\t\t\t\tTinc diversos amics editors i no tots es mostren entusiastes amb el negoci del llibre electr\u00f2nic, a causa de la pirateria \u2013que a Espanya arriba a xifres escandaloses- i a causa del canvi profund que representa aquest nou suport en els h\u00e0bits de consum cultural. M\u00e9s enll\u00e0 dels seus leg\u00edtims interessos, els editors tradicionals expressen un malestar general que, d\u2019una manera o altra, tenim tots els que vivim de les paraules davant d\u2019unes transformacions que ens desconcerten i ens descol\u00b7loquen. Hi ha massa conceptes que, a dia d\u2019avui, estan posats en q\u00fcesti\u00f3 a causa de la velocitat amb qu\u00e8 les ind\u00fastries de la cultura i la comunicaci\u00f3 ofereixen novetats tecnol\u00f2giques al p\u00fablic.<\/p>\n
Trobo a Dietari de 1973<\/em>, de Josep M\u00aa Castellet, una refer\u00e8ncia que em fa gr\u00e0cia per la seva actualitat i pel seu anacronisme, tot a la vegada: \u201cun col\u00b7loqui sobre la professionalitat de l\u2019escriptor i la comercialitzaci\u00f3 del llibre\u201d. Parlem de professionalitat. En aquests moments, tinc ex alumnes de Periodisme que treballen de franc en algunes publicacions electr\u00f2niques del pa\u00eds que es presenten sense manies com a mitjans \u201cde prestigi\u201d, la qual cosa em sembla una perversi\u00f3 i una evident regressi\u00f3 laboral i professional. Sobretot si les esmentades publicacions pretenen, a m\u00e9s, esdevenir cap\u00e7aleres de refer\u00e8ncia sobre cultura o sobre pol\u00edtica. S\u00f3n s\u00edmptomes que no permeten fer pron\u00f2stics alegres. El meu resum provisional \u2013a partir d\u2019observar el que m\u2019envolta- \u00e9s que la substituci\u00f3 progressiva del paper pel suport digital est\u00e0 coincidint amb una precaritzaci\u00f3 dels professionals de l\u2019escriptura, amb l\u2019excepci\u00f3 de les grans firmes m\u00e9s conegudes que \u2013en tota cultura liter\u00e0ria- sempre \u00e9s una minoria que es mou dins uns par\u00e0metres molt particulars. L\u2019any 1973 es parlava de la comercialitzaci\u00f3 del llibre i avui comencem a parlar de quina cosa \u00e9s o no \u00e9s un llibre.<\/p>\n Quan s\u2019analitza la biografia de molts literats catalans d\u2019abans de la guerra civil, es comprova que la seva voluntat de professionalitzaci\u00f3 era un ideal gaireb\u00e9 impossible a causa de les condicions, les l\u00f2giques i les in\u00e8rcies d\u2019uns negocis que tenien poc respecte per la figura del creador. Per exemple, Joan Puig i Ferreter, dramaturg i novel\u00b7lista que va assolir un \u00e8xit considerable, va haver de malviure molts anys gr\u00e0cies a diverses feines period\u00edstiques an\u00f2nimes i mal retribu\u00efdes, tot i ser una figura premiada i reconeguda pel p\u00fablic i per la cr\u00edtica. Avui, el periodisme, la televisi\u00f3 i la doc\u00e8ncia permeten que molts escriptors puguin viure de les lletres mentre van fent la seva obra liter\u00e0ria, tot i que aix\u00f2 significa una dedicaci\u00f3 parcial a la creaci\u00f3. S\u00f3n comptats els casos d\u2019autors catalans a qui el mercat del llibre els permet avui una professionalitzaci\u00f3 m\u00e9s o menys estable. En aquest cas, la vida no ha canviat gaire: el que podia passar l\u2019any 1914 i el que passa enguany s\u2019assembla for\u00e7a.<\/p>\n La paradoxa prov\u00e9 del fet que mai abans en la hist\u00f2ria humana hi havia hagut tanta gent amb capacitat lectora i tant de material escrit en circulaci\u00f3 i a l\u2019abast de tothom. S\u2019escriu i s\u2019edita com mai, en tota mena de suports i canals, de franc i de pagament, productes de masses i productes d\u2019alta cultura, d\u2019entreteniment i de formaci\u00f3, etc\u00e8tera. Tamb\u00e9 \u00e9s relativament f\u00e0cil esdevenir autor i esdevenir editor, fins i tot hi ha autors que assumeixen el paper d\u2019editor de les seves obres per arribar al p\u00fablic sense intermediaris, gr\u00e0cies a la xarxa. Vivim envoltats de paraules impreses en paper o en suport digital mentre el llibre ha deixat de ser aquell objecte m\u00edtic que resumia l\u2019ideal d\u2019emancipaci\u00f3 personal que la il\u00b7lustraci\u00f3 havia inoculat a les societats que havien adoptat la bandera del progr\u00e9s.