\t\t\t\tLa temptaci\u00f3 de reescriure la hist\u00f2ria acostuma a ser gran. Per aix\u00f2 cal estar atents als que arriben com a nuncis d’un suposat futur. Anem als fets provats: la democr\u00e0cia a peu de carrer es va comen\u00e7ar a notar, sobretot, a partir del 1979. Despr\u00e9s del 3 d\u2019abril d\u2019aquell any, els ajuntaments van canviar de dalt a baix. Les primeres eleccions municipals despr\u00e9s de la mort de Franco van portar-nos alcaldes i regidors que no tenien res a veure amb el m\u00f3n d\u2019abans: arribava a la gesti\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 m\u00e9s propera a la gent una generaci\u00f3 que provenia de la lluita antifranquista, de les associacions de ve\u00efns, de les entitats culturals, de les plataformes professionals, del sindicalisme, de l\u2019Esgl\u00e9sia de base, de tot all\u00f2 que la dictadura havia combatut, ignorat o menyspreat. Em ve al cap la foto del primer consistori democr\u00e0tic de la meva ciutat: dones i homes amb molta il\u00b7lusi\u00f3 i moltes ganes de canviar les coses. Tinc un gran respecte per tots aquells que van ser-hi i van contribuir a fer possible el progr\u00e9s del nostre m\u00f3n local.<\/p>\n
Per qu\u00e8 us parlo de tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 encara no m\u2019he recuperat d\u2019una piulada que va sortir del compte oficial de Twitter de Podem Barcelona el dissabte 13 de juny, enmig de la comprensible euf\u00f2ria que entre els partidaris d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 va provocar la presa de possessi\u00f3 d\u2019Ada Colau. El missatge era aquest: \u201cMolta gent ara mateix a Pla\u00e7a Sant Jaume. \u00c9s un dia hist\u00f2ric: a Barcelona governa la ciutadania\u201d. Certament, a Barcelona, governa la ciutadania, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s cap not\u00edcia per a qualsevol persona informada. Fa trenta-sis anys que aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Perqu\u00e8 a Barcelona, com a la resta de localitats de Catalunya i de l\u2019Estat espanyol, s\u00f3n els ciutadans els que, mitjan\u00e7ant els seus representants triats a les urnes, governen el que a tothom afecta. Que potser no era un govern de la ciutadania el primer consistori democr\u00e0tic que van escollir els ve\u00efns de Barcelona, amb l\u2019alcalde Narc\u00eds Serra al capdavant? Despr\u00e9s d\u2019aquell ajuntament, tots han representat el govern de la ciutadania, amb independ\u00e8ncia del color que hagin tingut. Suggerir que els ciutadans han hagut d\u2019esperar m\u00e9s de tres d\u00e8cades per governar la capital de Catalunya \u00e9s considerar que nom\u00e9s BCom\u00fa representa la gent, la qual cosa \u00e9s conceptualment aberrant, a m\u00e9s de ser num\u00e8ricament insostenible.<\/p>\n
Tant si aquesta consigna \u00e9s producte de la pura ignor\u00e0ncia com si \u00e9s resultat d\u2019un convenciment ideol\u00f2gic \u2013o de les dues coses alhora- som davant d\u2019una perillosa operaci\u00f3 de falsificaci\u00f3 hist\u00f2rica que prepara el camp per a la faula electoral de moda: heu viscut enganyats fins avui i gr\u00e0cies a nosaltres tindreu, per fi, una democr\u00e0cia de deb\u00f2. A les manifestacions del 15-M, es parlava de \u201cdemocr\u00e0cia real\u201d. Potser es tracta de connectar amb aquell lema. De la democr\u00e0cia que ells consideren fraudulenta a la democr\u00e0cia aut\u00e8ntica que \u2013casualitats de la vida- nom\u00e9s es materialitza si ells \u2013els amics d\u2019Iglesias- obtenen el poder.<\/p>\n
Podem -i la marca local BCom\u00fa- es presenta com a punt de partida de la nova democr\u00e0cia que va del bracet de la pretesa nova pol\u00edtica. Del 1977 al 2015 hem viscut dins de Matrix per\u00f2 ara arriba la revolta que porta els ciutadans a governar -per primer cop- les institucions. Aquest discurs \u00e9s tan pervers i tan fal\u00b7la\u00e7 que fa riure, per\u00f2 els seus autors parlen seriosament. Ells inventen el govern del poble. L\u2019adanisme \u00e9s un dels elements b\u00e0sics del projecte Podem, com ho \u00e9s el judici presentista i simplificador del que va representar la transici\u00f3. Adanisme, presentisme i superioritat moral informen la cultura pol\u00edtica de Podem i les seves sucursals, la qual cosa aboca els seus dirigents a fer taula rasa amb tot el que els ha precedit; en part per subratllar la bondat intocable de les seves propostes i en part per caricaturitzar tots els seus adversaris com a inservibles peces d\u2019un univers de castes que cal superar.<\/p>\n
En aquest context, no deixa de sorprendre la col\u00b7laboraci\u00f3 dels dirigents d\u2019ICV-EUiA en l\u2019esborrat conscient del seu propi paper hist\u00f2ric. El sucursalisme expl\u00edcit amb el qual Iglesias es relaciona amb Herrera i Camats ens recorda els dies m\u00e9s grisos del PSC davant de Gonz\u00e1lez. Convertir l’ascens al poder d’Iglesias en el moment zero d’una veritable democr\u00e0cia a Espanya necessita c\u00f2mplices. La traject\u00f2ria del PSUC com a gran partit nacional durant la lluita clandestina i la transici\u00f3 mereix que els seus continuadors oficials siguin m\u00e9s fidels als valors d’una organitzaci\u00f3 que va ser clau a l’hora d’aturar els peus a qualsevol intent lerrouxista de divisi\u00f3 del nostre pa\u00eds. Com es pot defensar el patrimoni c\u00edvic del PSUC i fer costat alhora a un l\u00edder que vol explotar les m\u00e9s tronades teories sobre el catalanisme com a moviment burg\u00e8s contrari al poble? Si Josep Termes encara fos entre nosaltres, es posaria les mans al cap en veure que Podem actualitza la ferralla de sempre.<\/p>\n
Mentre perdem el temps comentant les pixarades art\u00edstiques de la nova responsable de comunicaci\u00f3 de l’Ajuntament de Barcelona oblidem all\u00f2 substancial dels nous profetes. Per entendre’ls no \u00e9s Joc de trons<\/em> el que us cal. Heu de llegir 1984<\/em>, la magn\u00edfica novel\u00b7la de George Orwell, on el poder t\u00e9 una m\u00e0xima tan efica\u00e7 com inquietant: \u201cQui controla el passat controla el futur. Qui controla el present controla el passat\u201d.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La temptaci\u00f3 de reescriure la hist\u00f2ria acostuma a ser gran. Per aix\u00f2 cal estar atents als que arriben com a nuncis d’un suposat futur. Anem als fets provats: la democr\u00e0cia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3421"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3421"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3421\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3421"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}