{"id":3423,"date":"2015-07-03T00:00:49","date_gmt":"2015-07-02T23:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3423"},"modified":"2015-07-03T00:00:49","modified_gmt":"2015-07-02T23:00:49","slug":"una-altra-historia-grega","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/07\/03\/una-altra-historia-grega\/","title":{"rendered":"Una altra hist\u00f2ria grega"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEs parla cada dia de Gr\u00e8cia en els mitjans de comunicaci\u00f3. I sembla que cal estar obligat\u00f2riament a favor o en contra dels grecs quan els grecs estan, alhora, a favor i en contra d\u2019ells mateixos. Entre el 1967 i el 1974, Gr\u00e8cia va estar sotmesa a l\u2019anomenada dictadura dels coronels, dins del gran tauler de la guerra freda, el mateix que va fer possible que la dictadura del general Franco dur\u00e9s tant i pass\u00e9s de ser un r\u00e8gim amic de Hitler a un govern amic dels EUA. D\u2019aquells temps, recupero una petita hist\u00f2ria d\u2019amor i periodisme, de pol\u00edtica i poesia.<\/p>\n<p>Oriana Fallaci, la gran periodista italiana que ens va mostrar de prop a molts poderosos del segle XX, aterra a Atenes el 23 d\u2019agost del 1973 per entrevistar Alexandros Panagoulis, un dels principals dirigents de la resist\u00e8ncia a la dictadura militar, autor conf\u00e9s de l\u2019atemptat fallit contra el coronel Papadopoulos, que ha estat amnistiat al costat d\u2019altres opositors. Parlen durant hores, intensament, la periodista ha d\u2019agafar un avi\u00f3 cap a Bonn l\u2019endem\u00e0. Panagoulis \u00e9s un home esgotat per la pres\u00f3 i les tortures, condemnat a mort pels colpistes i viu gr\u00e0cies a les pressions internacionals i a la por que fa donar un m\u00e0rtir al poble. \u00c9s socialista i republic\u00e0, marca dist\u00e0ncies amb els comunistes i \u00e9s fill d\u2019un coronel condecorat per diverses guerres. La periodista queda impactada pel seu carisma: \u201cParlava com un l\u00edder. I mentre parlava, fumava una pipa que, pr\u00e0cticament, no es treia de la boca. S\u2019hauria dit que la seva atenci\u00f3 estava molt m\u00e9s centrada en aquella pipa que en mi, i aix\u00f2 li conferia certa duresa que intimidava, perqu\u00e8 no es tractava d\u2019una duresa recent, \u00e9s a dir, madurada en els patiments f\u00edsics i morals, sin\u00f3 d\u2019una duresa nascuda amb ell\u201d. Despr\u00e9s afegeix: \u201cAlhora era atent, amable i quedava com perdut quan, en un gir imprevist, com gira un fora borda llan\u00e7at en l\u00ednia recta i que de sobte gira per tornar enrere, aquella duresa es transformava en dol\u00e7or: captivadora com el somriure d\u2019un nen\u201d.<\/p>\n<p>Oriana i Alekos s\u2019enamoren. La Flor\u00e8ncia de Maquiavel, p\u00e0tria de la periodista, \u00e9s refugi intermitent de l\u2019heroi, que llueix bigoti gruixut, escriu poemes i \u00e9s deu anys m\u00e9s jove que ella. Sobre ell escriu un llibre que titula <em>Un home<\/em>. La nit del Primer de Maig de l\u2019any 1976, quan la democr\u00e0cia grega ja ha comen\u00e7at a caminar, Panagoulis \u2013llavors diputat al Parlament- mor en un accident automobil\u00edstic que molts consideren un assassinat encobert. Tenia en el seu poder documents comprometedors sobre diversos pol\u00edtics que havien col\u00b7laborat amb la dictadura. En la primera entrevista que va concedir a la qui seria el seu darrer amor, Panagoulis havia dit \u201cno em faig en absolut il\u00b7lusions de ser viu el dia en qu\u00e8 se celebri la vict\u00f2ria, per\u00f2 crec de tot cor que arribar\u00e0 a celebrar-se aquest dia\u201d.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Es parla cada dia de Gr\u00e8cia en els mitjans de comunicaci\u00f3. I sembla que cal estar obligat\u00f2riament a favor o en contra dels grecs quan els grecs estan, alhora, a&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3423"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3423\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}