{"id":3492,"date":"2015-07-01T00:00:14","date_gmt":"2015-06-30T23:00:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3492"},"modified":"2015-07-01T00:00:14","modified_gmt":"2015-06-30T23:00:14","slug":"estem-disposats-a-pagar-per-saber-que-passa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/07\/01\/estem-disposats-a-pagar-per-saber-que-passa\/","title":{"rendered":"Estem disposats a pagar per saber qu\u00e8 passa?"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tNing\u00fa no discuteix que vivim afectats per tres fen\u00f2mens que representen un canvi de paradigma de conseq\u00fc\u00e8ncies incalculables a dia d\u2019avui: la transformaci\u00f3 de tots els receptors de comunicaci\u00f3 en potencials emissors, el declivi de la difusi\u00f3 tradicional de not\u00edcies mitjan\u00e7ant el paper i la televisi\u00f3 generalista contemplada des de casa, i l\u2019acc\u00e9s f\u00e0cil i aparentment de franc a quantitats d\u2019informaci\u00f3 mai no imaginades des de dispositius de tota mena. La combinaci\u00f3 d\u2019aquestes tres realitats ens condueixen a un m\u00f3n nou que veur\u00e0 dislocades categories que semblaven eternes. El canvi afecta \u2013i molt- l\u2019educaci\u00f3, la fam\u00edlia, la religi\u00f3, l\u2019empresa en general i, sobretot, la pol\u00edtica tal i com es construeix a partir de les revolucions atl\u00e0ntiques a finals del segle XVIII. De fet, nosaltres ja experimentem mutacions diverses que tenen a veure amb aquest quadre, tot i que no sempre les identifiquem de manera adequada; sovint, no sabem com llegir els canvis m\u00e9s agressius que ens obliguen a revisar costums i concepcions a una velocitat veritablement inusitada.<\/p>\n<p>Per ajudar-nos a moure\u2019ns en aquesta nova societat hipercomunicada que ens desconcerta tant com ens fascina, el periodista i professor de periodisme Albert S\u00e1ez i Casas ha escrit un llibre que va m\u00e9s enll\u00e0 del que f\u00f3ra una obra especialitzada en el camp de la sociologia de la comunicaci\u00f3. <em>El periodisme despr\u00e9s de Twitter. Notes per a repensar l\u2019ofici<\/em> (Edicions 3i4) va obtenir el premi Joan Fuster d\u2019assaig corresponent al 2014 i mereix arribar a un p\u00fablic ampli, m\u00e9s enll\u00e0 dels professionals dels mitjans, els assessors de comunicaci\u00f3, els directius d\u2019empreses culturals o els acad\u00e8mics i estudiants del ram. L\u2019obra est\u00e0 escrita amb voluntat de contribuir al debat cultural i social des d\u2019un estil que combina erudici\u00f3, efic\u00e0cia divulgativa i vocaci\u00f3 pol\u00e8mica. Com correspon a un assaig multidisciplinari que no vol tancar cap discussi\u00f3, l\u2019autor hi aboca idees que \u2013sustentades en un coneixement profund de la q\u00fcesti\u00f3- exploren amb aud\u00e0cia una s\u00e8rie de fets que, ara com ara, trenquen els esquemes que ens havien servit per convertir-nos en ciutadans adults i m\u00e9s o menys aut\u00f2noms. Per als nascuts al segle XX \u2013\u00e9s el cas de S\u00e1ez i de qui firma aquest paper- l\u2019acumulaci\u00f3 de ruptures tecnol\u00f2giques, econ\u00f2miques i culturals que ens envolten constitueix un desafiament d\u2019un abast poc comparable amb els aven\u00e7os que es van trobar els nostres pares i avis.