\t\t\t\tCom m\u00e9s es fragmenta un mapa pol\u00edtic m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s assegurar governs estables. Avui, a Catalunya i a Espanya, hi ha m\u00e9s partits que tenen representaci\u00f3 als ajuntaments i als parlaments auton\u00f2mics i, per tant, l’art de la pol\u00edtica exigeix m\u00e9s habilitat. El bipartidisme espanyol no s’ha reprodu\u00eft a la societat catalana perqu\u00e8 aqu\u00ed, des del 1977, sempre hi ha hagut m\u00e9s pluralitat. Fins i tot en els anys est\u00e0tics en qu\u00e8 el poder estava repartit entre el PSC i CiU, el paper d’altres partits (ICV, ERC, PP) no era irrellevant. L’emerg\u00e8ncia de noves opcions i la crisi de les marques tradicionals imperen sobre el moment present i, de manera especial, sobre la pol\u00edtica de pactes.<\/p>\n
Si no es t\u00e9 una visi\u00f3 fonamentalista de la pol\u00edtica, cal acceptar que no hi ha pactes contra natura. Hi ha pactes que semblen m\u00e9s coherents que d’altres, per\u00f2 la casu\u00edstica il\u00b7lustra que tothom pot aliar-se amb tothom, en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies i la instituci\u00f3 a governar. Dit aix\u00f2, i mentre les regles de joc siguin aquestes i no unes altres (com podria ser una segona volta a l’estil franc\u00e8s), la llista m\u00e9s votada \u00e9s la que ha de moure pe\u00e7a en primer lloc, per\u00f2 no sempre est\u00e0 en disposici\u00f3 de trobar socis per governar.<\/p>\n
Agradi o no, \u00e9s perfectament leg\u00edtim -a m\u00e9s de legal- que diverses formacions pactin contra la for\u00e7a que ha obtingut m\u00e9s vots i m\u00e9s regidors o diputats. Aquestes operacions surten b\u00e9 quan hi ha alguna cosa m\u00e9s s\u00f2lida que la voluntat de fer fora el guanyador i quan els que tiren endavant el pacte el saben argumentar amb les m\u00ednimes fal\u00b7l\u00e0cies. Per exemple, al m\u00f3n municipal, durant els anys noranta, es van generar governs d’esquerres que van funcionar amb cohesi\u00f3 sobre la base de projectes clars. En canvi, els dos tripartits que van governar la Generalitat van ser v\u00edctimes d’un plantejament purament t\u00e0ctic i d’una permanent disc\u00f2rdia interna.<\/p>\n
Els pactes en molts ajuntaments catalans ara no s\u00f3n f\u00e0cils. A m\u00e9s dels factors locals, hi ha un element que pesa m\u00e9s -em sembla- que el proc\u00e9s sobiranista o l’eix cl\u00e0ssic dreta-esquerra. Parlo de l’eix nova pol\u00edtica-vella pol\u00edtica, que, en determinades poblacions, complica les coses a CiU, posa el PSC en situacions surrealistes i introdueix dubtes a ERC. Despr\u00e9s del 13 de juny, s’haur\u00e0 de mirar amb lupa qu\u00e8 han fet la CUP i les sucursals de Podem all\u00ed on avui tenen una clau (o la clau) de la governabilitat. Per cert, a Ada Colau li costar\u00e0 molt de justificar un eventual acord amb Jaume Collboni, candidat d’un dels partits de la casta, principal impulsor de la Barcelona que la nova alcaldessa critica tant.<\/p>\n
Tothom pot pactar amb tothom, si se sap explicar. El que no s’escau \u00e9s demonitzar un pacte que et va a la contra mentre tu fas el mateix en un altre lloc. Un m\u00ednim rigor \u00e9s exigible fins i tot a Dolors Camats, a qui els d\u00e9us -com \u00e9s sabut- van regalar la ra\u00f3 eterna.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com m\u00e9s es fragmenta un mapa pol\u00edtic m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s assegurar governs estables. Avui, a Catalunya i a Espanya, hi ha m\u00e9s partits que tenen representaci\u00f3 als ajuntaments i als…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3394"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3394"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3394\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}