\t\t\t\tLa ciutadania ha votat i els resultats s\u00f3n fets rotunds que alguns entorns menyspreen, potser perqu\u00e8 els fa mandra repensar el que fan. Repeteixo: ara ja no es tracta d\u2019enquestes. Amb independ\u00e8ncia dels interessos i dels valors de cadasc\u00fa, \u00e9s bo analitzar les dades amb rigor i amb ganes de saber quin \u00e9s el paisatge real. La proximitat de les eleccions catalanes del 27 de setembre i de les espanyoles (encara sense data) introdueix \u2013hauria d\u2019introduir- un plus de realisme urgent en la interpretaci\u00f3 dels vots. Al meu parer, dels comicis municipals del passat diumenge, a Catalunya en surten tres miratges considerables i un enigma important.<\/p>\n
El primer miratge t\u00e9 a veure amb la lectura que dels seus resultats fa la federaci\u00f3 CiU. D\u2019una banda, exc\u00e9s d\u2019optimisme per ser encara la primera for\u00e7a municipalista, tot i perdre m\u00e9s de 100.000 vots respecte les municipals del 2011. De l\u2019altra, exc\u00e9s de pessimisme per no revalidar l\u2019alcaldia de Barcelona, pla\u00e7a emblem\u00e0tica que el nacionalisme va aconseguir gr\u00e0cies a l\u2019ensulsiada del PSC. Els convergents haurien de superar aviat l\u2019emprenyament pel triomf de Colau i ser m\u00e9s autocr\u00edtics sobre les febleses de les seves sigles. Ho hem escrit diverses vegades: al costat dels dos principals actius de CiU (els alcaldes joves i el president Mas) hi ha massa deures pendents que no poden esperar, i no parlo nom\u00e9s de les indefinicions d\u2019Uni\u00f3, que van cam\u00ed d\u2019aclarir-se.<\/p>\n
Assumir la complexitat dels sectors centrals del pa\u00eds (molt castigats) per\u00f2 enterrant ambig\u00fcitats, vet aqu\u00ed el repte dels que manen en aquest espai. I prendre mesures dr\u00e0stiques \u2013quir\u00fargiques- que marquin un tall entre el futur i el passat. Mas no ha d\u2019insistir m\u00e9s en la llista unit\u00e0ria amb ERC i ha de construir una candidatura atractiva, transversal, integradora i no partidista que, a m\u00e9s de propugnar la independ\u00e8ncia, transmeti confian\u00e7a, parli en positiu, digui que el proc\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s llarg que no sembla i faci bandera de la defensa del nucli de l\u2019Estat del benestar, perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s una exclusiva de les esquerres. Com va fer Pasqual Maragall l\u2019any 1999, Artur Mas ha de demanar al seu partit \u2013ho apuntava en la seva \u00a0confer\u00e8ncia del 25 de novembre- que faci un pas enrere per contribuir a assolir un objectiu excepcional.<\/p>\n
El segon miratge t\u00e9 relaci\u00f3 amb les euf\u00f2ries d\u2019ERC per haver doblat els seus vots respecte el 2011, que va ser una patacada de grans dimensions. Els republicans \u2013que prometen secessi\u00f3 r\u00e0pida- tenen motiu per estar alegres, per\u00f2 tamb\u00e9 per reflexionar a fons: no repeteixen l\u2019\u00e8xit de les europees (com els seus estrategs havien calculat), ni esdevenen el primer partit del bloc sobiranista, ni aconsegueixen liderar el canvi a la capital catalana. A l\u2019\u00e0rea metropolitana, ERC gaireb\u00e9 triplica el seu nombre de regidors, justament quan CiU en perd m\u00e9s.<\/p>\n
Aquesta novetat convida a fer teories sobre la pluja fina de l\u2019independentisme d\u2019esquerres all\u00ed on sempre ha tingut m\u00e9s dificultat per arrelar, per\u00f2 cal introduir dues observacions. Primera: a les eleccions al Parlament del 2010, CiU va obtenir uns resultats extraordinaris al primer i segon cintur\u00f3, fet que va trencar els t\u00f2pics metropolitans que ara alguns asseguren que s\u2019han q\u00fcestionat per primer cop; cal acceptar que tot \u00e9s m\u00e9s vol\u00e0til i m\u00e9s envitricollat. Segona: el polit\u00f2leg Llu\u00eds Orriols ha subratllat que, malgrat les barreres existents segons l\u2019adscripci\u00f3 nacional, \u201ca l\u2019hora d\u2019escollir els representants al Congr\u00e9s dels Diputats, un volum molt important de votants d\u2019ERC (al voltant del 20%) estaria disposat a canviar el seu vot a favor de Podem\u201d. Una circumst\u00e0ncia molt destacada que, a m\u00e9s, porta la direcci\u00f3 republicana a veure amb bons ulls \u2013en aquest cas s\u00ed- una llista unit\u00e0ria amb CiU i altres grups per als pr\u00f2xims comicis espanyols. M\u00e9s enll\u00e0, ning\u00fa no es pot enganyar, encara que algunes aliances locals de CUP i Podem semblin superar les lleialtats nacionals cl\u00e0ssiques: a la Catalunya metropolitana el sobiranisme \u00e9s feble.<\/p>\n
El tercer miratge t\u00e9 a veure amb la dist\u00e0ncia entre els vots sobiranistes (CiU, ERC i CUP) d\u2019aquests comicis i les paperetes del s\u00ed-s\u00ed en la consulta del 9-N. El suport al sobiranisme ha caigut 480.000 vots respecte d\u2019aquell exercici de participaci\u00f3 realitzat sota l\u2019amena\u00e7a de l\u2019Estat. El got mig buit o mig ple? Una explicaci\u00f3 \u00e9s que hi ha partidaris de la independ\u00e8ncia que han votat ara altres opcions perqu\u00e8 pesa m\u00e9s el marc local; aix\u00f2 podria passar amb una part de sufragis rebuts per Ada Colau. Una altra explicaci\u00f3 \u00e9s que alguns que donaven suport al proc\u00e9s ara se senten atrets per missatges diferents. De moment, el sobiranisme continua sent el corrent m\u00e9s fort i t\u00e9 camp per c\u00f3rrer. Com b\u00e9 recorda el polit\u00f2leg Jordi Mu\u00f1oz, \u201chabitualment les formacions sobiranistes sumen entre 8 i 10 punts m\u00e9s a les eleccions auton\u00f2miques que a les municipals anteriors\u201d.<\/p>\n
La inc\u00f2gnita t\u00e9 a veure amb l\u2019impacte que podria tenir sobre el 27-S una eventual candidatura a l\u2019estil de BCom\u00fa, amb la pres\u00e8ncia tunejada d\u2019ICV-EUiA, Podem, Proc\u00e9s Constituent i potser la CUP o, fins i tot, ERC. Per uns, seria l\u2019oportunitat de \u201csobiranitzar\u201d \u2013diuen conven\u00e7uts- tot el que hi ha a l\u2019esquerra del PSC; per altres, l\u2019hora de trencar l\u2019agenda del sobiranisme en benefici d\u2019objectius diferents. A quin preu? Tindrem temps de parlar-ne.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La ciutadania ha votat i els resultats s\u00f3n fets rotunds que alguns entorns menyspreen, potser perqu\u00e8 els fa mandra repensar el que fan. Repeteixo: ara ja no es tracta d\u2019enquestes….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3380"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3380"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3380\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}