\t\t\t\tQuan vaig saber que, finalment, hi havia un acord per tirar endavant una llista unit\u00e0ria del sobiranisme per les eleccions del 27-S, vaig pensar en Josep Termes, el qui fou eminent historiador del catalanisme, l\u2019obrerisme i l\u2019anarquisme. Termes \u2013que tant trobem a faltar- va escriure que \u201cCatalunya \u00e9s un miracle. Un miracle en l\u2019Europa contempor\u00e0nia. Perqu\u00e8 des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits \u2013com el peix petit, a la mar, que \u00e9s menjat pel peix gros-. Catalunya \u00e9s un exemple hist\u00f2ric d\u2019una superviv\u00e8ncia curiosa, \u00f2bviament conflictiva i estranya, la superviv\u00e8ncia d\u2019un poble tossut. Tot feia pensar, als s\u00fabdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans pot\u00e8ncies europees, que Catalunya desapareixeria despr\u00e9s de l\u2019any 1714, despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3. Catalunya, un pa\u00eds antic, medieval, com tants m\u00e9s n\u2019hi havia a Europa, perdia la seva personalitat pr\u00f2pia per tal com perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d\u2019existir\u201d. La cita \u00e9s llarga per\u00f2 paga la pena, sobretot quan, dins del m\u00f3n sobiranista, pot haver-hi gent que -una mica cansada de tantes giragonses i marrades- oblidi la magnitud del que tenim per davant: es tracta de transformar aquest miracle hist\u00f2ric que \u00e9s Catalunya en un Estat independent reconegut en el concert internacional, i fer-ho (en principi) amb l’Estat espanyol en contra i en un moment en qu\u00e8 el vell concepte de sobirania s’ha transformat de forma radical.<\/p>\n
La llista que encap\u00e7alaran Romeva, Forcadell i Casals \u00e9s l’eina que ha de permetre -sempre que els vots ho avalin- assolir la legitimitat democr\u00e0tica per saltar una paret molt alta. Amb el primer salt no n’hi haur\u00e0 prou, esclar. Per\u00f2 sense aquest salt res no es podr\u00e0 engegar. A partir d’aqu\u00ed, el sobiranisme s’inventar\u00e0 -no tindr\u00e0 m\u00e9s remei- un cam\u00ed nou cap a la independ\u00e8ncia, amb el que hem apr\u00e9s d’altres casos, el que ha previst el CATN i el que anir\u00e0 sorgint sobre la marxa, la qual cosa fa molt dif\u00edcil assegurar que tot aix\u00f2 duri nom\u00e9s sis mesos o vint-i-quatre. La pol\u00edtica \u00e9s la gesti\u00f3 dels temps i cap empresa de l’envergadura de la que proposa el moviment sobiranista t\u00e9 un calendari r\u00edgid, extrem que els principals valedors d’aquesta causa hauran d’explicar.<\/p>\n
La llista Termes -si em permeteu l’expressi\u00f3- t\u00e9 dues grans virtuts: desmenteix rotundament el pron\u00f2stic negre que els poders de l’Estat i certes elits han anat confegint sobre el proc\u00e9s i \u00e9s l’opci\u00f3 que s’assembla m\u00e9s al que desitjaven les bases plurals del moviment, que sempre han volgut que les crides ret\u00f2riques a la unitat tinguessin una traducci\u00f3 operativa i efica\u00e7. La mera exist\u00e8ncia d’aquesta llista on hi ha els dos principals l\u00edders pol\u00edtics del proc\u00e9s -Mas i Junqueras- representa un missatge potent de confian\u00e7a que compensa el factor incertesa, que podria pesar massa en sectors que no s’atrevissin a saltar en veure una disc\u00f2rdia insalvable en el camp sobiranista; comprovar que s’han sabut aparcar les difer\u00e8ncies i els interessos de part \u00e9s una vacuna excel\u00b7lent contra les pors pr\u00f2pies d’un canvi de marc sense precedents. Aix\u00ed mateix, la suma de partits, entitats i personalitats esdev\u00e9 una injecci\u00f3 extraordin\u00e0ria de moral per al p\u00fablic del qual dep\u00e8n que la mobilitzaci\u00f3 del sobiranisme, abans i durant la campanya, sigui total i sense fissures, per aconseguir un efecte cavall guanyador que tingui la virtut d’arribar arreu, tamb\u00e9 als espais on l’independentisme dels arguments m\u00e9s racionals sigui feble o hagi arrelat poc. Amb tot, cal intensificar la pedagogia de les coses concretes, perqu\u00e8 aquest projecte s’adre\u00e7a al cor i a la butxaca, a la necessitat de just\u00edcia i als interessos materials. Al benestar i al respecte que ens devem a nosaltres mateixos.<\/p>\n
A la vista del trident que va per davant dels l\u00edders de CDC i ERC, queda ben clar que som davant d’una llista que, en comptes d’amagar les ideologies, posa en primer terme all\u00f2 que uneix dretes i esquerres per assolir un objectiu m\u00e9s important i m\u00e9s urgent que qualsevol de les pol\u00edtiques que defensen uns i altres. No som davant d’una llista as\u00e8ptica, som davant d’una llista de centralitat amb moltes tonalitats, fet que queda subratllat per la figura de Romeva, que -a m\u00e9s de ser un home de consens- descol\u00b7loca aquelles esquerres sucursalistes que volen convertir els futurs comicis en una cacera contra Mas, fent una pin\u00e7a peculiar amb la dreta tamb\u00e9 sucursalista. Esperem que la CUP -que no s’ha integrat a la llista unit\u00e0ria- tingui clar que, a partir del 28 de setembre, si el sobiranisme guanya, caldr\u00e0 contribuir sense rareses a la governabilitat, per refor\u00e7ar el cam\u00ed cap un veritable canvi d’statu quo.<\/p>\n
\u00c9s el moment de recon\u00e8ixer que, finalment, s’ha imposat la intel\u00b7lig\u00e8ncia i el sentit d’Estat dels que volen construir-ne un de nou. Mas i Junqueras han fet un gran esfor\u00e7, han hagut d’enfrontar-se a resist\u00e8ncies cori\u00e0cies, han allunyat les mesquineses i han ent\u00e8s la grandesa i la gravetat d’aquesta hora. Tots dos han sabut escoltar el que vol, de deb\u00f2, la gent que ha decidit desconnectar d’un Estat a la contra. Josep Termes podria ben dir avui que el miracle catal\u00e0 t\u00e9 encara una gran oportunitat de perdurar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan vaig saber que, finalment, hi havia un acord per tirar endavant una llista unit\u00e0ria del sobiranisme per les eleccions del 27-S, vaig pensar en Josep Termes, el qui fou…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3438"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3438"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3438\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}