{"id":3490,"date":"2015-09-01T00:00:11","date_gmt":"2015-08-31T23:00:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3490"},"modified":"2015-09-01T00:00:11","modified_gmt":"2015-08-31T23:00:11","slug":"una-questio-de-respecte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/09\/01\/una-questio-de-respecte\/","title":{"rendered":"Una q\u00fcesti\u00f3 de respecte"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tAquest setembre se celebren a Catalunya unes eleccions importants. S\u00f3n comicis al Parlament per\u00f2 s\u00f3n tamb\u00e9 una altra cosa: un refer\u00e8ndum per la porta del darrere sobre l\u2019exercici de la sobirania del poble catal\u00e0, no reconegut com a tal per la Constituci\u00f3 espanyola del 1978. Ara no repetirem, pas per pas, com hem arribat a aquest punt, el lector de <em>Serra d\u2019Or<\/em> ho sap perfectament. Nom\u00e9s farem esment d\u2019una caracter\u00edstica d\u2019aquest proc\u00e9s pol\u00edtic i social: des de l\u2019any 2010, tot ha passat molt r\u00e0pidament. La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut del 2006 va modificar la mentalitat d\u2019una part central de la ciutadania. Davant la fallida de la via auton\u00f2mica, la idea de la independ\u00e8ncia va ser abra\u00e7ada per moltes persones que mai no l\u2019havien considerada seriosament.<\/p>\n<p>El que avui est\u00e0 en joc a Catalunya \u00e9s un assumpte de poder, per dir-ho com la ci\u00e8ncia pol\u00edtica. \u00c9s un assumpte universal i contemporani: repartir millor el poder, de manera m\u00e9s horitzontal i oberta, m\u00e9s democr\u00e0tica i equitativa. La recentralitzaci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol, amb les seves pol\u00edtiques neocentralistes, \u00e9s un intent desesperat de concentrar el poder en una \u00e8poca en qu\u00e8 les sobiranies cl\u00e0ssiques han deixat de tenir sentit. El moviment sobiranista catal\u00e0 \u00e9s una exig\u00e8ncia democr\u00e0tica de repartiment m\u00e9s just del poder i, en aquest sentit, connecta amb d\u2019altres moviments mundials que pretenen retornar a les persones la condici\u00f3 de ciutadans lliures i responsables davant d\u2019estructures arbitr\u00e0ries, autorit\u00e0ries i allunyades dels interessos generals.<\/p>\n<p>Per\u00f2 aix\u00f2 no ho explica tot. La causa d\u2019una nova Catalunya, la causa d\u2019un pa\u00eds nou, la causa d\u2019una naci\u00f3 que vol tenir Estat \u00e9s tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del poder. Potser aix\u00f2 sona paradoxal. M\u2019explicar\u00e9. Si s\u2019accepta, com a premissa, que la relaci\u00f3 entre la societat catalana i els poders de l\u2019Estat espanyol est\u00e0 marcada per diversos greuges estructurals, cal concloure que la vida quotidiana dels catalans es veu afectada \u2013limitada- en diversos camps per la m\u00e0 gens innocent de Madrid. La manca premeditada de diners i de compet\u00e8ncies ha creat una realitat hostil en qu\u00e8 la condici\u00f3 de ciutad\u00e0 catal\u00e0 representa haver de viure en el conflicte constant. El Govern espanyol actua sense miraments contra l\u2019autonomia, en tenim molts exemples, des de l\u2019obsessi\u00f3 de carregar-se la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica fins a prohibir el decret d\u2019emerg\u00e8ncia energ\u00e8tica per a les llars m\u00e9s necessitades, passant per la manca de suport a les petites i mitjanes empreses, el retard en els pagaments a les farm\u00e0cies, l\u2019esc\u00e0ndol de la desatenci\u00f3 de la xarxa de rodalies de Renfe o el bloqueig a l\u2019imprescindible corredor mediterrani de mercaderies. Espanya \u00e9s un Estat contra Catalunya, vet aqu\u00ed el problema.