{"id":3405,"date":"2015-06-18T00:00:32","date_gmt":"2015-06-17T23:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3405"},"modified":"2015-06-18T00:00:32","modified_gmt":"2015-06-17T23:00:32","slug":"quan-necessites-la-casta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/06\/18\/quan-necessites-la-casta\/","title":{"rendered":"Quan necessites la casta"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tLes \u00faltimes eleccions municipals han portat a la responsabilitat de govern grups i persones que basen el seu discurs en la utilitzaci\u00f3 de la paraula casta per definir el que ells consideren el problema principal de la vida p\u00fablica. Si tenim en compte alguns \u00e8xits electorals \u2013els canvis en les alcaldies de Barcelona i Madrid-, cal concloure que treure del bagul un concepte tan tronat com casta ha estat d\u2019una gran efic\u00e0cia. Casta -que Pablo Iglesias ha convertit en eix de la seva ret\u00f2rica- \u00e9s un concepte tan vague i gen\u00e8ric que pot aplicar-se de la manera m\u00e9s arbitr\u00e0ria sense que passi res. Tot pot ser casta i res pot ser-ho. Vet aqu\u00ed el gran secret d\u2019aquest <em>frame<\/em>, per dir-ho a la manera dels estrategs electorals.<\/p>\n<p>Mentre Podem i els seus associats han estat a l\u2019oposici\u00f3, el concepte de casta s\u2019ha aplicat de manera indiscriminada contra tots els que tenien algun tipus de poder. Casta s\u00f3n els que dirigeixen els partits tradicionals, els sindicats, les patronals, els bancs, els mitjans de comunicaci\u00f3, etc&#8230; Iglesias va dibuixar un m\u00f3n de casta i anti-casta que li permet presentar-se com David contra Goliat. Parlar d\u2019aquesta manera \u00e9s f\u00e0cil, no cal filar gaire prim. El missatge \u00e9s simple: doneu-nos els vots i farem fora la casta, nosaltres som \u201cla gent normal\u201d. Aquesta no \u00e9s una idea d\u2019esquerres ni de dretes, \u00e9s atractiva per a qualsevol que vulgui transformar el seu emprenyament (per la crisi, per la corrupci\u00f3, per les retallades, per tot plegat) en una acci\u00f3 efectiva contra \u201cels de dalt\u201d.<\/p>\n<p>La gr\u00e0cia de tot plegat \u00e9s controlar la m\u00e0quina de definir. Tu ets casta, jo no en s\u00f3c. Quins atributs ha de tenir la casta? Aix\u00f2 no s\u2019ha d\u2019explicitar gaire, no fos cas que un hagu\u00e9s de considerar casta el company de facultat, aquell que ha convertit els tripijocs acad\u00e8mics en un modus vivendi confortable, ben protegit pels privilegis funcionarials i les opacitats corporatives m\u00e9s blindades. Qui posa i treu l\u2019etiqueta de casta ja ha guanyat la meitat de la partida. I, a partir d\u2019aqu\u00ed, s\u2019estableix un clima de denuncia i d\u2019hist\u00e8ria que col\u00b7loca l\u2019adversari sota sospita.<\/p>\n<p>El m\u00e8tode \u00e9s m\u00e9s vell que la nit. Iglesias i els dirigents de Podem acaben adoptant l\u2019anomenat sil\u00b7logisme de McCarthy, en refer\u00e8ncia al que feia el senador nord-americ\u00e0 obsessionat en perseguir comunistes durant la guerra freda. L\u2019escriptor Arthur Miller explica molt b\u00e9 com funcionava aquella bestiesa: at\u00e8s que l\u2019impulsor de la cacera de bruixes veia comunistes i espies per tot arreu, qualsevol que s\u2019hi oposava havia d\u2019estar for\u00e7osament a favor del comunisme i dels sovi\u00e8tics. