\t\t\t\tAquest mes de maig, se celebren eleccions municipals a tot Espanya. L\u2019any 1979, van tenir lloc els primers comicis locals de la democr\u00e0cia, que van representar l\u2019arribada de persones noves \u2013sovint molt joves- a l\u2019administraci\u00f3 m\u00e9s propera al ciutad\u00e0. A Catalunya, aquella etapa va estar marcada per una gran il\u00b7lusi\u00f3 i per la professionalitzaci\u00f3 accelerada d\u2019una nova generaci\u00f3 de governants. Els nous Ajuntaments democr\u00e0tics tenien molta feina i havien de donar resposta a unes expectatives enormes, creades durant els darrers anys del franquisme, quan l\u2019oposici\u00f3 a la dictadura va tenir m\u00e9s pres\u00e8ncia al carrer, sobretot mitjan\u00e7ant els moviments ve\u00efnals. Avui, passats els anys, en un context molt diferent, els pobles i ciutats viuen l\u2019elecci\u00f3 dels regidors dels seus consistoris sense gran entusiasme, m\u00e9s com un tr\u00e0mit que com una festa.<\/p>\n
Els que ara aspiren a ser alcaldes i regidors ho fan tamb\u00e9 amb una actitud diferent a la que exhibien els seus antecessors: ja no hi ha aquella energia fundacional, ara tot \u00e9s molt diferent perqu\u00e8 el descr\u00e8dit de la pol\u00edtica ha convertit els candidats en sospitosos davant de bona part de la gent. Sospitosos de qu\u00e8? Sospitosos de tot: de ser uns arribistes, de ser uns incompetents, de ser uns corruptes, de ser uns hip\u00f2crites… El discurs de l\u2019antipol\u00edtica \u2013que explota molt b\u00e9 les avaries reals de la democr\u00e0cia- impregna qualsevol espai de decisi\u00f3 p\u00fablica i el desfigura. La ciutadania vol que les coses funcionin per\u00f2 tendeix a pensar que la majoria d\u2019aquells que es comprometen en aquest funcionament tenen interessos espuris. Una contradicci\u00f3 que sembla insalvable.<\/p>\n
D\u2019altra banda, l\u2019actual context de crisi econ\u00f2mica i desigualtat social m\u00e9s aguda converteix la gesti\u00f3 dels Ajuntaments en una batalla molt dif\u00edcil, gaireb\u00e9 impossible: falten diners i falten instruments per fer front a les necessitats m\u00e9s urgents de les persones. Davant d\u2019un panorama d\u2019emerg\u00e8ncies multiplicades, els governs locals fan el que poden, per\u00f2 no arriben a tots els racons. Deixant de banda excepcions com la de l\u2019Ajuntament de Barcelona, les arques consistorials d\u2019arreu tenen m\u00e9s teranyines que altra cosa. Els l\u00edmits extrems de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia es viuen cada dia sense airbag des de les regidories que tenen responsabilitats tan importants com l\u2019educaci\u00f3, la salut, l\u2019habitatge o la seguretat ciutadana. Els alcaldes s\u2019han convertit en experts en haver de dir \u201cno\u201d a tothom. Mantenir una ciutat o un poble amb uns m\u00ednims \u00e9s, ara com ara, un combat d\u2019una complexitat fora mida. Qui vol, en aquestes circumst\u00e0ncies, ser alcalde de la seva localitat? Certament, aquest c\u00e0rrec s\u2019ha convertit en un lloc m\u00e9s proper a la cambra de tortura que al sal\u00f3 dels honors. Com es fa pol\u00edtica sense diners?<\/p>\n
