\t\t\t\tHi ha qui tendeix a confondre els principis i els m\u00e8todes. No s\u00f3n el mateix. Uni\u00f3 t\u00e9, des de la seva fundaci\u00f3 l’any 1931, alguns principis que -com \u00e9s sabut- van costar car als seus dirigents i militants, enfrontats amb coratge a tots els totalitarismes, el de les patrulles de la FAI i el dels franquistes que van guanyar la guerra civil. Un d’aquests principis -esc\u00e0s en els anys trenta i quaranta del segle XX- era i \u00e9s la fidelitat a la democr\u00e0cia i el respecte escrupol\u00f3s a la voluntat de la ciutadania, factor que va mantenir els democristians sempre al costat de la Rep\u00fablica, fins i tot quan les autoritats republicanes van oblidar-se de protegir-los del fanatisme criminal dels il\u00b7luminats. Manuel Carrasco i Formiguera va ser executat per Franco per dem\u00f2crata i catalanista i, abans, havia estat amena\u00e7at, a Barcelona, per ser cat\u00f2lic i moderat. La Uni\u00f3 d’aquella \u00e8poca era un partit que s’avan\u00e7ava al seu temps: volia superar el xoc de classes i la polaritzaci\u00f3 doctrinal amb pol\u00edtiques socials ambicioses, pactisme i una agenda reformista que molestava per igual reaccionaris i revolucionaris.<\/p>\n
A partir de 1975 i la transici\u00f3, Uni\u00f3 es va veure desbordada per un nou paisatge social i cultural on la democr\u00e0cia cristiana no era, a les Espanyes, una categoria coneguda ni esperada per la gran majoria de ciutadans. L’acord amb CDC -des del 1979- va unir la sort de les hist\u00f2riques sigles a un partit m\u00e9s gran i al lideratge fort de Jordi Pujol. La coalici\u00f3 entre convergents i democristians va articular un espai central i centrista que oferia una formulaci\u00f3 nova del nacionalisme catal\u00e0 que trencava amb els discursos t\u00edpics del catalanisme hist\u00f2ric de dreta i d’esquerra, de la Lliga i d’aquella ERC de Maci\u00e0 i Companys. CDC va insuflar nova vida a una marca que tenia m\u00e9s prestigi que vigor i Uni\u00f3 va ajudar Pujol a assolir una homologaci\u00f3 internacional imprescindible. Do ut des. Tot aix\u00f2 va ser constru\u00eft amb el ciment d’alguns m\u00e8todes que van donar vots, influ\u00e8ncia i poder institucional a CiU. El principal d’aquests m\u00e8todes va ser l’ambig\u00fcitat.<\/p>\n
L’ambig\u00fcitat no ha estat un principi de CiU sin\u00f3 un dels seus m\u00e8todes essencials per guanyar eleccions i conservar un espai pol\u00edtic. L’ambig\u00fcitat, en ella mateixa, no \u00e9s ni bona ni dolenta. Dep\u00e8n de les estrat\u00e8gies i de l’aprofitament de les oportunitats. El paper desenvolupat durant m\u00e9s de dues d\u00e8cades per CiU Catalunya endins i Catalunya enfora necessitava aquesta ambig\u00fcitat i ning\u00fa no ho trobava estrany. L’any 1996, arran del pacte del Majestic entre Aznar i Pujol, el secret de l’ambig\u00fcitat de CiU va comen\u00e7ar a perdre efic\u00e0cia i atractiu. Els votants de CiU van digerir de pitjor manera els acords amb els populars que amb els socialistes.<\/p>\n
El canvi de paradigma que es produeix en la pol\u00edtica catalana a partir del 2010 amb la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut trastoca algunes constants que semblaven immutables. L’ambig\u00fcitat t\u00e0ctica de CiU -erosionada a partir de la majoria absoluta del PP del 2000- se’n va en orris perqu\u00e8 anava lligada al gradualisme possibilista que considerava el poder no com un assumpte de sobirania sin\u00f3 com un combat c\u00edclic per arreplegar compet\u00e8ncies i recursos. Aix\u00f2 deixa de funcionar quan la dreta espanyola -sense r\u00e8plica del PSOE- impulsa una recentralitzaci\u00f3 que es pret\u00e9n definitiva. Els poders de l’Estat no volen ser flexibles i, llavors, l’ambig\u00fcitat de CiU esdev\u00e9 una eina rovellada.<\/p>\n
Mas i CDC han apostat per passar del nacionalisme gradualista al sobiranisme independentista. Un viatge r\u00e0pid. La primera formulaci\u00f3 oficial en aquest sentit va concretar-se al congr\u00e9s que els convergents van celebrar a Reus el mar\u00e7 del 2012. Aquell dia es va trencar un tab\u00fa i es va enterrar una part important del pujolisme. Mentre, el partit petit de la federaci\u00f3, Uni\u00f3, va acceptar el concepte “dret a decidir” i va ajornar el debat sobre la secessi\u00f3. A data d’avui, aquesta discussi\u00f3 ha arribat a la recta final. La pregunta a la milit\u00e0ncia sobre aquest assumpte que dimarts al vespre va aprovar la c\u00fapula democristiana \u00e9s tan recargolada que posa en evid\u00e8ncia el terrible malent\u00e8s de part dels dirigents del partit: pensaven que podrien eludir el conflicte associant l’aposta per un autonomisme liquidat a una ambig\u00fcitat intradu\u00efble. En la mesura que res semblant a la tercera via ha fet aparici\u00f3, el criteri de Duran i Espadaler no t\u00e9 res a veure amb la complexitat i nom\u00e9s assenyala una impot\u00e8ncia hist\u00f2rica.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 respon a leg\u00edtimes l\u00f2giques partidistes unides a un marc superat. Aix\u00ed les coses, parlar del futur de les relacions entre Uni\u00f3 i Converg\u00e8ncia a la manera com ho hem fet durant anys \u00e9s un error perqu\u00e8 -com sembla que ha intu\u00eft el president Mas- els comicis del 27-S van d’una altra cosa. La for\u00e7a del sobiranisme no rau exactament en les marques pol\u00edtiques (totes provisionals) sin\u00f3 en la claredat dels missatges i la credibilitat dels l\u00edders. Entre els que volen que el proc\u00e9s surti endavant hi ha persones de moltes sensibilitats, inclosos democristians que faran la seva digui el que digui el dirigent de torn, com tamb\u00e9 ho faran ecosocialistes i socialistes que no esperen el perm\u00eds de ning\u00fa. Siguem realistes i adults: passi el que passi despr\u00e9s del 27 de setembre, Uni\u00f3 i Converg\u00e8ncia -i la resta de partits del pa\u00eds- hauran de reinventar-se.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha qui tendeix a confondre els principis i els m\u00e8todes. No s\u00f3n el mateix. Uni\u00f3 t\u00e9, des de la seva fundaci\u00f3 l’any 1931, alguns principis que -com \u00e9s sabut-…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3388"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3388"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3388\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3388"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3388"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3388"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}