\t\t\t\tJaume Vicens Vives -m\u00e9s citat que llegit- \u00e9s emprat sovint aquests dies per recordar els descarrilats sobiranistes que estan equivocats. Passa una mica el mateix amb Ga\u00adziel, amb Joan Maragall i -sobretot- amb Josep Tarradellas, de qui sempre s’esmenta aquella frase sobre el rid\u00edcul en pol\u00edtica, que no s’aplica -per exemple- a ministres que, en ple segle XXI a Europa occidental, parlen del deure de l’ex\u00e8rcit quan se’ls pregunta per unes eleccions. El fet \u00e9s que una mica de Vicens Vives sempre queda b\u00e9 en un paper que vulgui acollir-se als t\u00f2pics m\u00e9s celebrats sobre el seny i la moderaci\u00f3, uns conceptes que es retorcen a plaer, fins a fer-los sin\u00f2nims de l’immobilisme i de l’acceptaci\u00f3 d’un marc injust i d’un maltractament continuat.<\/p>\n
Per\u00f2 Vicens Vives, m\u00e9s enll\u00e0 del saqueig ideol\u00f2gic que se’n faci, s’ha de llegir i rellegir atentament. Qu\u00e8 diria avui el gran historiador si fos viu? No ho s\u00e9 i tampoc no ho saben els que el fan servir de bandera i d’escut. Si alg\u00fa va analitzar les insurreccions catalanes amb atenci\u00f3 va ser ell, perqu\u00e8 tamb\u00e9 va confegir -com \u00e9s sabut- una teoria sobre el poder i els catalans. A Not\u00edcia de Catalunya<\/em> escriu aix\u00f2: “El fet que Catalunya hagi viscut en els cinc darrers segles -exactament, des del 1462- onze revolucions d’import\u00e0ncia general -i amb aix\u00f2 vull dir citades pels tractadistes estrangers i incorporades als grans manuals de divulgaci\u00f3- \u00e9s un r\u00e8cord d’una certa entitat. Castella nom\u00e9s n’ha conegudes nou, i Fran\u00e7a, set; els Pa\u00efsos Baixos, quatre, i Anglaterra, tres”. Segons Vicens Vives, “la persist\u00e8ncia de l’entestament palesa que hi ha un ressort en la m\u00e0quina pregona del pa\u00eds que no funciona prou b\u00e9”. El prestigi\u00f3s intel\u00b7lectual va morir el 1960, quinze anys abans de la fi de la dictadura i amb una mirada inevitablement marcada per l’experi\u00e8ncia de la II Rep\u00fablica i la guerra civil.<\/p>\n Si acceptem el punt de partida de la seva an\u00e0lisi, avui estar\u00edem vivint la revoluci\u00f3 n\u00famero dotze dels catalans, que \u00e9s pac\u00edfica i democr\u00e0tica, com correspon a una societat oberta, desenvolupada i a un sobiranisme c\u00edvic, no pas \u00e8tnic. Revoluci\u00f3 \u00e9s un mot exagerat aplicat al que tenim davant? Caldria parlar potser de revolta o de rebel\u00b7li\u00f3? “Alg\u00fa ha escrit -adverteix Vicens Vives- que Catalunya era un poble m\u00e9s aviat rebel que revolucionari, entenent per rebel\u00b7li\u00f3 l’estat de protesta permanent i per revoluci\u00f3 el de protesta constructiva. Jo no ho crec, i em penso que A. Camus tampoc no ho hauria cregut, ell que considerava la revoluci\u00f3 com la destrucci\u00f3 de tota llibertat i la rebel\u00b7li\u00f3 com la conquesta de la dignitat humana”.<\/p>\n Les categories que ens proposa l’autor de Not\u00edcia de Catalunya<\/em> s\u00f3n inevitablement filles de la mem\u00f2ria tr\u00e0gica dels anys trenta i de la posterior guerra freda, com ho \u00e9s L’home revoltat<\/em>, el llibre que Camus va publicar el 1951 i que va provocar la ruptura amb Sartre i el seu entorn. Em sembla que -amb perm\u00eds de Vicens Vives- el proc\u00e9s justament modifica i redibuixa les categories esmentades i les allibera del determinisme d’arrel psicologista i del context hist\u00f2ric polaritzat en qu\u00e8 foren formulades.<\/p>\n L’aposta present per intentar assolir democr\u00e0ticament un Estat catal\u00e0 independent \u00e9s una protesta constructiva que no amaga que vol superar definitivament la protesta permanent, una actitud que -com \u00e9s sabut- va articular les reclama\u00adcions del catalanisme -pel cap baix- des del Memorial de Greuges (1885) fins al nou Estatut (2006), i que ha generatun subproducte conegut com a victimisme, essencial en la dial\u00e8ctica Madrid-Cata\u00adlunya.<\/p>\n El millor del nou sobiranisme \u00e9s que enterra aquest victimisme a canvi del risc de mirar el rostre del Minotaure, com un poble adult i capa\u00e7 d’autogovernar-se plenament en la nova interdepend\u00e8ncia mundial. Aix\u00f2 coincideix amb una globalitzaci\u00f3 que flexibilitza la sobirania cl\u00e0ssica, sobretot dins de la Uni\u00f3 Europea. El Minotaure \u00e9s el poder, segons Vicens Vives. Tot el que estem vivint sembla corregir la definici\u00f3 que fa de nosaltres l’histo\u00adriador: “Un poble que es troba sense voluntat de Poder, sense ganes d’ocupar-ne el palau i de manejar-ne cap de les pa\u00adlanques”.<\/p>\n Avancem. Els fets actuals de Catalunya s\u00f3n un h\u00edbrid de revoluci\u00f3 (de vellut) i de rebel\u00b7li\u00f3 (tranquil\u00b7la), en tant que neixen de dues fonts: l’exig\u00e8ncia de repartir el poder i els recursos d’una manera m\u00e9s justa i la necessitat d’un reconeixement col\u00b7lectiu que va lligat a aquella dignitat que Albert Camus posava en primer lloc. Una part gran de la societat catalana s’ha comprom\u00e8s amb aquests objectius. La n\u00famero dotze \u00e9s una revolta\/revoluci\u00f3 que posa d’acord sectors diferents i sensibilitats oposades en benefici d’un inter\u00e8s general que s’identifica amb un canvi hist\u00f2ric d’statu quo. Aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb el 6 d’octubre del 1934.<\/p>\n \u00c9s una batalla contra la resignaci\u00f3, vet-ho aqu\u00ed. Josep Fontana rescata un text que l’ambaixador d’\u00c0ustria, el pr\u00edncep Lobkowitz, va escriure el 1765 a Description de la Principaut\u00e9 de Catalogne<\/em>: “Els catalans passen per ser una naci\u00f3 laboriosa, plena de coratge i d’amor per la llibertat. Van tenir m\u00e9s d’una vegada la idea de fer-se independents, seguint l’exemple dels holandesos. Es veuen encara avui proves de la seva ind\u00fastria enmig dels impostos que els esclafen i de la duresa amb qu\u00e8 s\u00f3n governats”. El Minotaure ja no fa por.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jaume Vicens Vives -m\u00e9s citat que llegit- \u00e9s emprat sovint aquests dies per recordar els descarrilats sobiranistes que estan equivocats. Passa una mica el mateix amb Ga\u00adziel, amb Joan Maragall…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3474"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3474"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3474\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}