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquell sil\u00b7logisme tramp\u00f3s \u2013recorda Miller- va ser nefasta per als que combatien McCarthy, que es van veure obligats a defensar-se i a justificar-se constantment sense poder trencar els muntatges d\u2019aquell fan\u00e0tic. Ara, si goses criticar Iglesias, els dirigents de Podem o els regidors escollits per alguna de les seves marques blanques, et qualifiquen immediatament de casta (o de servidor de la casta). \u00c9s a dir, anem a la reducci\u00f3 m\u00e9s prim\u00e0ria de la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica: si no est\u00e0s amb mi, est\u00e0s contra meu.<\/p>\n<p>El conte de la casta \u00e9s d\u2019una consist\u00e8ncia descriptible per\u00f2 ha servit per aconseguir vots i arribar al poder institucional. Fins aqu\u00ed, els creadors del relat poden penjar-se la medalla. Per\u00f2 la vict\u00f2ria democr\u00e0tica comporta l\u2019aterratge en una realitat poc esquem\u00e0tica: s\u2019ha de gestionar des del primer minut i, per fer-ho, les paraules no basten: governar \u00e9s passar del verb a l\u2019acci\u00f3. El pol\u00edtic \u2013tamb\u00e9 el que vol inventar la sopa d\u2019all- \u00e9s un home o una dona d\u2019acci\u00f3. La complexitat d\u2019una administraci\u00f3 local exigeix posar els mots per darrera de les necessitats i, aleshores, es descobreix la gran farsa. Aquella casta que havia estat el gran objectiu de la batalla esdev\u00e9 \u2013per art de m\u00e0gia i de la nit al dia- un c\u00f2mplice necessari per entendre l\u2019interior del poder i exercir-lo amb unes certes garanties. La faula s\u2019acaba i comen\u00e7a la vida en prosa, plena de grisos, de matisos i d\u2019interseccions. A Barcelona, la met\u00e0fora de tot aix\u00f2 \u00e9s el fitxatge de Jordi Mart\u00ed com a nou gerent de l\u2019Ajuntament. L\u2019alcaldessa que ha guanyat els comicis fent bandera de la suposada nova pol\u00edtica (\u201cs\u00ed se puede\u201d) fitxa per a la sala de m\u00e0quines un home que encarna tots els vicis i totes les virtuts de la vella pol\u00edtica. Mart\u00ed, socialista de llarg recorregut, coneix tots els racons de la Casa Gran perqu\u00e8 va comen\u00e7ar-hi de ben jove, de la m\u00e0 de Ferran Mascarell, del qual n\u2019\u00e9s un fill pol\u00edtic preeminent. Per reblar el clau, Mart\u00ed va dirigir el grup socialista durant l\u2019anterior mandat i va exercir, per tant, com a cap de l\u2019oposici\u00f3, en nom d\u2019una formaci\u00f3 que BCom\u00fa qualificava de casta durant la campanya. El m\u00e9s revelador de la mala consci\u00e8ncia de Colau quan fitxa Mart\u00ed \u00e9s el pueril \u00e8mfasi que l\u2019alcaldessa posa en el car\u00e0cter \u201ct\u00e8cnic\u201d d\u2019un c\u00e0rrec que \u00e9s d\u2019evident confian\u00e7a pol\u00edtica, al marge dels m\u00e8rits innegables de l\u2019escollit. En tot cas, les m\u00e0scares cauen molt aviat: Colau \u2013moguda per un pragmatisme digne de la pol\u00edtica de sempre- busca entre la casta consistorial un col\u00b7laborador que li permeti estalviar-se molts problemes del dia a dia, sobretot quan disposes nom\u00e9s d\u2019onze regidors. Veurem qu\u00e8 ser\u00e0 la casta quan BCom\u00fa porti tres anys governant.<\/p>\n<p>&nbsp;\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les \u00faltimes eleccions municipals han portat a la responsabilitat de govern grups i persones que basen el seu discurs en la utilitzaci\u00f3 de la paraula casta per definir el que&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3405"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3405"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3405\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}