{"id":3472,"date":"2015-09-07T00:00:22","date_gmt":"2015-09-06T23:00:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3472"},"modified":"2015-09-07T00:00:22","modified_gmt":"2015-09-06T23:00:22","slug":"gent-dordre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/09\/07\/gent-dordre\/","title":{"rendered":"Gent d&#8217;ordre"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tUna de les coses m\u00e9s importants que han passat a Catalunya els darrers cinc anys -i que no s&#8217;explica gaireb\u00e9 mai als mitjans de Madrid per\u00f2 s\u00ed a la premsa internacional- \u00e9s el comprom\u00eds d&#8217;una part significativa de l&#8217;empresariat i el m\u00f3n professional amb el proc\u00e9s sobiranista. Uns ho fan assumint el dret a decidir i, d&#8217;altres, abra\u00e7ant sense ambig\u00fcitats la independ\u00e8ncia com a projecte per deslliurar-nos d&#8217;unes estructures pol\u00edtiques que -amb dades a la m\u00e0- frenen i bloquegen el creixement i el benestar del conjunt de la societat catalana, com han significat en diversos informes fins i tot entitats tan poc amigues de la secessi\u00f3 com Foment del Treball. Una de les fortaleses que t\u00e9 el corrent de canvi catal\u00e0 \u00e9s l&#8217;alian\u00e7a entre els de les corbates i els de les samarretes.<\/p>\n<p>Al costat d&#8217;un empresariat ubicat frontalment en contra del proc\u00e9s (una realitat que desmenteix les teories de Gonz\u00e1lez quan afirma que hi ha por d&#8217;expressar p\u00fablicament raonaments contraris a la independ\u00e8ncia) hi ha tamb\u00e9 un m\u00f3n empresarial que viu aquesta etapa com una oportunitat i en sintonia amb la Catalunya que no vol acotar m\u00e9s el cap. El passat dijous, aquest empresariat es va aplegar a l&#8217;auditori de la Pedrera amb l&#8217;excusa de reiterar el seu comprom\u00eds amb el denominat manifest del Far. En realitat, es volien denunciar els atacs i la guerra bruta del Madrid pol\u00edtic i els seus aliats. Aquest acte va demostrar altre cop que hi ha molt\u00edssims moderats favorables a la creaci\u00f3 d&#8217;un Estat catal\u00e0 independent i que, per tant, la pretesa moderaci\u00f3 no \u00e9s de cap manera exclusiva dels que anuncien l&#8217;apocalipsi per al 28 de setembre.<\/p>\n<p>El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, -un dels homes m\u00e9s assenyats que conec- va dir una cosa que hauria de fer reflexionar m\u00e9s d&#8217;un: &#8220;La gent d&#8217;ordre sap que res \u00e9s permanent excepte el canvi; des dels perfils m\u00e9s moderats l&#8217;immobilisme exaspera&#8221;. Mentre, des de sectors contraris al proc\u00e9s, se subministra sovint &#8220;pol\u00b7luci\u00f3 o brossa&#8221;, en paraules concretes d&#8217;Abad. Per il\u00b7lustrar-ho, aquell dia, la secret\u00e0ria general del PP, Mar\u00eda Dolores de Cospedal, va referir-se a Mas en aquests termes: &#8220;Els que es creuen per sobre de la llei solen caure en el populisme i d&#8217;aqu\u00ed es passa a la dictadura&#8221;. No direm aqu\u00ed el que pensa molta gent catalana d&#8217;ordre de Cospedal.<\/p>\n<p>Abans dels representants de les cambres i disset patronals, van prendre la paraula quatre economistes rellevants. Un d&#8217;ells, Jordi Gal\u00ed, assessor del BCE i de la Reserva Federal dels EUA, va dir -en resposta a un conegut empresari contrari al proc\u00e9s- que per explicar als treballadors qu\u00e8 pot representar la independ\u00e8ncia es facin servir estudis econ\u00f2mics solvents. Vaig pensar en l&#8217;historiador Tony Judt, que l&#8217;any 2005, al llibre <em>Postguerra<\/em>, va escriure que si Catalunya fos independent, &#8220;seria un dels pa\u00efsos m\u00e9s pr\u00f2spers del continent europeu&#8221;.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una de les coses m\u00e9s importants que han passat a Catalunya els darrers cinc anys -i que no s&#8217;explica gaireb\u00e9 mai als mitjans de Madrid per\u00f2 s\u00ed a la premsa&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3472"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3472"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3472\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3472"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3472"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}