{"id":3407,"date":"2015-06-19T00:00:06","date_gmt":"2015-06-18T23:00:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3407"},"modified":"2015-06-19T00:00:06","modified_gmt":"2015-06-18T23:00:06","slug":"ciu-i-els-espais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/06\/19\/ciu-i-els-espais\/","title":{"rendered":"CiU i els espais"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEls partits passen, els espais socioelectorals es transformen, les societats no s\u00f3n est\u00e0tiques. On \u00e9s avui Acci\u00f3 Catalana, el Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista, la Lliga Regionalista o el Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0? Ja no existeixen. Les marques, en pol\u00edtica, tenen import\u00e0ncia per\u00f2 encara en tenen m\u00e9s els espais. Els partits s\u00f3n marques i, sobretot, s\u00f3n eines per fer funcionar la democr\u00e0cia i representar la voluntat popular. Unes eines que \u2013en aix\u00f2 tothom hi est\u00e0 d\u2019acord- tendeixen a rovellar-se i han de ser actualitzades a la llum d\u2019un m\u00f3n que canvia a gran velocitat. El proc\u00e9s sobiranista ha accelerat, a Catalunya, el desgast de les marques pol\u00edtiques i ha intensificat el redibuix dels espais. El que avui passa a CiU i el que fa dies passa al PSC no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019impacte de la vida insubmisa sobre les estructures. Ni m\u00e9s ni menys. S\u00f3n fets de gran transcend\u00e8ncia per\u00f2 no s\u00f3n cap trag\u00e8dia, excepte per aquells que pensen err\u00f2niament que els partits s\u00f3n una finalitat en ells mateixos.<\/p>\n<p>Uni\u00f3 s\u2019ha trencat \u2013sembla- per la meitat i la federaci\u00f3 que formaven CDC i Uni\u00f3 s\u2019ha acabat. Aix\u00f2 passa a pocs mesos d\u2019unes eleccions que \u2013es vulgui o no- tindran un car\u00e0cter excepcional. Des de l\u2019any 2010, la transformaci\u00f3 d\u2019una part central i activa de la societat catalana ha influ\u00eft directament sobre els partits, especialment sobre aquells que ocupaven el mig del camp, CiU i PSC. Hi ha molts savis que van repetint que Mas es va equivocar quan, despr\u00e9s de l\u2019Onze de Setembre del 2012 i despr\u00e9s de la negativa de Rajoy a parlar d\u2019un nou pacte fiscal, va anticipar els comicis i va perdre 12 diputats. Mai no sabrem qu\u00e8 hagu\u00e9s passat si el l\u00edder convergent hagu\u00e9s fet el sord davant el clam sobiranista, per\u00f2 potser n\u2019hauria perdut molt m\u00e9s. Tampoc sabrem mai si Mas va perdre vots per agafar l\u2019estelada, per les retallades o perqu\u00e8 Duran deia el contrari del que deia ell.<\/p>\n<p>Una regla de la pol\u00edtica assegura que la divisi\u00f3 \u00e9s castigada pels electors. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed en situacions convencionals. Ara, en canvi, som en un moment especial i sense precedents. El final de CiU no \u00e9s una fractura sin\u00f3 una clarificaci\u00f3, un fet que contribueix a redefinir un espai que no es pot llegir amb la vella plantilla del m\u00f3n auton\u00f2mic. La manera de sumar que t\u00e9 Mas de cara al 27-S consisteix a evitar-se indefinicions i deslleialtats que erosionaven la seva credibilitat com a president i candidat. Aquesta \u00e9s l\u2019aposta de Mas: crear una eina nova \u2013la seva llista- per sumar vots diversos que articulin un espai ampli, que permeti enfortir i eixamplar la majoria sobiranista, des del centre i amb un tarann\u00e0 moderat per\u00f2 comprom\u00e8s amb l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia. Molts dels que ara critiquen que Mas agafi aquest cam\u00ed s\u00f3n els mateixos que porten anys atacant-lo i volent-lo destruir pol\u00edticament.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els partits passen, els espais socioelectorals es transformen, les societats no s\u00f3n est\u00e0tiques. On \u00e9s avui Acci\u00f3 Catalana, el Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista, la Lliga Regionalista o el Partit Republic\u00e0&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3407"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3407"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3407\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}