\t\t\t\tCom es pot obtenir avantatge en una partida quan, a la pr\u00e0ctica i de sortida, ets el jugador amb les pitjors cartes? La pregunta no \u00e9s un passatemps te\u00f2ric sin\u00f3 un assumpte real i actual que ens afecta. M\u2019explico: \u00e9s constatable emp\u00edricament que el sobiranisme catal\u00e0 disposa de poqu\u00edssims mitjans de comunicaci\u00f3 la l\u00ednia editorial dels quals \u00e9s obertament favorable a la independ\u00e8ncia de Catalunya. Si deixo de banda mitjans purament locals i comarcals, l\u2019espai medi\u00e0tic que sustenta aquesta causa \u00e9s petit i presenta febleses estructurals notables. Tothom ho t\u00e9 ben present: hi ha un parell de diaris d\u2019informaci\u00f3 general, algunes revistes setmanals i mensuals, comptad\u00edssims programes radiof\u00f2nics en una cadena privada, i quatre o cinc publicacions digitals; sobre dos mitjans tan destacats com TV3 i Catalunya R\u00e0dio es pot dir que informen \u00e0mpliament del proc\u00e9s per\u00f2 la seva propietat p\u00fablica els impedeix de prendre partit i s\u2019han de moure en una dif\u00edcil suma d\u2019equilibris que els privats no han de fer. Malgrat aquest panorama tan magre per al sobiranisme en el mercat de la comunicaci\u00f3, els partidaris de la independ\u00e8ncia han aconseguit que el seu relat sigui el preponderant a Catalunya i tamb\u00e9 en els \u00e0mbits period\u00edstics internacionals. Aquesta \u00e9s la paradoxa medi\u00e0tica que convida a reflexionar.<\/p>\n
Tenim un relat pol\u00edtic que va per davant entre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica catalana per\u00f2 que, en canvi, disposa de molt pocs altaveus. De fet, i si analitzem els fluxos comunicatius entre Catalunya i Madrid, ens adonem que la relaci\u00f3 \u00e9s completament asim\u00e8trica: el p\u00fablic de Catalunya consumeix els principals mitjans espanyols pensats des de la capital d\u2019Espanya mentre el p\u00fablic de Madrid (i el de les prov\u00edncies espanyoles) no consumeix ni s\u2019interessa gens pels mitjans catalans (siguin poc, molt o gens sobiranistes). Aix\u00f2 fa que certs missatges, certes dades i certs punts de vista no arribin mai a les grans audi\u00e8ncies espanyoles, la qual cosa empobreix, falseja i desfigura el debat en el conjunt d\u2019Espanya. A aquesta circumst\u00e0ncia cal afegir-ne una altra, no menys rellevant: es pot assegurar que no hi ha cap mitj\u00e0 d\u2019informaci\u00f3 espanyol que no sigui hostil per defecte al projecte de la independ\u00e8ncia de Catalunya i tamb\u00e9 al denominat dret a decidir; potser nom\u00e9s trobar\u00edem alguna publicaci\u00f3 digital d\u2019\u00e0mbit molt restringit en l\u2019Espanya castellana on, de tant en tant, es pot trobar alguna opini\u00f3 favorable al sobiranisme.<\/p>\n
Amb tot, per a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica catalana i per als observadors period\u00edstics mundials, el relat que domina \u00e9s el que explica que \u00e9s normal, a comen\u00e7aments del segle XXI, que una societat que es considera naci\u00f3 pugui votar pac\u00edficament quina forma d\u2019autogovern es d\u00f3na a s\u00ed mateixa. Aquest \u00e9s el gran m\u00e8rit comunicatiu del nou sobiranisme catal\u00e0, assolit sense tenir complicitats medi\u00e0tiques potents i amb m\u00e9s imaginaci\u00f3 que recursos econ\u00f2mics i empresarials. L\u2019ex\u00e8rcit medi\u00e0tic del sobiranisme \u00e9s petit i feble per\u00f2 el missatge que ha dif\u00f3s ha guanyat terreny i va molt per davant de les consignes que difonen el Govern espanyol, el PP, el PSOE, i una llarga llista de mitjans que no volen sentir parlar de cap consulta a Catalunya. Aquest avantatge prov\u00e9, al meu parer de dos factors. Primer: el sobiranisme parla m\u00e9s d\u2019un exercici democr\u00e0tic que d\u2019una identitat i aix\u00f2 el fa m\u00e9s comprensible i m\u00e9s atractiu entre molts sectors, dins de Catalunya i a Europa. Segon: ni el Govern espanyol ni els partidaris de mantenir Catalunya dins d\u2019Espanya han fet cap esfor\u00e7 per difondre un relat en positiu i han preferit les negatives legalistes i les apel\u00b7lacions catastrofistes. El resultat \u00e9s que, en un moment de fort descr\u00e8dit pol\u00edtic, el sobiranisme ha aparegut com un dels pocs projectes engrescadors i nous per a la ciutadania.<\/p>\n
