\t\t\t\tEnguany fa cinquanta anys del trasp\u00e0s de l\u2019escriptor i periodista Agust\u00ed Calvet, m\u00e9s conegut com Gaziel. Durant els darrers mesos, hem assistit a una certa recuperaci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019aquesta figura de les nostres lletres, mitjan\u00e7ant reedicions d\u2019algun dels seus t\u00edtols primerencs, \u00a0l\u2019edici\u00f3 d\u2019articles que no havien estat aplegats mai en llibre i l\u2019edici\u00f3 de part de la seva correspond\u00e8ncia*. Aix\u00ed mateix, al caire del debat pol\u00edtic que viu ara Catalunya, hi ha qui ha volgut trobar en les dram\u00e0tiques frases de Gaziel dels anys trenta algunes lli\u00e7ons m\u00e9s o menys valuoses per analitzar el nostre present, un exercici massa for\u00e7at, sobretot perqu\u00e8 les coordenades b\u00e0siques del m\u00f3n, Europa i el nostre pa\u00eds s\u2019han transformat enormement des de llavors, encara que romanguin els vells problemes estructurals de la pen\u00ednsula inacabada, per dir-ho a la manera de l\u2019autor de Sant Feliu de Gu\u00edxols.<\/p>\n
He de dir, abans que res, que no deixa de sorprendre\u2019m la fal\u00b7lera que alguns tenen, de cop i volta, per Gaziel, una firma que durant d\u00e8cades va ser oblidada, mal coneguda i menystinguda pel gremi dels lletraferits en general i dels columnistes en particular. Als anys vuitanta, quan jo estudiava Ci\u00e8ncies de la Informaci\u00f3 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, de Gaziel nom\u00e9s en parlaven Manuel Llanas, que \u00e9s el primer expert en la seva vida i la seva obra, i Josep M\u00aa Casas\u00fas, que va ser pioner a l\u2019hora de portar a les aules universit\u00e0ries l\u2019estudi rigor\u00f3s de la tradici\u00f3 period\u00edstica catalana, una mat\u00e8ria que havia estat postergada per modes acad\u00e8miques com la semi\u00f2tica, que tants estralls va fer a casa nostra. Gr\u00e0cies a les classes de Casas\u00fas \u2013que va escriure la seva tesi doctoral sobre el pensament period\u00edstic de Josep Pla-, alguns joves vam descobrir que, abans del franquisme, la cultura catalana comptava amb un periodisme modern i ambici\u00f3s de talla europea, amb noms que eren seguits pel gran p\u00fablic i que havien creat un estil propi i atractiu d\u2019explicar la realitat.<\/p>\n
Agust\u00ed Calvet va ser un periodista professional d\u2019un nivell per sobre del com\u00fa i va excel\u00b7lir \u2013com ha explicat perfectament Llanas en els seus estudis- per igual com a cronista b\u00e8l\u00b7lic durant la Primera Guerra Mundial, com a director i modernitzador del diari La Vanguardia<\/em>, com a columnista influent que intentava interpretar els desitjos de les classes dirigents en una \u00e8poca convulsa i, finalment, com a prosista inesperat en llengua catalana en la seva etapa madura, durant una llarga postguerra que va suposar la seva mort period\u00edstica. Si s\u2019analitza la traject\u00f2ria de Gaziel fins a l\u2019esclat de la Guerra Civil, cal concloure que estava destinat a esdevenir el nostre Walter Lippmann, una versi\u00f3 catalana i espanyola de qui fou durant moltes d\u00e8cades l’analista pol\u00edtic m\u00e9s influent de la premsa dels Estats Units i una mena d\u2019oracle global abans de la globalitzaci\u00f3. Lippmann, val a dir, no \u00e9s una figura gaire coneguda entre nosaltres, durant molts anys atents nom\u00e9s als diaris francesos m\u00e9s que als escrits en angl\u00e8s.<\/p>\n Tendim a estudiar Gaziel \u00fanicament dins del sistema cultural catal\u00e0\/espanyol i cal fer-ho \u2013em sembla- des d\u2019una perspectiva m\u00e9s general. Tenint en compte el nivell d\u2019efici\u00e8ncia que Agust\u00ed Calvet havia assolit com a director d\u2019un dels diaris principals d\u2019Espanya i tenint tamb\u00e9 en compte la seva influ\u00e8ncia com a orientador ideol\u00f2gic de les classes mitjanes i de les elits, el seu paper era molt semblant \u2013salvant totes les dist\u00e0ncies- al del Walter Lippmann que va escriure fins l\u2019any 1971 en diaris tan importants com el Herald Tribune<\/em> o el Washington Post<\/em> i en revistes com Newsweek<\/em>.