\t\t\t\tLa situaci\u00f3 dels refugiats que busquen acollida a Europa -especialment a Alemanya- es pot despatxar parlant de les disfuncions i mancances de la burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les i de la poca visi\u00f3 de conjunt dels l\u00edders que haurien d’assumir aquest desafiament amb una combinaci\u00f3 especial de compassi\u00f3 i efic\u00e0cia. Aquest drama tamb\u00e9 es pot comentar des de la vergonya que sentim com a europeus que hem perdut la mem\u00f2ria d’on venim i no sabem que els refugiats d’avui s\u00f3n exactament com els nostres avis. Una vergonya que es densifica quan una imatge especial fa d’obrellaunes de les nostres consci\u00e8ncies endormis\u00adcades: la fotografia del nen siri\u00e0 de tres anys ofegat a la riba de la platja turca de Bodrum, nova icona medi\u00e0tica del dolor, ens arrossega fins al mur de silenci que s’al\u00e7a quan s’acaba el telenot\u00edcies. I \u00e9s en aquest moment -fosc com una gola de llop- que cal admetre que tenim una responsabilitat individual sobre tot aix\u00f2. No s’hi val a dir que \u00e9s nom\u00e9s la dels pol\u00edtics que hem triat.<\/p>\n
Estiro el fil d’una idea de Ferran S\u00e1ez, exposada dimecres en un article al diari Ara<\/em>. Escriu el l\u00facid assagista: “Alguns prefereixen treure import\u00e0ncia a la destrucci\u00f3 i a les matances massives perpetrades ara mateix a S\u00edria i al nord de l’Iraq abans que abandonar la confortable habitaci\u00f3 dels llocs comuns on, si fas bondat i dius el que el personal vol sentir, et posen un ‘m’agrada’; relacionar el drama immens dels refugiats sirians amb aquest fet sembla un tab\u00fa”. Certament, si volem anar m\u00e9s enll\u00e0 de la fotografia del nen mort a la platja, hem de fer-nos una pregunta molt inc\u00f2moda: volem assumir el cost d’aturar la barb\u00e0rie que representa l’Estat Isl\u00e0mic i els seus grups afins? Aquesta criatura morta al mar va esdevenir refugiat quan la seva fam\u00edlia no es va resignar a ser v\u00edctima d’un totalitarisme en guerra, comparable al dels nazis. Si no marxes, et degollen. No hi ha alternativa. Ho recordava l’altre dia Pilar Rahola en la seva columna: els jueus tamb\u00e9 buscaven un lloc on anar perqu\u00e8, si es quedaven a casa, els esperava la destrucci\u00f3 segura.<\/p>\n Tenim el deure moral i pol\u00edtic d’acollir els refugiats sirians. I hem d’exigir als governs que ho facin i ho facin b\u00e9, que no hi hagi ara camps d’ignom\u00ednia i mis\u00e8ria com els que van haver de suportar els perdedors de la Guerra Civil el 1939 a les platges d’Argelers. Per\u00f2 no oblidem all\u00f2 que precedeix la imatge crua del nen \u00adofegat: tirania i barb\u00e0rie contra la qual, ben sovint, nom\u00e9s lluiten tropes kurdes de dones i homes d’un co\u00adratge admirable. Volem que els ex\u00e8rcits de la Uni\u00f3 Europea s’impliquin en la guerra contra els fan\u00e0tics que fabriquen refugiats, degollen habitants de ciutats senceres i pretenen crear un r\u00e8gim de terror transnacional? Volem assumir els riscos de ser solidaris de deb\u00f2 amb els sirians i altres pobles?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La situaci\u00f3 dels refugiats que busquen acollida a Europa -especialment a Alemanya- es pot despatxar parlant de les disfuncions i mancances de la burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les i de la poca…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3469"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3469"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3469\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}