\t\t\t\tSi som on som \u00e9s perqu\u00e8 els conversos es compten per milers. Conversos a l’independentisme, vull dir. Persones que fa cinc o tres anys pensaven que la idea d’una \u00adCatalunya independent era una ocur\u00adr\u00e8ncia de radicals i que ara mateix tenen clar que el 27-S votaran una de les dues llistes que propugnen la creaci\u00f3 d’un \u00adEstat ca\u00adtal\u00e0 tan sobir\u00e0 com avui pugui ser-ho Espanya, Dinamarca o \u00c0ustria. Si el m\u00e8rit dels independentistes de sempre ha estat normalitzar un discurs, el m\u00e8rit dels \u00adneoindependentistes \u00e9s fer cr\u00e9ixer una nova majoria social que ha musculat un projecte que al\u00adtrament seria marginal. Sense els uns no haurien arribat als altres. En aquest sentit, em costa d’entendre que la direcci\u00f3 d’ERC no reclami com a gran \u00e8xit la con\u00adversi\u00f3 a l’independentisme d’Ar\u00adtur Mas, com s\u00ed ho fa -en canvi- quan es tracta d’antics dirigents del PSC. Els republicans, des del 1989, han tingut la tenacitat d’explicar una alternativa que la recentralitzaci\u00f3 impulsada pels governs espanyols ha fet plausible.<\/p>\n
Per\u00f2 el terme convers pot tenir connotacions negatives en el llenguatge ordinari. El pes de la tradici\u00f3 ens marca. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, un convers \u00e9s alg\u00fa “que s’ha convertit a una altra religi\u00f3, especialment del judaisme o l’islam al cristianisme”. Recordeu que els jueus conversos eren sospitosos de continuar amb la seva antiga fe de manera clandestina. Aquesta visi\u00f3 t\u00e8rbola del convers ha traspassat el llenguatge pol\u00edtic; qui canvia de posici\u00f3 ha d’assumir que els altres el puguin titllar d’oportunista, impostor o tra\u00efdor. Fa poc, el cap de llista de Catalunya S\u00ed que es Pot, Llu\u00eds Rabell, qualificava en un tuit la candidatura Junts pel S\u00ed de “llista dels conversos”. I afegia que “Mas va caure del cavall i \u00e9s indepe, Romeva ha vist la llum, Junqueras…”. \u00c9s cert que Mas i Romeva abans no eren partidaris de la independ\u00e8ncia. El candidat de Pablo Iglesias a Catalunya subratlla aquest fet perqu\u00e8 deu pensar que aix\u00f2 pot treure vots a la llista unit\u00e0ria, la qual cosa demostra que no ent\u00e9n ni la l\u00f2gica ni la base del nou sobiranisme: molt\u00edssima de la gent que votar\u00e0 Junts pel S\u00ed s\u00f3n tan conversos a l’independentisme com ho s\u00f3n el president Mas, Ra\u00fcl Romeva, Germ\u00e0 Bel o Toni Com\u00edn, i aquesta circumst\u00e0ncia facilita una alt\u00edssima identificaci\u00f3 entre votants i candidats. \u00c9s un avantatge.<\/p>\n
La conversi\u00f3 d’aquests quatre pol\u00edtics d’ideologia ben diferent s’ha produ\u00eft en molt poc temps, exactament igual com la de la majoria de ciutadans que ahir eren autonomistes i ara volen un nou Estat que no els vagi en contra. Que Junts pel S\u00ed sigui tamb\u00e9 una llista de conversos \u00e9s un dels seus principals atractius. El protagonisme del nou sobiranisme rau tamb\u00e9 en el fet de ser el projecte que avui han abra\u00e7at molt\u00edssims dels considerats “moderats”, classes mitjanes que han dit “prou”. Per cert, i tornant a Rabell, \u00e9s comprensible que alg\u00fa que va anar a les llistes d’un partit tan peculiar com el PORE vegi conversos a tot arreu. A vegades, els vigilants de l’ortod\u00f2xia no saben que estan a un pas de ser marcians.<\/p>\n
Una de les coses que menys entenen els que manen a Madrid \u00e9s aquesta conversi\u00f3 sobtada de tanta gent a favor de la independ\u00e8ncia. No recorden -per exemple- que entre 1973 i 1977 les conversions de franquistes a dem\u00f2crates van ser espectaculars i imprescindibles per garantir l’\u00e8xit de la transici\u00f3. Per\u00f2 la Catalunya que voldrien no els deixa veure la que existeix. Primer es pensaven que tot era una foguerada, despr\u00e9s deien que es tractava d’un joc t\u00e0ctic de Mas per salvar-se i, finalment, comencen a adonar-se que les coses van de veres. En cap pron\u00f2stic dels que llegien els empleats de l’Estat espanyol sortia que un sector central de la societat catalana faria seva una idea que no encaixava amb els t\u00f2pics d’un pa\u00eds al\u00b7l\u00e8rgic a qualsevol situaci\u00f3 excepcional. Per\u00f2 la crisi econ\u00f2mica i l’actitud hostil dels governs del PP m\u00e9s la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut van transformar la mentalitat de milers de dones i homes fins a portar-los a una conclusi\u00f3 clara: “Hem de marxar”.<\/p>\n
Fa pocs dies, em van convidar a un sopar agradabil\u00edssim, en un lloc de gran bellesa, amb un grup on predominaven empresaris petits i mitjans i professionals d’alt nivell. D’edats diverses, entre els 40 i els 60 llargs. Es tractava d’una bona mostra dels conversos a l’independentisme que, malgrat els dubtes l\u00f2gics que els planteja la desconnexi\u00f3, van dir i repetir: “No ens farem enrere”. Un va notar que integraven -potser sense saber-ho- “una revoluci\u00f3 dels que paguem impostos” i un altre va fer una confessi\u00f3: “Jo creia en una Catalunya dins d’Espanya per\u00f2 m’he sentit tan menyspreat que ja m’han perdut”. Aquests conversos demanen, sobretot a Mas, Junqueras i Romeva, que durant la cam\u00adpanya transmetin confian\u00e7a i contestin les preguntes que m\u00e9s negui\u00adtegen sobre pensions, impostos, serveis b\u00e0sics, ordre p\u00fablic, possibles boicots a empreses catalanes i passos a seguir despr\u00e9s dels comicis. La majoria dels presents al sopar han de pagar moltes n\u00f2mi\u00adnes a final de cada mes i saben que l’equilibri entre el risc, la il\u00b7lusi\u00f3 i la seguretat ser\u00e0 una de les claus d’un bon resultat del sobiranisme el 27-S. “Hem de guanyar perqu\u00e8 si perdem -van dir somrient \u00adalguns dels presents a tall de comiat- ens esclafaran”.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si som on som \u00e9s perqu\u00e8 els conversos es compten per milers. Conversos a l’independentisme, vull dir. Persones que fa cinc o tres anys pensaven que la idea d’una \u00adCatalunya…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3456"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3456"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3456\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}