<\/p>\n Lippmann i Calvet s\u00f3n de la mateixa generaci\u00f3 i es podria, fins i tot, mirar d\u2019esbossar una mena de \u201cvides paral\u00b7leles\u201d. El primer va n\u00e9ixer a Nova York l\u2019any 1889 i el segon va n\u00e9ixer l’any 1887 a Sant Feliu de Gu\u00edxols. Fills ambd\u00f3s de fam\u00edlies benestants, estaven ben dotats per a l\u2019estudi i van despuntar en l\u2019ambient universitari per\u00f2, finalment, van optar pel periodisme en comptes de prosseguir una carrera acad\u00e8mica que se\u2019l presentava plena de suports i de facilitats. L\u2019any 1910, mentre Lippmann fa les primeres pr\u00e0ctiques com a rep\u00f2rter al Boston Common<\/em>, Calvet fitxa com a redactor pol\u00edtic per La Veu de Catalunya<\/em>, sota la direcci\u00f3 de Prat de la Riba. M\u00e9s tard, l\u2019any 1914, l\u2019esclat de la Gran Guerra fa entrar Calvet a La Vanguardia<\/em> com a corresponsal, i Lippmann s\u2019uneix al grup promotor de la revista The New Republic<\/em>. El conflicte armat de fa cent anys ser\u00e0 determinant en la vida dels dos periodistes: per a Gaziel representa la seva consagraci\u00f3 com a gran cronista, amb un impacte impressionant en tots els pa\u00efsos de parla castellana; per a Lippmann representa con\u00e8ixer la pol\u00edtica i la diplom\u00e0cia des de dins, com a capit\u00e0 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia i membre de l\u2019equip que prepara els materials que es concretaran, despr\u00e9s de la guerra, en els Catorze Punts de Wilson sobre el futur del Vell Continent. M\u2019agrada imaginar-me que Lippmann i Calvet es van trobar, durant unes hores, en aquella Fran\u00e7a que sortia del drama de les trinxeres i entrava en una nova \u00e8poca. \u00c9s pura ficci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s molt versemblant.<\/p>\n La joventut de Calvet est\u00e0 influ\u00efda per l\u2019exemple de Prat de la Riba, el primer pol\u00edtic modern del catalanisme, l\u2019home que sap passar de la teoria a l\u2019acci\u00f3 i que encarna un lideratge regenerador que uneix els interessos dels poetes, dels industrials i de les incipients classes mitjanes. La joventut de Lippmann t\u00e9 en el president Theodore Roosevelt \u2013el mateix que havia lluitat contra els espanyols a Cuba- el reconstructor d\u2019una naci\u00f3 que entra en el segle XX amb la for\u00e7a d’un nou imperi; sobre Roosevelt, Prat de la Riba escriu, l\u2019any 1906 a La Nacionalitat catalana<\/em>, que \u00e9s \u201cencarnaci\u00f3 integral del geni americ\u00e0\u201d, unes l\u00ednies abans de presentar el model de vida dels Estats Units com el que calia imitar per trencar amb el passat: \u201cSiguem americans. Eduquem-nos a Am\u00e8rica i a l\u2019americana. Res d\u2019europe\u00eftzar-se. Res de conservar, com alguns, davant d\u2019Europa un cert esperit de depend\u00e8ncia colonial. Treballem amb independ\u00e8ncia. Aprofitem l\u2019experi\u00e8ncia de tots els temps i de tots els pobles, per\u00f2 pensem, sentim i obrem, visquem i morim \u00fanicament com a americans. El crim m\u00e9s gran d\u2019un home \u00e9s mancar a la seva naci\u00f3. Els grans estadistes d\u2019Am\u00e8rica s\u00f3n els que varen creure sempre en llur terra, els que varen tenir fe que arribaria a \u00e9sser el poble m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n\u201d. Quan celebrem els cent anys de la Mancomunitat de Catalunya, aquestes paraules, tan agosarades en l\u2019Espanya corcada de la Restauraci\u00f3, adquireixen un ress\u00f2 especial.<\/p>\n Segons el bi\u00f2graf de Lippmann, Ronald Steel, el periodista nord-americ\u00e0 sempre va admirar l\u00edders pol\u00edtics de gran visi\u00f3 i coratge, com l\u2019esmentat Roosevelt, Woodrow Wilson, Winston Churchill o Charles de Gaulle. En canvi, un cop mort Prat de la Riba, Gaziel va admirar pocs estadistes; una excepci\u00f3 va ser Francesc Camb\u00f3, de qui va elogiar certs plantejaments tot i que aix\u00f2 no li va impedir analitzar-lo fredament, consignar les seves falles i veure el dirigent de la Lliga \u2013aix\u00ed ho escriu Llanas- \u201ccom el m\u00e0xim exponent de la contradicci\u00f3 suprema de la burgesia catalana, defensora gelosa dels seus negocis i, alhora, partid\u00e0ria que Catalunya encap\u00e7al\u00e9s i transform\u00e9s Espanya sense que aix\u00f2 perjudiqu\u00e9s els seus interessos econ\u00f2mics\u201d. Fora de Catalunya, fou Aza\u00f1a el pol\u00edtic republic\u00e0 que m\u00e9s va respectar i aplaudir Calvet, i de qui esperava molt m\u00e9s del que va poder demostrar.