<\/p>\n<p>La tesi principal que S\u00e1ez exposa en el seu llibre \u00e9s la defensa del periodisme com una activitat insubstitu\u00efble de tipus intel\u00b7lectual que serveix la ciutadania responsable per poder comprendre el m\u00f3n del dia a dia amb una garantia de fiabilitat i de rigor. Comprendre per poder decidir, \u00e9s clar. El director adjunt de <em>El Peri\u00f3dico<\/em> i professor de la Universitat Ramon Llull fa servir la seva llarga experi\u00e8ncia professional i tot el seu bagatge universitari \u2013\u00e9s doctor en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3- per demostrar que el periodisme \u00e9s una mediaci\u00f3 basada en la interpretaci\u00f3 documentada de la realitat que pret\u00e9n subministrar al p\u00fablic les claus dels esdeveniments que afecten la vida col\u00b7lectiva. El periodisme no \u00e9s acumular i difondre dades o un sistema d\u2019alarmes sobre novetats diverses. \u00c9s tota una altra cosa. Hi ha molta informaci\u00f3 al nostre voltant, per\u00f2 no tota \u00e9s periodisme, i aquesta confusi\u00f3 pot generar incomptables malentesos. S\u00e1ez posa el dit a la nafra.<\/p>\n<p>D\u2019aquesta constataci\u00f3 se\u2019n deriva un debat d\u2019una actualitat que crema i que resumir\u00e9 amb una pregunta: pot existir un bon periodisme sense que nosaltres \u2013ciutadans- paguem bons periodistes per tenir-lo? Les noves tecnologies i la crisi dels models de negoci tradicionals de la premsa m\u00e9s un cert populisme comunicatiu (basat en el miratge de la participaci\u00f3) han generat el mite d\u2019una societat que podria jubilar, tal vegada, els periodistes. Jubilar-los de manera expeditiva, com es demana \u2013des de determinats discursos i plataformes- que es jubilin tots els pol\u00edtics. La temptaci\u00f3 de comen\u00e7ar de zero, la temptaci\u00f3 de la puresa radical i la temptaci\u00f3 d\u2019eliminar mediadors entre els esdeveniments i el p\u00fablic, com si explicar (b\u00e9 i a fons) una noticia fos com fer una piulada a Twitter. La digitalitzaci\u00f3 com a excusa per convertir la meva tia en periodista. No debades els periodistes han estat tocats per un descr\u00e8dit similar al que envolta els nostres representants democr\u00e0tics.<\/p>\n<p>Per\u00f2 el periodisme \u2013m\u00e9s enll\u00e0 de certes desfiguracions i certes pr\u00e0ctiques perverses- t\u00e9 i tindr\u00e0 el seu lloc, si sap adaptar-se i tornar a la seva missi\u00f3 fundacional. \u201cEl pas de la ca\u00e7a a la ramaderia \u2013escriu S\u00e1ez- ens il\u00b7lustra el tr\u00e0nsit del periodisme industrial al periodisme digital. La funci\u00f3 social \u00e9s la mateixa: garantir el dret a la informaci\u00f3 dels ciutadans. La relaci\u00f3 amb el p\u00fablic ha canviat perqu\u00e8 les innovacions tecnol\u00f2giques han perm\u00e8s d\u2019assolir alguns dels objectius que el periodisme no va poder completar mentre es va organitzar a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. La conseq\u00fc\u00e8ncia de tot plegat \u00e9s que el periodisme ha deixat de ser negoci a les empreses informatives tradicionals. El nou paradigma demana un nou model de negoci \u2013o d\u2019activitat econ\u00f2mica, si la paraula ens fa mal als ulls- i, per tant, una reconversi\u00f3\/reforma\/renovaci\u00f3\/reinvenci\u00f3 tant de les institucions period\u00edstiques com dels perfils professionals \u2013dels rols- que hi participen\u201d.