Aquest quadre ens fa relativitzar el pes que en una societat com la nostra tenen els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals a l\u2019hora de crear consensos sobre assumptes de gran transcend\u00e8ncia. Tot i que els contraris al dret a decidir sostenen \u2013sense cap dada- que el moviment sobiranista \u00e9s fruit d\u2019una mena de rentat de cervell fet pel Govern catal\u00e0 des de TV3 i l\u2019escola, la realitat que podem apamar cient\u00edficament mostra que som davant d\u2019un canvi pol\u00edtic amb causes diverses i molt complexes, vinculades a la presa de posici\u00f3 d\u2019amplis sectors socials informats i amb nivell d\u2019estudis que acostuma a ser alt o mig. D\u2019altra banda, tampoc s\u2019aguanta l\u2019acusaci\u00f3 de l\u2019unionisme sobre el pes determinant que tenen les subvencions p\u00fabliques a l\u2019hora de generar un discurs favorable al sobiranisme; n\u2019hi ha prou de saber que, entre els que reben subvencions del Govern catal\u00e0, hi ha molt\u00edssims mitjans contraris a la independ\u00e8ncia, i que totes les autonomies \u2013tamb\u00e9 les governades pel PP i pel PSOE- ajuden amb fons p\u00fablics els mitjans period\u00edstics dels seus respectius territoris.<\/p>\n
El sobiranisme creix a partir de la constataci\u00f3 del frac\u00e0s hist\u00f2ric de la via autonomista (la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l\u2019Estatut l\u2019any 2010), l\u2019evid\u00e8ncia de la recentralitzaci\u00f3 oficial en tots els camps (des de la llei Wert a la manca d\u2019inversi\u00f3 en infraestructures), el col\u00b7lapse financer de l\u2019autonomia que afecta els serveis b\u00e0sics, i la creixent catalanof\u00f2bia que s\u2019expressa en ambients pol\u00edtics i period\u00edstics de Madrid. No som davant d\u2019un malestar sense motius, tot el contrari. La difusi\u00f3 del projecte de la independ\u00e8ncia de Catalunya es fa mitjan\u00e7ant el boca-orella, mitjan\u00e7ant el carrer, mitjan\u00e7ant les relacions personals i de feina, mitjan\u00e7ant les xarxes socials, i mitjan\u00e7ant la mobilitzaci\u00f3 pac\u00edfica de la societat civil organitzada. No \u00e9s una construcci\u00f3 artificial des de dalt, \u00e9s un relat elaborat per la gent, des de baix i a partir de la realitat quotidiana. Els grans diaris, les cadenes de r\u00e0dio i els canals televisius van per darrere dels fets i \u2013vull subratllar-ho- sovint queden desbordats i sorpresos per la realitat d\u2019un moviment que \u00e9s capa\u00e7 de muntar les manifestacions m\u00e9s importants, m\u00e9s originals i m\u00e9s c\u00edviques que ha vist aquest pa\u00eds des del restabliment de la democr\u00e0cia. A m\u00e9s, si el que passa a Catalunya no tingu\u00e9s objectivament la dimensi\u00f3 extraordin\u00e0ria que t\u00e9, no haur\u00edem captat l\u2019inter\u00e8s de centenars de mitjans internacionals que, des de fa mesos, intenten explicar les claus d\u2019una revolta tranquil\u00b7la que ha fet con\u00e8ixer la nostra naci\u00f3 a milions de persones d\u2019arreu.<\/p>\n
El periodisme i els periodistes tamb\u00e9 hauran de treure les seves lli\u00e7ons d\u2019aquest moment apassionant i complicat que viu Catalunya. Els mitjans s\u00f3n importants a l\u2019hora de generar un relat pol\u00edtic per\u00f2 no ho s\u00f3n tant com ens pens\u00e0vem: Afortunadament, les din\u00e0miques socials s\u00f3n obertes i creatives, i deixen moltes escletxes que permeten generar corrents d\u2019adhesi\u00f3 i simpatia de tipus horitzontal, en els quals el protagonisme de la gent supera molts obstacles que podien semblar insalvables. La paradoxa medi\u00e0tica catalana ens ensenya que mai hem de donar cap batalla per perduda.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com es pot obtenir avantatge en una partida quan, a la pr\u00e0ctica i de sortida, ets el jugador amb les pitjors cartes? La pregunta no \u00e9s un passatemps te\u00f2ric sin\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3504"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3504"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3504\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}