<\/p>\n Davant d\u2019aquest nou quadre, em demano fins a quin punt encara som animals lectors. Puc fer la pregunta d\u2019una altra manera: Qu\u00e8 \u00e9s llegir a comen\u00e7aments del segle XXI? La lectura era, per a les persones del segle XIX i del XX, la clau del coneixement i l\u2019eina que permetia construir una autonomia personal plena. Llegir alliberava i facilitava l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019una consci\u00e8ncia, convertia l\u2019individu en un subjecte capa\u00e7 de reflexionar cr\u00edticament sobre ell mateix i el seu entorn. Encara \u00e9s aix\u00ed? La meva pregunta no vol ser ret\u00f2rica ni vol amagar una mirada apocal\u00edptica o elitista. El que em crida l\u2019atenci\u00f3 \u2013i el que em mou a pensar en aquestes coses en veu alta- \u00e9s el perill que es pot donar en una societat on la lectura s\u2019ha convertit en una tasca tan f\u00e0cil i accessible \u2013pots tenir tots els llibres del m\u00f3n i pots tenir-los gaireb\u00e9 de franc- que el llibre s\u2019ha desprove\u00eft del seu valor intr\u00ednsec. D\u2019altra banda, la possibilitat de llegir-ho tot ens pot saturar i ens pot desmotivar, un efecte pervers de l\u2019abund\u00e0ncia cultural que jo he observo en algun jovent, que ja no t\u00e9 cap pressa de con\u00e8ixer all\u00f2 que sap que sempre tindr\u00e0 a l\u2019abast. La lectura pot ser una ocupaci\u00f3 eternament ajornada, un h\u00e0bit que es pot rovellar per un exc\u00e9s de confian\u00e7a en la tecnologia que tot ho preserva i tot ho recorda, un plaer antic substitu\u00eft per noves formes que tenen m\u00e9s a veure amb una atenci\u00f3 fragment\u00e0ria i fuga\u00e7 que amb una concentraci\u00f3 continuada. Llegir \u00e9s una activitat que reclama una actitud activa, un cert esfor\u00e7, mentre altres formes de consum cultural es fonamenten en la passivitat. Ray Bradbury no va preveure aquest fenomen quan va escriure Fahrenheit 451<\/em>, la novel.la sobre un m\u00f3n on els llibres s\u00f3n prohibits per l\u2019Estat i la lectura \u00e9s considerada un delicte greu.<\/p>\n Som animals lectors i podem acabar sent animals perduts. Elements perduts en un laberint que no veiem. Si us plau, no prengueu les meves expressions com un lament nost\u00e0lgic d\u2019alg\u00fa que, criat en la cultura del paper, t\u00e9 por del present. Res m\u00e9s lluny de la meva intenci\u00f3. Jo tamb\u00e9 he incorporat a la meva exist\u00e8ncia les noves meravelles de la t\u00e8cnica i no me\u2019n queixo pas, llibre electr\u00f2nic incl\u00f2s, sense deixa de visitar la llibreria del meu barri. La meva modesta reflexi\u00f3 nom\u00e9s vol cridar-vos l\u2019atenci\u00f3 sobre la falsa felicitat que l\u2019opul\u00e8ncia regala i sobre les diverses trampes ocultes d\u2019un mercat cultural on ens fan creure que les obres s\u00f3n com fruites que podem agafar dels arbres. Som animals lectors, no ens deixem portar cap els nous escorxadors.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tinc diversos amics editors i no tots es mostren entusiastes amb el negoci del llibre electr\u00f2nic, a causa de la pirateria \u2013que a Espanya arriba a xifres escandaloses- i a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3501"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3501"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3501\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3501"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3501"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3501"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}