\t\t\t\tLes xarxes socials permeten que tothom pugui fer c\u00f3rrer les seves opinions. \u00c9s una evid\u00e8ncia que opinar ha deixat de ser un privilegi d’entorns pol\u00edtics, period\u00edstics i intel\u00b7lectuals dotats de tribunes, com passava no fa gaire temps. Twitter ha esdevingut una eina magn\u00edfica per informar i per opinar, per informar-se i per tenir acc\u00e9s a idees diverses. Per\u00f2 a Twitter, com a la majoria de xarxes socials, les informacions contrastades i les opinions ben argumentades ens arriben juntament amb tota mena de soroll, incloent-hi missatges banals, trivials, desinformadors, t\u00f2xics o clarament destructius. Opinar a Twitter \u00e9s fer-ho al costat de molts materials que tenen poc a veure amb l’ideal d’una societat que amplifica i eixampla infinitament el di\u00e0leg democr\u00e0tic.<\/p>\n
Arran d’unes piulades lamentables de Guillermo Zapata fetes abans que fos escollit regidor de l’Ajuntament de Madrid, s’ha tornat a parlar intensament sobre els usos que fem de les xarxes socials. Qualsevol pol\u00edtic i qualsevol personatge p\u00fablic t\u00e9 un passat i ning\u00fa no est\u00e0 lliure d’haver dit estupideses en algun moment de la vida, tots podem vessar-la, amb intenci\u00f3 de fer humor o sense. El que ara es busca als comptes de Twitter com a munici\u00f3 en la pugna partidista ja es buscava abans a les hemeroteques i als arxius de r\u00e0dio i de televisi\u00f3. Nom\u00e9s canvia l’env\u00e0s del missatge i la quantitat de paraules que circulen al nostre voltant. M\u00e9s greu que el cas Zapata \u00e9s la perfecta impunitat de qu\u00e8 gaudeixen alguns pol\u00edtics que no s\u00f3n precisament novells i que es dediquen a dir frases delictives, a vegades a Twitter i a vegades en mitjans convencionals. Hi ha ministres, presidents de comunitats aut\u00f2nomes i alts c\u00e0rrecs dels dos grans partits espanyols que han amollat expressions que podrien haver merescut l’atenci\u00f3 del fiscal general de l’Estat. Recordeu -per exemple- que en programes nocturns de certes televisions \u00e9s habitual qualificar de nazis i d’etarres els que pensen de manera diferent.<\/p>\n
La difusi\u00f3 d’opinions d’un pol\u00edtic en exercici (i de tots aquells que representen algun \u00e0mbit de gran repercussi\u00f3 social, des de dirigents de patronals i sindicats a bisbes) no hauria de perdre de vista dos valors: l’exemplaritat i la responsabilitat. Es tractaria de donar exemple mitjan\u00e7ant una argumentaci\u00f3 el m\u00e9s solvent possible aix\u00ed com de ser responsable del que es diu i de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, no sempre previsibles. En aquest sentit, la piulada d’un pol\u00edtic ha de ser rebuda i analitzada amb m\u00e9s severitat que la d’un particular, perqu\u00e8 el seu comprom\u00eds l’obliga a tenir en compte tot all\u00f2 que representa, encarna i simbolitza. \u00c9s justament per aquesta obligaci\u00f3 permanent que un pol\u00edtic esdev\u00e9 un instrument de la voluntat popular i, a partir d’aqu\u00ed, la seva veu no es pot desenganxar d’una realitat molt m\u00e9s gran que la seva perip\u00e8cia personal. No \u00e9s sobrer recordar aquestes coses en una Catalunya on sembla que els pol\u00edtics principals no participaran del moment pol\u00edtic -en teoria- m\u00e9s transcendent en molts segles.<\/p>\n
En canvi, per a la majoria de ciutadans, piular no \u00e9s altra cosa que un exercici b\u00e0sic de llibertat d’expressi\u00f3 que, per ser efectiu, s’ha de basar en una tranquil\u00b7la i normal assumpci\u00f3 de la possibilitat de dissentir i discrepar sense rebre cap mena de repres\u00e0lia. Les democr\u00e0cies de deb\u00f2 emparen el pluralisme, la cr\u00edtica als poders i tamb\u00e9 les opinions irreverents. S\u00f3n les tiranies les que castiguen arbitr\u00e0riament qualsevol discurs que els poders considerin perill\u00f3s. John Stuart Mill va formular sobre aix\u00f2 una idea que encara avui hauria de ser guia de les societats obertes: “Si tota la humanitat, menys una persona, tingu\u00e9s la mateixa opini\u00f3, i aquesta persona fos de l’opini\u00f3 contr\u00e0ria, la humanitat seria tan injusta si imped\u00eds que aquesta persona parl\u00e9s com ella mateixa ho seria si, tenint un gran poder, imped\u00eds que parl\u00e9s la humanitat”. El pensador liberal rebla el clau amb una observaci\u00f3 que alguns encara no volen comprendre: l’opini\u00f3 no \u00e9s una possessi\u00f3 personal, \u00e9s un b\u00e9 col\u00b7lectiu que cal protegir, i per aix\u00f2 qualifica de “robatori a la ra\u00e7a humana” el fet d’impedir una opini\u00f3. Les constitucions democr\u00e0tiques no poden eludir aquest principi, per\u00f2 certs governants -com \u00e9s sabut- retorcen les lleis.<\/p>\n
Quan abandonem els grans conceptes i baixem a l’arena apareixen els problemes. Un insult \u00e9s una opini\u00f3 m\u00e9s? Una mentida \u00e9s una opini\u00f3 m\u00e9s? Un acudit que treu punta del dolor d’un grup \u00e9s una opini\u00f3 m\u00e9s? Una dada pol\u00e8mica que pret\u00e9n passar per ci\u00e8ncia \u00e9s una opini\u00f3 m\u00e9s? En aquest pant\u00e0 \u00e9s on la llibertat de Twitter \u00e9s m\u00e9s lluminosa i m\u00e9s t\u00e8rbola alhora, on les perles i els excrements comparteixen espai i temps, i reclamen atenci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 dels legisladors, dels policies i dels jutges, som nosaltres, els usuaris, els que podem modular les regles de joc d’aquesta xarxa amb la nostra actitud. Per exemple, \u00bfcal que fem cas de les opinions emeses des de l’anonimat? En una societat democr\u00e0tica -a difer\u00e8ncia del que passa en els r\u00e8gims dictatorials i en situacions excepcionals- el di\u00e0leg p\u00fablic nom\u00e9s t\u00e9 sentit si els que parlen s’identifiquen pr\u00e8viament. S\u00f3n els nostres gestos diaris els que poden augmentar o disminuir el soroll que interfereix la conversa a gran escala, la que ens permet comprendre el que estem vivint.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les xarxes socials permeten que tothom pugui fer c\u00f3rrer les seves opinions. \u00c9s una evid\u00e8ncia que opinar ha deixat de ser un privilegi d’entorns pol\u00edtics, period\u00edstics i intel\u00b7lectuals dotats de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3428"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3428"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3428\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3428"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3428"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3428"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}