Durant els anys vuitanta i noranta, els c\u00e0rrecs municipals tenien l\u2019obligaci\u00f3 de tenir \u201cun projecte de ciutat\u201d, una llista clara de prioritats acompanyada d\u2019un relat fort que serv\u00eds per argumentar les coses que es feien. Tot suggeria un ordre superior que endre\u00e7ava el caos. Els alcaldes van tenir llavors el seu millor moment com a venedors i portaveus d\u2019aquests projectes de reforma dels nostres municipis, que pretenien tamb\u00e9 retornar l\u2019orgull a la gent de pert\u00e0nyer a un o altre lloc. Recordo que, aleshores, cada vila (fins i tot les m\u00e9s petites) es va inventar un esl\u00f2gan i va promocionar un parell de festes t\u00edpiques, i volia especialitzar-se en alguna cosa, i va demanar de tenir tots els equipaments possibles i m\u00e9s. Per exemple, cap lloc no volia renunciar a la seva piscina p\u00fablica, al seu hospital i a la seva televisi\u00f3. Pens\u00e0vem ser rics. Era un moment dol\u00e7 en qu\u00e8 es va dir i es va prometre que tothom podia tenir de tot. Ara, aquella euf\u00f2ria ens pesa i ens llastra. I ens encotilla.<\/p>\n
No \u00e9s parla gaire, avui dia, de projectes de ciutat perqu\u00e8 prou feina tenen els equips de govern municipals per poder quadrar els pressupostos. La pol\u00edtica local s\u2019ha transformat en una trinxera des de la qual provar de resistir de la millor manera. Hem passat a exercir una austeritat for\u00e7ada per mirar de salvar els trastos. Els que resultin escollits en les eleccions del 24 de maig d\u2019enguany tenen per davant molta feina, i hauran de fer-la sense poder treure pit i sense grans promeses, amb una mod\u00e8stia que semblar\u00e0 vergonyant i que consistir\u00e0 en posar la bena abans de la ferida. Qu\u00e8 s\u2019espera dels nous alcaldes i regidors? Un miracle, i no exagero. En pol\u00edtica, els miracles no els fa D\u00e9u sin\u00f3 una combinaci\u00f3 especial de circumst\u00e0ncies, habilitats i c\u00e0lculs. El miracle que ara es demana \u00e9s que l\u2019administraci\u00f3 m\u00e9s propera comenci a dir \u201cs\u00ed\u201d altre cop als ciutadans. Que les regidories puguin fer coses per a tothom, que les ciutats i pobles abandonin la fase defensiva i recuperin un esperit din\u00e0mic i les ganes de conquerir el futur. Que el fatalisme doni pas a una mica d\u2019optimisme.<\/p>\n
Em mereix molt de respecte que alg\u00fa accepti de governar un Ajuntament en aquesta hora, tingui el color pol\u00edtic que tingui. Parteixo de la base que, malgrat els esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3, encara hi ha m\u00e9s persones honrades fent pol\u00edtica que no pas corruptes, vividors i espavilats. En termes binaris, les ganes de fer pol\u00edtica avui nom\u00e9s depenen de la capacitat que hom tingui de suportar ser impopular, perqu\u00e8 tots els elements que envolten un regidor o un alcalde condueixen amb m\u00e9s facilitat al frac\u00e0s que a l\u2019\u00e8xit. Les ganes de fer pol\u00edtica van fer possible que aquest pa\u00eds sort\u00eds de la dictadura sense prendre gaire mal, malgrat que des del nostre present tendim a criticar molts aspectes de la transici\u00f3. Les ganes de fer pol\u00edtica s\u00f3n imprescindibles per muscular la democr\u00e0cia i representen tones d\u2019esfor\u00e7 de molts conciutadans nostres per donar sentit (dia a dia) a un sistema que \u2013amb tots els d\u00e8ficits i disfuncions que vulgueu- continua sent el menys dolent dels que hem conegut. Pensem en tot aix\u00f2, si us plau, quan comenci el brogit de la campanya electoral.<\/p>\n
<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest mes de maig, se celebren eleccions municipals a tot Espanya. L\u2019any 1979, van tenir lloc els primers comicis locals de la democr\u00e0cia, que van representar l\u2019arribada de persones noves…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3494"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3494"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3494\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}