\t\t\t\tFa molts mesos que no us parlo de la senyora P\u00e9rez. Ha estat un error imperdonable no haver-la fet sortir en aquestes p\u00e0gines durant els darrers temps. Us en recordeu de la senyora P\u00e9rez? Era una votant de CiU poc ideol\u00f2gica, que sempre donava la mateixa ra\u00f3 de la seva elecci\u00f3: \u201cperqu\u00e8 defensen el que \u00e9s nostre, a casa i a Madrid\u201d. El novembre del 2012, vaig escriure aix\u00f2 sobre ella: \u201cEntre la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut, les explicacions sobre l\u2019espoli fiscal (que li fa el seu fill mitj\u00e0), els comentaris ofensius que rep d\u2019alguns parents extremenys durant les vacances d\u2019estiu i el soroll infame de la caverna madrilenya, aquesta bona dona s\u2019ha convertit en independentista com qui es menja una poma, amb naturalitat\u201d.<\/p>\n
La confessi\u00f3 de Pujol de fa un any va deixar la senyora P\u00e9rez garratibada, el disgust va ser enorme, per\u00f2 la barreja de r\u00e0bia i desconcert no la va deprimir ni la va aturar. Amb alegria, va anar a la manifestaci\u00f3 de la V del darrer Onze de Setembre, al costat de familiars i amics, perqu\u00e8 \u2013com diu ella- \u201cla majoria dels que volem una altra cosa no tenim her\u00e8ncies amagades ni ens avergonyim de res\u201d. M\u00e9s cap aqu\u00ed, el trencament de la federaci\u00f3 CiU no li ha tret ni un minut de son, perqu\u00e8 no \u00e9s militant ni d\u2019uns ni d\u2019altres, i nom\u00e9s vol que les coses vagin millor, sense sentir-se una espanyola de tercera. A vegades, per atacar-la, li diuen \u201cxarnega agra\u00efda\u201d, com si aix\u00f2 li pogu\u00e9s fer mal, com si ella no tingu\u00e9s dret a revoltar-se sense deixar d\u2019estimar profundament la terra on va n\u00e9ixer.<\/p>\n
La senyora P\u00e9rez votar\u00e0 la llista unit\u00e0ria encap\u00e7alada per Ra\u00fcl Romeva. Ho t\u00e9 molt clar. Mai no va entendre del tot les pugnes i desconfiances entre Mas i Junqueras, no t\u00e9 cap inter\u00e8s en les petites mis\u00e8ries dels partits. Ella no es considera independentista (de la manera que s\u00ed ho \u00e9s un dels seus fills), simplement vol que Catalunya faci la seva sense passar per Madrid, perqu\u00e8 est\u00e0 cansada d\u2019esperar gestos de suposada generositat i d\u2019haver-se de justificar di\u00e0riament. La conversi\u00f3 a l\u2019estelada de la senyora P\u00e9rez \u00e9s el resultat d\u2019un Estat que ha anat expulsant una part dels seus ciutadans. No \u00e9s fruit de cap conspiraci\u00f3 ni de cap pla secret ideat per Pujol des dels anys cinquanta. La rigidesa dels poders de l\u2019Estat, les in\u00e8rcies d\u2019una cultura pol\u00edtica catalanof\u00f2bica i el menyspreu de certes elits han alimentat all\u00f2 que el president Montilla va qualificar encertadament de \u201cdesafecci\u00f3\u201d. Ara, la desafecci\u00f3 \u00e9s desconnexi\u00f3.<\/p>\n
Assalariada de les que es lleva ben d\u2019hora, integrant d\u2019una classe mitjana empobrida per la crisi i poc amiga de discursos radicals, la senyora P\u00e9rez forma part (sense saber-ho) d\u2019una revoluci\u00f3 tranquil\u00b7la i democr\u00e0tica que, afortunadament, t\u00e9 poc a veure amb les fantasies dels revolucionaris de sal\u00f3, inclosos els que volen ser grecs a estones. Ho tinc escrit des de fa temps: el proc\u00e9s sobiranista \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una lluita de classes postmoderna, que no t\u00e9 res a veure amb les barricades d\u2019antany sin\u00f3 amb la necessitat de repartir el poder d\u2019una forma m\u00e9s justa i equitativa, aix\u00ed com amb la voluntat de tenir una democr\u00e0cia de m\u00e9s qualitat. Per aix\u00f2 les classes mitjanes mobilitzades per la independ\u00e8ncia se senten cada dia m\u00e9s lluny dels interessos d\u2019unes determinades elits que tenen com a prioritat mantenir el quadre com est\u00e0, ja sigui invocant la sagrada unitat de mercat o l\u2019expulsi\u00f3 autom\u00e0tica de Catalunya de la UE. El comprom\u00eds de CDC i de Mas amb la desconnexi\u00f3 \u00e9s el factor que descol\u00b7loca els despatxos de Madrid i all\u00f2 que menys saben descodificar els catequistes de l\u2019\u00cdbex35, perqu\u00e8 fan una an\u00e0lisi del conflicte tan antiga i pobra com el dels dirigents de Podem. Uns i altres s\u00f3n presoners d\u2019unes plantilles err\u00f2nies \u2013les tesis de Sol\u00e9 Tura sobre el nacionalisme- que els fan dir veritables bestieses, a vegades amanides amb analogies impossibles amb el cas basc.<\/p>\n
Els gurus de la dreta unionista i de l\u2019esquerra sucursalista encara no poden explicar-se la transversalitat que avui encarnen Romeva, Mas, Junqueras i antics dirigents del PSC, d\u2019Uni\u00f3 i del PSUC. La llista unit\u00e0ria els sembla impossible. La senyora P\u00e9rez, en canvi, sense necessitat de fer densos seminaris sobre hist\u00f2ria del catalanisme, ha compr\u00e8s que la candidatura Junts pel S\u00ed \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 d\u2019una part central i activa de la naci\u00f3 que gira al voltant de les prioritats d\u2019unes classes populars que no s\u00f3n res m\u00e9s que les classes mitjanes castigades per un centralisme tan idiota que, per exemple, prohibeix el decret contra la pobresa energ\u00e8tica. La revolta nacional t\u00e9 motius socials de la mateixa manera que les causes materials informen el nou sobiranisme, sense que aix\u00f2 impliqui que els moderats han deixat de ser-ho. Quan Duran fa crides als antics votants de CiU, com si la centralitat no s\u2019hagu\u00e9s despla\u00e7at gens ni mica, posa en evid\u00e8ncia que desconeix que una part de l\u2019\u00e8xit del nou sobiranisme \u00e9s precisament la conversi\u00f3 molt r\u00e0pida de totes les senyores i senyors P\u00e9rez.<\/p>\n
La senyora P\u00e9rez \u00e9s clau per la vict\u00f2ria del sobiranisme. Ella \u00e9s tamb\u00e9 la Catalunya real. Les amenaces ministerials i els discursos de la por pretenen que el 27-S ella es quedi a casa. Per\u00f2 la majoria dels moderats que votaven CiU \u2013i una part dels que votaven PSC- fa dies que s\u2019han alliberat mentalment.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa molts mesos que no us parlo de la senyora P\u00e9rez. Ha estat un error imperdonable no haver-la fet sortir en aquestes p\u00e0gines durant els darrers temps. Us en recordeu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}