\t\t\t\tSi digu\u00e9s que em va sorprendre, mentiria. Els poders de l’Estat \u00adespanyol i les elits que en formen part faran tot el que calgui per impedir una vict\u00f2ria del sobiranisme el 27-S. I aix\u00f2 inclou fer servir els pares de la p\u00e0tria com qui treu els gegants per festa major. Felipe Gonz\u00e1lez ha estat el primer a compar\u00e8ixer, amb un escrit veritablement impropi d’alg\u00fa que va pel m\u00f3n amb posat d’estadista.<\/p>\n
La primera lectura de la carta que Gonz\u00e1lez adre\u00e7a als catalans em va produir una sensaci\u00f3 semblant al f\u00e0stic. Els que volem una Catalunya independent estem fets que ens diguin nazis i coses semblants, per\u00f2 aquesta vegada \u00e9s ben diferent. La comparaci\u00f3 prov\u00e9 d’alg\u00fa molt important en la hist\u00f2ria d’Espanya, una figura que no s’hauria de pronunciar mai com un hooligan, per respecte al que ell mateix va ser. Com a dem\u00f2crata i com a nebot d’un deportat republic\u00e0 assassinat al camp de Mauthausen, el par\u00e0graf sobre l’Alemanya i l’It\u00e0lia dels anys trenta va produir-me tamb\u00e9 molta tristesa. El desprop\u00f2sit \u00e9s tan evident que queda molt clar que l’escrit en q\u00fcesti\u00f3 no est\u00e0 elaborat per seduir una part dels potencials votants sobiranistes que tinguessin dubtes.<\/p>\n
Amb tot, i m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest punt lamentable, l’afirmaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s inquietant que fa Gonz\u00e1lez \u00e9s una altra. L’expressa com a conclusi\u00f3 de la seva missiva: “No creo que Espa\u00f1a se vaya a romper, porque s\u00e9 que eso no va a ocurrir, sea cual sea el resultado electoral”. Investit de la funci\u00f3 de futur\u00f2leg i d’oracle, Gonz\u00e1lez afirma solemnement que ell sap el que passar\u00e0 i, sobretot, el que no passar\u00e0, extrem que descriu fent servir un verb negatiu com “trencar”. El detall, per\u00f2, que il\u00b7lumina perfectament l’actitud de Gonz\u00e1lez i d’altres noms de pes davant la situaci\u00f3 de Catalunya \u00e9s l’expl\u00edcit menyspreu per all\u00f2 que votin els ciutadans. “Sea cual sea el resultado electoral” -remarca l’antic l\u00edder del PSOE- el sobiranisme ha d’abandonar tota esperan\u00e7a de modificar la realitat. L’advert\u00e8ncia \u00e9s pura tautologia paternalista: “Nen, aix\u00f2 no es pot fer perqu\u00e8 s\u00ed i perqu\u00e8 ho dic jo, i prou”. Amb la jubilaci\u00f3, Gonz\u00e1lez ha intensificat un tarann\u00e0 arrogant i displicent, un teatre que vam poder observar b\u00e9 quan una televisi\u00f3 privada va posar-lo al costat d’Artur Mas per conversar sobre el proc\u00e9s. El di\u00e0leg democr\u00e0tic exigeix respecte per l’altre i que ning\u00fa es col\u00b7loqui per sobre de ning\u00fa.<\/p>\n
En la meva modesta opini\u00f3, el missatge principal de l’article de Gonz\u00e1lez \u00e9s una idea tan extravagant com perillosa: una hipot\u00e8tica vict\u00f2ria sobiranista no influir\u00e0 gens ni mica en la realitat. Ras i curt: votar \u00e9s un exercici in\u00fatil. La gravetat d’aquesta posici\u00f3 \u00e9s escandalosa i xoca amb els principis de la UE i de qualsevol naci\u00f3 democr\u00e0tica. L’extremisme d’aquest punt de vista explica l’adhesi\u00f3 a la carta de l’expresident Aznar i altres elements partidaris de la m\u00e0 dura contra la revolta catalana.<\/p>\n
Com s’ha d’interpretar el pronunciament p\u00fablic de Gonz\u00e1lez dins del quadre general d’aquests dies? \u00c9s un text destinat a preparar el terreny per si cal endegar mesures excepcionals? A Madrid han comen\u00e7at a notar que, en aix\u00f2 de Catalunya, podria ser que haguessin fet tard, massa tard. “Estos se van”, va dir-li Aznar a Rajoy, fa uns mesos, despr\u00e9s d’una visita al nostre pa\u00eds per copsar l’ambient entre les elits empresarials m\u00e9s preocupades per una hipot\u00e8tica secessi\u00f3. Aix\u00ed mateix, la concreci\u00f3 -in extremis- de la llista Junts pel S\u00ed ha disparat totes les alarmes als centres de poder de la capital espanyola, perqu\u00e8 s’havia donat per fet que les disputes entre Mas i Junqueras frenarien el proc\u00e9s des de dins. Per reblar el clau, diverses enquestes dels partits assenyalen que populars i so\u00adcialistes podrien convertir-se en grups irrellevants en un Parlament de Catalunya m\u00e9s fragmentat i on el sobiranisme -si \u00e9s majoritari- obriria la porta a una desconnexi\u00f3 efectiva.<\/p>\n
Els que tenen les palanques de l’Estat han fet tard, i ho saben. Aquest mateix dimarts, el PP s’ha tret de la \u00adm\u00e0niga una reforma expr\u00e9s del Tribunal Constitucional per poder castigar Mas amb celeritat, una mesura que violenta tot l’edifici institucional del 1978 i que no \u00adest\u00e0 gaire lluny de les maneres de Moscou o Caracas. A alguns no els agrada la manera com es fa, per\u00f2 aplaudeixen l’objectiu. L’amena\u00e7a catal\u00adana jus\u00adtificar\u00e0 moltes coses. Improvisaci\u00f3? Mesura desesperada? Electoralisme per mantenir el Govern d’Espanya? De tot una \u00admica. La carta de Gonz\u00e1lez i el canvi de la llei del TC \u00adimpulsat pels po\u00adpulars participen -matisos a banda- d’un mateix \u00adestat d’\u00e0nim i d’una \u00admateixa lectura pri\u00adm\u00e0ria i err\u00f2nia dels fets de Catalunya, que parteix de dues premisses: a) mort el gos, s’ha acabat la r\u00e0bia; b) els vots seran paper mullat.<\/p>\n
Rajoy no ha obtingut de la cancellera Merkel una declaraci\u00f3 tan rotunda i c\u00f2mplice sobre Catalunya com la que Obama va regalar al premier Cameron sobre Esc\u00f2cia el juny de l’any passat. Els alemanys han recitat el manual, res m\u00e9s. Moragas ha d’afinar. “Estos se van” \u00e9s una frase que ressona al cap de Rajoy cada nit. Els potencials votants sobiranistes estan mobilitzats (i m\u00e9s motivats a cada declaraci\u00f3 ministe\u00adrial) mentre els populars disfressen Garc\u00eda Albiol de constitucionalista i els socialistes celebren que Isidoro surti de la nevera. A Madrid van molt tard, i ho saben.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si digu\u00e9s que em va sorprendre, mentiria. Els poders de l’Estat \u00adespanyol i les elits que en formen part faran tot el que calgui per impedir una vict\u00f2ria del sobiranisme…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3465"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3465"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3465\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}