:42","date_gmt":"2015-05-20T23:00:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3363"},"modified":"2015-05-21T00:00:42","modified_gmt":"2015-05-20T23:00:42","slug":"no-es-una-joguina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/05\/21\/no-es-una-joguina\/","title":{"rendered":"No \u00e9s una joguina"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\t\u00c9s una pel\u00b7l\u00edcula de 1964 que va ser molt ben acollida per la cr\u00edtica per\u00f2 no va tenir gaire \u00e8xit de p\u00fablic. La va dirigir Franklin J. Schaffner \u2013molt conegut per la m\u00edtica El planeta de los simios<\/em>– i el gui\u00f3 era de Gore Vidal a partir d\u2019una obra de teatre seva de mateix t\u00edtol i argument, estrenada a Broadway el 1960. The best man<\/em> (tradu\u00efda aqu\u00ed com El mejor<\/em>) planteja la lluita de dos candidats molt diferents durant unes prim\u00e0ries del Partit Dem\u00f2crata dels EUA. Segons que sembla, Vidal va aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 per reivindicar la figura d\u2019Adlai Stevenson, pol\u00edtic de l\u2019ala m\u00e9s progressista dels dem\u00f2crates que va intentar arribar a la presid\u00e8ncia del pa\u00eds sense aconseguir-ho, i per carregar contra les figures dels republicans Nixon i McCarthy i del dem\u00f2crata Kefauver. M\u00e9s enll\u00e0 de les refer\u00e8ncies a la pol\u00edtica nord-americana del temps de la Guerra Freda, el film \u00e9s encara avui \u2013al meu parer- un dels millors productes que ha donat Hollywood sobre la pol\u00edtica en general i la cerca organitzada del poder. T\u00e9 el to just per mostrar de manera intel\u00b7ligent de qu\u00e8 va el que Montaigne despatxava com \u201cel comer\u00e7 dels homes\u201d. S\u2019hi nota un al\u00e8 shakespeari\u00e0 a l\u2019ombra de la por at\u00f2mica i del desengany posterior a l\u2019assassinat de J.F. Kennedy.<\/p>\n

He vist The best man<\/em> unes quantes vegades i sempre hi trobo alguna cosa nova. Henry Fonda hi fa un paper\u00e0s d\u2019aquells que deixen empremta, nom\u00e9s comparable al del personatge que interpreta (tamb\u00e9 un pol\u00edtic) a Advise & Consent<\/em> (Tempestad sobre Washington<\/em>), un altre film pol\u00edtic memorable, en aquest cas d\u2019Otto Preminger. Aprofitant aquesta campanya electoral que ens toca contemplar he tornat un cop m\u00e9s a la cinta de Schaffner, una mica com a ter\u00e0pia reparadora i una mica per buscar respostes en els cl\u00e0ssics. Abans de les teles\u00e8ries, ja hi havia qui sabia obrir en canal la pol\u00edtica mitjan\u00e7ant la ficci\u00f3.<\/p>\n