<\/p>\n<p>Naturalment, una opci\u00f3 f\u00f3ra intentar fer veure que els greuges i el conflicte permanent no existeixen. Hi ha partits i dirigents pol\u00edtics \u2013tamb\u00e9 mitjans de comunicaci\u00f3- que juguen a amagar i a relativitzar aquesta realitat tan dura. Per\u00f2 els fets s\u00f3n tossuts i tenen una for\u00e7a especial, la de poder canviar mentalitats. Gent que durant d\u00e8cades va confiar en el sistema auton\u00f2mic ha comprovat que l\u2019edifici no s\u2019aguanta i que les explicacions dels pol\u00edtics de Madrid s\u00f3n excuses de mal pagador pronunciades amb menyspreu mec\u00e0nic. Un cop ens hem adonat d\u2019aquests greuges i del seu car\u00e0cter estructural ja no hi ha marxa enrere. Aquesta \u00e9s la clau del volta del proc\u00e9s. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8, aleshores, ja no parlem d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de poder sin\u00f3 d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de respecte a nosaltres mateixos. Pots respectar-te si t\u2019has adonat que la teva vida di\u00e0ria \u00e9s menys lliure i menys digna a causa d\u2019un pla aplicat sistem\u00e0ticament per l\u2019Estat que pagues amb els teus impostos? La pregunta pol\u00edtica fonamental \u00e9s aquesta. \u00c9s una pregunta que avui ja s\u2019han fet moltes persones en aquest pa\u00eds.<\/p>\n<p>La base de la revolta pac\u00edfica dels catalans \u00e9s la recuperaci\u00f3 del respecte com a centre de gravetat de la vida p\u00fablica. El respecte que ens devem a nosaltres mateixos, als nostres ancestres i, sobretot, als nostres fills. Podem deixar el pa\u00eds tal i com l\u2019hem trobat? Si ens respectem, el comprom\u00eds \u00e9s ineludible. Sense solemnitats, sense subratllats \u00e8pics, sense grandiloq\u00fc\u00e8ncies, sense dramatismes, per\u00f2 ens hem de comprometre, aix\u00ed ho ha ent\u00e8s molt\u00edssima gent amb idees i proced\u00e8ncies molt diverses. La redescoberta del respecte explica l\u2019amplitud, l\u2019energia i la const\u00e0ncia del moviment sobiranista, i tamb\u00e9 explica el seu car\u00e0cter transversal i intergeneracional. Els catalans d\u2019avui \u2013 relacionats des del t\u00f2pic amb l\u2019arquetipus del mesell que aparca el respecte a canvi del confort- hem decidit desmentir els prejudicis amb mobilitzacions a gran escala, amb demostracions in\u00e8dites de voluntat democr\u00e0tica com va ser el 9-N. Els catalans d\u2019avui ens respectem i per aquest motiu no tenim por de les repres\u00e0lies d\u2019un Estat acostumat a amena\u00e7ar. M\u00e9s enll\u00e0 de la indignaci\u00f3 i m\u00e9s enll\u00e0 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, el motor veritable del gran canvi catal\u00e0 ha estat assumir el respecte vers nosaltres mateixos. Aquest capital moral tamb\u00e9 est\u00e0 en joc el dia 27 de setembre, i s\u2019haur\u00e0 de gestionar amb delicadesa despr\u00e9s dels comicis, passi el que passi.<\/p>\n<p>No s\u00e9 qu\u00e8 diran les urnes, no s\u00e9 si ens en sortirem, no s\u00e9 si hem fet les coses prou b\u00e9 i si hem deixat massa detalls a l\u2019atzar, no s\u00e9 si podrem conjurar les febleses que ens frenen i les d\u00e8ries que ens distreuen, per\u00f2 avui som un poble m\u00e9s adult que fa una d\u00e8cada, perqu\u00e8 hem comen\u00e7at a respectar-nos com fan les nacions que, sense demanar perd\u00f3, volen tenir un lloc al m\u00f3n. Perqu\u00e8, si et respectes, et poden negar la llibertat per\u00f2 el poder essencial i m\u00e9s fort ja el tens tu. Per sempre.<\/p>\n<p>&nbsp;\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest setembre se celebren a Catalunya unes eleccions importants. S\u00f3n comicis al Parlament per\u00f2 s\u00f3n tamb\u00e9 una altra cosa: un refer\u00e8ndum per la porta del darrere sobre l\u2019exercici de la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3490"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3490"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3490\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3490"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3490"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3490"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}