\t\t\t\tAquesta sent\u00e8ncia ens parla d\u2019un temps molt antic i molt proper alhora: quatre anys de pres\u00f3 per a Oskar Gr\u00f6ning, conegut com el comptable d\u2019Auschwitz, per complicitat amb l\u2019assassinat de 300.000 jueus. \u00c9s gaireb\u00e9 segur que l\u2019antic membre de les Waffen-SS no ingressar\u00e0 a la pres\u00f3, els seus 94 anys i el seu estat de salut el protegeixen. Gr\u00f6ning era un an\u00f2nim que, com tants d\u2019altres, va estar al servei del sistema creat per Adolf Hitler. Estem davant d\u2019un zero a l\u2019esquerra que formava part de la burocr\u00e0cia dels camps d\u2019extermini. La just\u00edcia alemanya ha decidit que aquest personatge menor pagui el que d\u2019altres mai no pagaran. La falta de proves directes per incriminar els qui eren all\u00e0 va deixar aquest infern sota la catifa. El passat europeu \u00e9s tamb\u00e9 aix\u00f2, cal saber-ho. A Espanya, on hi ha una fundaci\u00f3 dedicada a la figura de Franco i on el grup neonazi de l\u2019assass\u00ed de Guillem Agull\u00f3 \u00e9s absolt pel Suprem, abordar aquestes q\u00fcestions \u00e9s com intentar clavar un clau amb un coix\u00ed.<\/p>\n
Simon Wiesenthal, que va sobreviure a diversos camps i es va convertir en el ca\u00e7ador de nazis m\u00e9s fam\u00f3s, va escriure un llibre imprescindible, Los l\u00edmites del perd\u00f3n<\/em>, a partir de la seva experi\u00e8ncia davant dels seus botxins. \u00c9s revelador el que explica de la immediata postguerra: \u201cEl que al principi ning\u00fa no podia creure\u2019s, principalment perqu\u00e8 la ment humana \u00e9s incapa\u00e7 de comprendre-ho en tota la seva enormitat, ho van anar demostrant les proves. A poc a poc van veure que els nazis havien com\u00e8s crims massa terribles com per ser certs. Per\u00f2 en poc temps els sacerdots, els filantrops i els fil\u00f2sofs van instar el m\u00f3n que perdon\u00e9s els nazis. A la majoria d\u2019aquests altruistes ni tan sols no els van fer una estrebada d\u2019orelles i, tot i aix\u00f2, demanaven compassi\u00f3 per als assassins de milions d\u2019innocents. De fet, els sacerdots van dir que els criminals haurien de presentar-se davant del Jutge Suprem i que, per tant, pod\u00edem eximir-los dels judicis terrenals, una cosa que \u00a0convenia summament als nazis. Com no creien en D\u00e9u, no temien el Jutge Suprem. Nom\u00e9s temien la just\u00edcia terrenal\u201d. El cinisme devastador que descriu Wiesenthal \u00e9s coetani de la resposta terrible que van trobar molt\u00edssims supervivents dels camps en tornar a les seves llars: la moral del ve\u00ed tendia a ser la del rebuig, la incredulitat i la incomoditat. El silenci no va ser res m\u00e9s que un escut. Despr\u00e9s de l\u2019alliberament, aquelles hist\u00f2ries de forns crematoris destorbaven.<\/p>\n Gr\u00f6ning no existeix, no \u00e9s ni una met\u00e0fora per aquietar consci\u00e8ncies. \u00c9s un eco d\u2019alguna cosa que va poder ser i no fou, el reflex d\u2019una ombra en el fons d\u2019un pou, al qual no hi ha collons d\u2019abocar-se. Gr\u00f6ning \u00e9s el titella dolent d\u2019un teatre anacr\u00f2nic, la boia absurda al mig d\u2019un oce\u00e0 d\u2019injust\u00edcia que ens empassem i vomitem sense ni notar-ho.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquesta sent\u00e8ncia ens parla d\u2019un temps molt antic i molt proper alhora: quatre anys de pres\u00f3 per a Oskar Gr\u00f6ning, conegut com el comptable d\u2019Auschwitz, per complicitat amb l\u2019assassinat de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3443"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3443"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3443\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}