<\/p>\n Quan Gaziel va escalant posicions dins el diari de la fam\u00edlia God\u00f3, Lippmann treballa per a Vanity Fair<\/em> i per al The World<\/em> mentre escriu el llibre Public Opinion<\/em>, una obra que esdevindr\u00e0 cl\u00e0ssica i que canviar\u00e0 l\u2019enfocament de l\u2019an\u00e0lisi i l\u2019estudi dels mitjans i la formaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 en les societats democr\u00e0tiques. La d\u00e8cada dels anys vint \u00e9s la de la consagraci\u00f3 d\u2019ambd\u00f3s periodistes, que s\u00f3n percebuts per les elits dels seus respectius pa\u00efsos com a veus acreditades i solvents. El 1931, Lippmann va fitxar pel Herald Tribune<\/em>, on va comen\u00e7ar a escriure la seva columna, \u201cToday and Tomorrow\u201d, un espai que va mantenir durant tota la seva vida i que seria una mena de br\u00faixola de les classes m\u00e9s cultes i ben informades del planeta. El 1933, Calvet va ser nomenat director \u00fanic de La Vanguardia<\/em>, despr\u00e9s de ser-ne un dels co-directors des del 1920; en aquella etapa \u00e9s quan el gran periodista propicia el salt endavant decisiu -tecnol\u00f2gic, comercial i period\u00edstic- del rotatiu del carrer Pelai, que passar\u00e0 a ser una empresa comparable a d’altres del mateix sector a Europa.<\/p>\n El drama personal del Gaziel que assoleix l\u2019\u00e8xit i que exerceix la seva influ\u00e8ncia entre la burgesia \u00e9s el fet d\u2019haver-se allunyat del nou catalanisme que es fa fort durant els anys trenta i de molts dels seus companys de generaci\u00f3, una circumst\u00e0ncia que li produir\u00e0 una gran amargor \u00edntima i que no compensar\u00e0 fins a finals dels anys cinquanta, quan comenci a publicar llibres en catal\u00e0 i se\u2019l reconegui liter\u00e0riament en la seva llengua materna. El drama personal del Lippmann que va fent-se important \u00e9s que, moltes de les seves velles amistats, van trobar que la nova estrella del periodisme tenia massa en compte les opinions de Wall Street, havia abandonat r\u00e0pidament les seves conviccions progressistes, s\u2019expressava amb un exc\u00e9s de prud\u00e8ncia i sentia massa desconfian\u00e7a per les masses, un tret que tamb\u00e9 era propi de Gaziel i que era consubstancial a molts il\u00b7lustrats del per\u00edode d’entreguerres.<\/p>\n L\u2019americ\u00e0 i el catal\u00e0 pecaven de ponderats i anal\u00edtics, sentien una gran aversi\u00f3 a redactar les seves opinions cedint al cop calent, s\u2019aferraven als fets, a la racionalitat i a un tipus de distanciament elegant que els atorgava molta credibilitat i solidesa. Eren refredadors de l\u2019instant, fugien dels catecismes i cercaven claus explicatives de la not\u00edcia amb una lluita constant contra el sentimentalisme i la pirot\u00e8cnia verbal. Conservadors sense ser reaccionaris, dem\u00f2crates que aspiraven a la reforma constant del sistema, Lippmann i Gaziel exercien, des de les seves tribunes de paper, com a \u201cinsiders\u201d de luxe que volien donar pistes de comprensi\u00f3 al ciutad\u00e0 i ajudar el governant de torn a actuar de la millor manera, sense daltabaixos. Calvet va fer expl\u00edcit el seu programa professional i \u00e8tic en una confer\u00e8ncia que va donar a Barcelona el 14 de febrer del 1919, amb una consci\u00e8ncia plena de la seva tasca dins la societat: “Gr\u00e0cies a D\u00e9u que me va fer aix\u00ed, jo tinc l’orgull d’haver presenciat i comentat la guerra m\u00e9s gran que han vist els homes, sense deixar-me emportar per cap baixa passi\u00f3. He tingut les meves simpaties, car per aix\u00f2 s\u00f3c home. Crec haver dit molt de b\u00e9 dels que jo estimo, per\u00f2 tamb\u00e9 estic segur de no haver of\u00e8s a qui sia ni haver dit mal de ning\u00fa. Aquest \u00e9s l’\u00fanic m\u00e8rit, l’\u00fanica qualitat positiva que en Gaziel tindria l’atreviment de reclamar per a ell, si alg\u00fa li exigia que reclam\u00e9s alguna cosa”. Em sembla que Calvet va ser molt fidel sempre a aquesta visi\u00f3 constructiva i madura del periodisme.