<\/p>\n<p>La diagnosi de S\u00e1ez \u00e9s severa per\u00f2 no catastrofista: no tornarem al m\u00f3n dels diaris de paper que es compraven als quioscos i vivien de la publicitat i la venda. A m\u00e9s, les empreses de comunicaci\u00f3 han com\u00e9s errors greus, com prescindir fr\u00edvolament de l\u2019experi\u00e8ncia per abaixar costos, amb la qual cosa han devaluat i capgirat els continguts fins a l\u00edmits insostenibles i lamentables. Tampoc tornarem a aquell m\u00f3n dur i vertical en qu\u00e8 uns pocs mitjans tenien el monopoli \u2013o gaireb\u00e9- de la influ\u00e8ncia en una societat determinada. No tornarem al passat per\u00f2 hi ha aspectes nuclears del periodisme que representen la via al futur. Cal tornar als valors que fonamenten l\u2019activitat period\u00edstica des del punt de vista intel\u00b7lectual i comercial: la credibilitat i la qualitat de la narraci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi dels fets, per damunt de tot. Per a l\u2019autor de <em>El periodisme despr\u00e9s de Twitter<\/em>, la recepta \u00e9s clara: \u201c\u00c9s el moment de recuperar l\u2019ess\u00e8ncia del periodisme per preservar-ne el sentit: professionals preparats per a verificar i interpretar la realitat, voluntat de servei i de conversa amb el p\u00fablic, tria dels fets segons l\u2019inter\u00e8s dels usuaris i narraci\u00f3 sense dilaci\u00f3 i utilitzant tots els recursos expressius de les eines digitals per generar comunitat de sentit\u201d. Comunitat de sentit? Ho heu llegit b\u00e9. \u00c9s una proposta congruent, si recordem dues coses molt antigues: a) interpretar \u00e9s donar sentit a dades i fets; b) un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 \u00e9s un espai que vincula persones mitjan\u00e7ant un sistema sofisticat de refer\u00e8ncies, enfocaments i accents sobre la realitat. Deia alg\u00fa que costa m\u00e9s canviar de diari que de religi\u00f3, encara que avui llegim els diaris d\u2019una manera molt menys sagrada que fa cinquanta anys.<\/p>\n<p>El periodisme com a realitat hist\u00f2rica \u00e9s el fill m\u00e9s d\u00edscol i brillant de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i de la revoluci\u00f3 industrial, per\u00f2 ha de tornar a legitimar-se en plena postmodernitat, aix\u00f2 \u00e9s l\u2019edat del caos, la fragmentaci\u00f3, la globalitzaci\u00f3 i el <em>low cost<\/em>. Paradoxalment, quan la vida s\u2019ha fet m\u00e9s complexa i tot \u00e9s m\u00e9s obscur \u00e9s quan hi ha qui coqueteja amb la possibilitat de prescindir d\u2019una mediaci\u00f3 que \u2013si \u00e9s fidel al seu objectiu- vol donar compte de les novetats i cercar els seus perqu\u00e8s amb un m\u00e8tode que intenta aproximar-se a la veritat f\u00e0ctica. Potser, com adverteix Albert S\u00e1ez, la construcci\u00f3 lliure i enraonada de la ciutat democr\u00e0tica exigir\u00e0 al periodisme que faci altres serveis a m\u00e9s dels que feia en el m\u00f3n d\u2019ahir. Potser el periodisme pot ampliar la seva missi\u00f3 d\u2019acord amb el desig d\u2019una societat que \u2013des del malestar- exigeix m\u00e9s transpar\u00e8ncia, m\u00e9s obertura, m\u00e9s di\u00e0leg, m\u00e9s flexibilitat i m\u00e9s proximitat. \u00c9s una aventura apassionant que ja no comen\u00e7a cada dia sin\u00f3 que comen\u00e7a cada minut.<\/p>\n<p>&nbsp;\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ning\u00fa no discuteix que vivim afectats per tres fen\u00f2mens que representen un canvi de paradigma de conseq\u00fc\u00e8ncies incalculables a dia d\u2019avui: la transformaci\u00f3 de tots els receptors de comunicaci\u00f3 en&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3492"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3492\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}