\t\t\t\tVicen\u00e7 Villatoro ha escrit que, com a europeus, ens ho juguem tot a Ucra\u00efna. Hi estic d’acord, per\u00f2 hi afegeixo una nota: \u00e9s un joc que t\u00e9 les de perdre. Perqu\u00e8 l’Europa articulada dins de la Uni\u00f3 Europea ha estat pensada per al comer\u00e7 i no per a la guerra, i aquest fet estructural marca de manera inexorable els l\u00edmits de la nostra capacitat de fer servir la for\u00e7a. En canvi, R\u00fassia, el vell imperi expansiu que la UE t\u00e9 a l’Est, fonamenta en l’amena\u00e7a i en la guerra la seva exist\u00e8ncia, la qual cosa converteix tots els seus moviments en l’expressi\u00f3 d’un poder cl\u00e0ssic que creix en la mesura que alimenta enemics exteriors. Els experts en relacions internacionals parlen de la UE com d’un poder tou en contraposici\u00f3 als poders durs. Aquesta realitat no sembla que s’hagi de modificar a mig termini, sobretot perqu\u00e8 els consensos pol\u00edtics a Brussel\u00b7les s\u00f3n sempre complicats i fruit de processos llargs i envitricollats.<\/p>\n
Els europeus ens ho juguem tot a Ucra\u00efna perqu\u00e8 vam prometre als ucra\u00efnesos que podien ser -si aix\u00ed ho volien- part d’aquesta illa de progr\u00e9s, benestar i drets humans que \u00e9s la UE per\u00f2, a l’hora de la veritat, els hem deixat sols davant de l’incansable foc rus. Moscou est\u00e0 perfectament acostumat a mantenir diversos conflictes armats alhora i tamb\u00e9 sap combinar molt b\u00e9 l’amena\u00e7a amb una particular diplom\u00e0cia que, molt sovint, deixa en fora de joc els actors occidentals. El Kremlin coneix la feblesa de la UE i explota amb calculada habilitat les contradiccions dels socis d’aquest club on Alemanya i Fran\u00e7a exerceixen el paper de pare i mare, mentre la resta intenta trobar el seu paper. D’altra banda, Putin compta amb un enorme avantatge: els europeus que vam donar ales als ucra\u00efnesos perqu\u00e8 giressin cap a l’oest no estem disposats, en canvi, a perdre ni una sola vida humana perqu\u00e8 Ucra\u00efna s’alliberi del dictat de R\u00fassia. Ni una.<\/p>\n
L’Europa que volem t\u00e9 l\u00edmits i toca acceptar que, ara per ara, aquests tenen a veure, sobretot, amb els desastres de la guerra. Quin cap de govern europeu est\u00e0 disposat avui a enviar tropes a Ucra\u00efna? Cap ni un. Quina opini\u00f3 p\u00fablica europea est\u00e0 preparada per acceptar que arribin bosses de pl\u00e0stic amb cad\u00e0vers des del front? Cap ni una. La guerra \u00e9s el gran tab\u00fa de la UE, que es construeix com una vacuna hist\u00f2rica contra els conflictes sagnants, despr\u00e9s del 1945, amb el record posat en totes les batalles que han assolat el territori del Vell Continent. Totes les pol\u00edtiques europees responen a aquest imperatiu, fet que explica la grandesa i tamb\u00e9 les contradiccions d’un espai mundial que \u00e9s envejat per milions d’\u00e9ssers humans que aspiren a entrar-hi per viure-hi amb dignitat.<\/p>\n
Els discursos europeistes s\u00f3n magn\u00edfics i tenen la capacitat de recordar-nos que hi ha la possibilitat de fer un m\u00f3n millor, en el qual el respecte a la persona sigui una dada no sepultada sota els interessos. Els problemes de l’euro i del deute no desmenteixen l’ambici\u00f3 d’un projecte pol\u00edtic supraestatal que, amb tots els seus defectes i errors, esdev\u00e9 una aposta \u00fanica de democr\u00e0cia avan\u00e7ada i de societat del benestar. Per\u00f2 els discursos no s\u00f3n res m\u00e9s que fantasies si no poden generar alternatives cre\u00efbles a la viol\u00e8ncia i a la destrucci\u00f3, que \u00e9s el que pateixen els ucra\u00efnesos de manera reiterada, enmig d’una indifer\u00e8ncia general esfere\u00efdora. Siguem sincers: quantes mobilitzacions heu comptat a Barcelona -i en d’altres capitals occidentals- en suport de la soferta poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa? Paradoxalment, ens \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil ser solidaris amb d’altres pobles m\u00e9s allunyats de casa nostra, v\u00edctimes de guerres remotes i ex\u00f2tiques que no posen a prova la nostra responsabilitat concreta.<\/p>\n
Em fa l’efecte que els europeus que vam cr\u00e9ixer encara dins els par\u00e0metres de la guerra freda portem molt malament que el nostre present hagi donat a la guerra -la calenta, la cruenta, la de sempre- una nova oportunitat, encara que es tracti de guerres de suposada baixa intensitat, categoria aquesta ben discutible per a tots aquells que les pateixen, \u00f2bviament. Mentre, els russos, criats en una cultura on el bel\u00b7licisme i el nacionalisme imperialista s\u00f3n valors preponderants, accepten els costos d’una permanent disponibilitat per a resoldre els conflictes per la via armada. Sumat i restat, el problema de l’europeisme real passa per una pregunta tan inc\u00f2moda com imprescindible: qu\u00e8 estem disposats a pagar per sostenir el model de vida que ens hem donat d’en\u00e7\u00e0 del final de la Segona Guerra Mundial?<\/p>\n
Ucra\u00efna i la nostra manca de coher\u00e8ncia davant dels ucra\u00efnesos ens aboca a un malestar moral que t\u00e9 una r\u00e8plica dins de les confortables fronteres de la UE quan observem dos fen\u00f2mens diferents per\u00f2 impactants, per motius ben diversos: la immigraci\u00f3 africana que truca a les nostres portes de manera desesperada i la viol\u00e8ncia gihadista que omple de terror els nostres carrers. No tenim solucions presentables per donar resposta a les onades de persones que fugen de casa per esdevenir europeus i tampoc tenim una manera efica\u00e7 de desmuntar un fanatisme que, malauradament, alguns pol\u00edtics volen combatre amb m\u00e9s control que intel\u00b7lig\u00e8ncia. Com a europeus ens ho juguem tot a Ucra\u00efna, per\u00f2 tamb\u00e9 ens ho juguem quan naufraguen barques amb persones davant les nostres costes i tamb\u00e9 quan nois educats a les nostres escoles es transformen en terroristes plens d’odi. La nostra identitat europea \u00e9s, ara per ara, una suma de desconcerts, de febleses i de culpes, la qual cosa ens converteix en una col\u00b7lectivitat tendent a la tristesa i la par\u00e0lisi. Malgrat haver conquerit nivells de llibertat, de just\u00edcia i de progr\u00e9s sense precedents en la hist\u00f2ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vicen\u00e7 Villatoro ha escrit que, com a europeus, ens ho juguem tot a Ucra\u00efna. Hi estic d’acord, per\u00f2 hi afegeixo una nota: \u00e9s un joc que t\u00e9 les de perdre….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3496"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3496"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3496\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}