<\/p>\n Lippmann i Calvet van ser l\u00edders d\u2019opini\u00f3 d\u2019un temps en qu\u00e8 la influ\u00e8ncia era molt densa, la democr\u00e0cia era molt fr\u00e0gil, els poders eren molt opacs i el concepte de progr\u00e9s encara no s\u2019havia escolat per l\u2019aig\u00fcera postmoderna. I, en aquest punt, s\u2019acaba tot paral\u00b7lelisme entre Calvet i Lippmann, a causa de la Guerra d\u2019Espanya. Com sabem, el 1936, en esclatar el conflicte, Gaziel \u2013avisat del perill que corria pel conseller de Governaci\u00f3- marxa de Barcelona i s\u2019exilia a Par\u00eds, despr\u00e9s d\u2019haver escrit molts articles en defensa de la II Rep\u00fablica i en contra dels extremismes de tot signe. La carrera brillant del periodista m\u00e9s influent de la Catalunya republicana es veu truncada de la nit al dia i mai no es reprendr\u00e0. El senyor Calvet que ref\u00e0 la seva vida a Madrid a partir del 1940 \u00e9s alg\u00fa que ha d\u2019inventar-se una nova identitat, lluny de l\u2019actualitat i de les linot\u00edpies. En canvi, per a Lippmann, la Segona Guerra Mundial va significar un nou marc d’esdeveniments on fer lluir les seves interpretacions i, despr\u00e9s, la postguerra el va entronitzar com a gran analista internacional, sobretot en publicar U.S. Foreign Policy: Shield of the Republic<\/em>, un llibre que va capgirar la mentalitat de les elits i els ciutadans sobre el paper dels Estats Units al m\u00f3n. Mentre Calvet vivia en un exili interior que l\u2019obligava a callar, Lippmann es convertia en la refer\u00e8ncia obligada, parlava de tu a amb els inquilins de la Casa Blanca, era rebut per estadistes de tot el m\u00f3n, i podia condicionar les decisions del m\u00e9s poderosos amb un simple adjectiu; el 25 de maig de 1967, el far del periodisme ianqui va escriure la seva darrera columna de “Today and Tomorrow”.<\/p>\n Agust\u00ed Calvet va morir el 12 d\u2019abril del 1964 i Lippmann va morir el 14 de desembre del 1974. Els dos van ser molt m\u00e9s que homes de premsa. Van exercir com a escriptors de diaris i guies honestos del p\u00fablic, preocupats per veure-hi clar dins d’una actualitat sovint confusa. El nord-americ\u00e0 va poder fer-ho en un sistema democr\u00e0tic i al llarg de tota la seva vida mentre el catal\u00e0 va ser v\u00edctima de les ideologies destructives, de la guerra, de la dictadura, de la censura i de la barb\u00e0rie. El nostre Walter Lippmann no va poder culminar el seu objectiu, per\u00f2 ho va intentar de manera brillant i responsable.<\/p>\n *<\/p>\n Gaziel. Tot s\u2019ha perdut<\/em>. RBA. Barcelona, 2013.<\/p>\n Gaziel. De Par\u00eds a Monastir<\/em>. Libros del Asteroide. Barcelona, 2014.<\/p>\n Gaziel. En las trincheras<\/em>. Di\u00e9resis. Barcelona, 2014.<\/p>\n Gaziel. Diario de un estudiante. Par\u00eds 1914<\/em>. Di\u00e9resis. Barcelona, 2013.<\/p>\n Gaziel i Josep M\u00aa Cruzet (i l\u2019Editorial Selecta). Correspond\u00e8ncia (1951-1964)<\/em>. Edici\u00f3, pr\u00f2leg i notes de Manuel Llanas. Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat. Barcelona, 2013.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Enguany fa cinquanta anys del trasp\u00e0s de l\u2019escriptor i periodista Agust\u00ed Calvet, m\u00e9s conegut com Gaziel. Durant els darrers mesos, hem assistit a una certa recuperaci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019aquesta figura…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3506"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3506"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3506\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3506"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3506"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3506"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}