Despr\u00e9s de tornar a escoltar els di\u00e0legs brillants d\u2019aquesta pel\u00b7l\u00edcula, no puc treure\u2019m del cap una frase que un dels personatges amolla en un moment de m\u00e0xima tensi\u00f3 dram\u00e0tica: \u201cEl poder no \u00e9s una joguina que se li regala a una criatura\u201d. Qui podria negar aquesta afirmaci\u00f3? Els casos de corrupci\u00f3 que han aparegut en els darrers temps a les Espanyes confirmen que qui trenca el que considera el seu joguet, tard o d\u2019hora, t\u00e9 problemes. Queda clar que el poder no est\u00e0 fet per jugar-hi ni tampoc \u00e9s cap regal, encara que les campanyes \u2013tamb\u00e9 aquesta- puguin suggerir justament tot el contrari. Diria que aquestes coses s\u00f3n d\u2019una evid\u00e8ncia inq\u00fcestionable per a tothom que es llan\u00e7a a la piscina, vull dir que ho saben els pol\u00edtics dels partits tradicionals i aquells que es presenten per vendre una suposada nova pol\u00edtica. Em sembla, en aquest sentit, que certs brots d\u2019ingenu\u00eftat magnificada no deixen de ser la cara B del cinisme macerat que vol camuflar-se. Els extrems es toquen i no hi ha trampa m\u00e9s gran en pol\u00edtica que disfressar-se amb l\u2019h\u00e0bit d\u2019una autenticitat que s’ofereix com a garantia postvenda de bona gesti\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 vull anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 i demanar-me quina idea del poder tenen els que aquests dies aspiren al poder. No parlo de les idees encapsulades en els discursos (i fidels a una plantilla ideol\u00f2gica o altra) sin\u00f3 de la visi\u00f3 personal que de les servituds i l\u00edmits del poder (o del govern, si voleu ser menys solemnes) tenen aquells que volen el nostre vot i figuren en una o altra llista. Per qu\u00e8 proposo aquesta reflexi\u00f3? Perqu\u00e8 en cap activitat humana d\u2019una certa responsabilitat excepte en pol\u00edtica s\u2019accepta que alg\u00fa passi a l\u2019acci\u00f3 sense haver analitzat abans el cor obscur de l\u2019univers al qual vol accedir. Per posar un exemple: si alguns metges actuessin com ho fan alguns pol\u00edtics, molts quir\u00f2fans i moltes consultes serien v\u00edctimes d\u2019un caos m\u00e9s que considerable. I poso un altre exemple, encara m\u00e9s extrem: us imagineu militars professionals enviats al combat sense haver passat moltes hores estudiant qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s la guerra i com organitzar-se sota el foc? No parlo d\u2019errors, esclar. Parlo d\u2019una cosa m\u00e9s greu: del fet de no saber exactament qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 fent i de no tenir una consci\u00e8ncia clara de la dist\u00e0ncia entre el que passa i el que es pret\u00e9n que passi amb determinades decisions.<\/p>\n

No estic proposant governs de t\u00e8cnics ni encara menys un examen per fer de regidor i alcalde. La tecnocr\u00e0cia em fa tanta o m\u00e9s ang\u00fania que el populisme que ens vol vivint en assemblea permanent. Nom\u00e9s em demano si el descr\u00e8dit democr\u00e0tic tamb\u00e9 t\u00e9 relaci\u00f3 amb una concepci\u00f3 massa simple del que significa gestionar l\u2019inter\u00e8s general i convertir-lo en una llista de prioritats i en un pressupost. Fer el pressupost d’un Ajuntament \u00e9s el gran moment del poder provisional que els administrats cedim a dones i homes que es fan c\u00e0rrec de tot. Aix\u00f2 sembla molt obvi per\u00f2 tamb\u00e9 s’oblida f\u00e0cilment. Avui, quan les arques municipals acostumen a estar molt buides, aquesta operaci\u00f3 exigeix m\u00e9s habilitat i m\u00e9s tacte per part d’aquells que s\u00f3n al capdavant de les institucions.<\/p>\n

Governar no \u00e9s rebre una joguina nova encara que hi ha individus, sectors i grups que semblen viure alegrement en aquest malent\u00e8s. S\u00f3n els que fan promeses m\u00e9s fabuloses i els que, despr\u00e9s, \u00a0tendeixen a transformar el seu mandat en un c\u00famul d\u2019arbitrarietats, incompliments, deixadeses i excuses buides de mal pagador.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s una pel\u00b7l\u00edcula de 1964 que va ser molt ben acollida per la cr\u00edtica per\u00f2 no va tenir gaire \u00e8xit de p\u00fablic. La va dirigir Franklin J. Schaffner \u2013molt conegut…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3363"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3363"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3363\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3363"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3363"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3363"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}