\t\t\t\tLa indignaci\u00f3 s’ha convertit -sembla- en el centre de gravetat de la vida p\u00fablica de la nostra societat i d’altres societats europees similars. No parlo de cap moviment en concret ni de cap partit en particular, sin\u00f3 d’un estat d’opini\u00f3 que neix com a reacci\u00f3 a les moltes avaries del sistema que integren la democr\u00e0cia representativa, l’estat del benestar i un lliure mercat intervingut alhora per una administraci\u00f3 clientelar i els grans interessos financers. La indignaci\u00f3, en tant que actitud pol\u00edtica, podria definir-se com una malestar agut que s’expressa amb una barreja d’impot\u00e8ncia, r\u00e0bia i sospita generalitzada sobre tots els poders. L’exist\u00e8ncia de la indignaci\u00f3 planteja una esmena general contundent a les classes dirigents, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i culturals.<\/p>\n
La llavor de la indignaci\u00f3 \u00e9s l’actitud immobilista, escapista i c\u00ednica de diversos actors, institucions i organitzacions que decideixen els afers d’inter\u00e9s general o que influeixen imperativament en aquests. Sense els efectes descoratjadors de l’actual crisi econ\u00f2mica sobre la vida de tantes\u00a0 persones, la indignaci\u00f3 no hauria superat mai els ambients m\u00e9s il.lustrats i m\u00e9s ideologitzats, sempre minoritaris. \u00c9s molt evident la relaci\u00f3 entre indignaci\u00f3 i p\u00e8rdua de confian\u00e7a en la possibilitat de canviar les coses. De la desesperan\u00e7a es passa r\u00e0pidament a l’abatiment o a la indignaci\u00f3.<\/p>\n
Els pol\u00edtics i les elits econ\u00f2miques ja han descobert que la indignaci\u00f3 no \u00e9s un fenomen que es pugui frenar f\u00e0cilment. Tampoc es pot gestionar de qualsevol manera. Els gestos de manual no serveixen, m\u00e9s aviat tendeixen a confirmar tots els prejudicis i totes les intu\u00efcions de la massa indignada. Certes respostes s\u00f3n com benzina en un foc. La hist\u00f2ria en va plena, de moments indignats, alguns dels quals han desembocat en revoltes, d’altres en moviments importants i uns quants en revolucions i reformes de m\u00e9s o menys envergadura. Avui, per\u00f2, la indignaci\u00f3 no es pot separar dels canals per on aquesta s’expressa. Encara que el carrer continua sent l’espai primer de visibilitat de la protesta, ha sorgit una realitat altra -digital, virtual, interconnectada- que obliga a repensar l’abast de la indignaci\u00f3. Justament aix\u00f2 \u00e9s el que fa, de manera brillant, el fil\u00f2sof core\u00e0 de llengua alemanya Byung-Chul Han, autor d’un llibre valent, En el enjambre<\/em> (Herder, 2014), sobre l’impacte de la nova societat xarxa en els valors i actituds dels individus.<\/p>\n En el seu assaig, Han sost\u00e9 que la indignaci\u00f3 no pot construir cap alternativa perqu\u00e8 la seva naturalesa li ho impedeix: \u201cLas olas de indignaci\u00f3n -remarca el jove pensador- son muy eficientes para movilizar y aglutinar la atenci\u00f3n. Pero en virtud de su car\u00e0cter fluido y de su volatilidad no son apropiadas para configurar el discurso p\u00fablico, el espacio p\u00fablico. Para esto son demasiado incontrolables, incalculables, inestables, ef\u00edmeras y amorfas. Crecen s\u00fabitamente y se dispersan con la misma rapidez\u201d. \u00c9s un advertiment molt oport\u00fa en un moment en qu\u00e8, d’una manera o altra, tothom pot estar predisposat a pensar que la indignaci\u00f3 \u00e9s, en ella mateixa, la pol\u00edtica altra que ens reconciliar\u00e0 amb la democr\u00e0cia. Segons aquest te\u00f2ric, a les onades d’indignaci\u00f3, \u201cles faltan la estabilidad, la const\u00e0ncia y la continuidad indispensables para el discurso p\u00fablico. No pueden integrarse en un nexo estable de discurso\u201d.<\/p>\n Vivim temps de descr\u00e8dit de les institucions, prou que ho sabem. A causa, sovint, de la manca de rigor i autocr\u00edtica dels que s\u00f3n al capdavant de governs, tribunals i Parlaments. Aquest descr\u00e8dit neix de la infracci\u00f3 de la norma i tamb\u00e9 de la confusi\u00f3 entre p\u00fablic\/privat aix\u00ed com de l’esborrament de certs l\u00edmits en les actuacions personals. Tot plegat genera un univers en el qual l’esc\u00e0ndol acaba sent ordinari, una not\u00edcia molt repetida, capa\u00e7 alhora de desmotivar i d’indignar, una mica en funci\u00f3 del moment i de la sensibilitat de cada comunitat. \u201cLa sociedad de la indignaci\u00f3n -afirma Han- es una sociedad del esc\u00e1ndalo”. L’esc\u00e0ndol pol\u00edtic fa visible l’avaria del sistema i d\u00f3na ales a la indignaci\u00f3. A cada nou esc\u00e0ndol, el que viu en la indignaci\u00f3 certifica que el seu malestar t\u00e9 fonaments objectius i que no \u00e9s una simple sensaci\u00f3.\u00a0 L’esc\u00e0ndol referma la fe en la manca de fe en el sistema.<\/p>\n Discrepo en un punt de l’an\u00e0lisi del professor Han, perqu\u00e8 em sembla que no t\u00e9 en compte els nexes potents entre indignaci\u00f3 i populisme. Ell escriu que la indignaci\u00f3 digital \u201cno es capaz de acci\u00f3n ni de narraci\u00f3n. M\u00e1s bien es un estado<\/em> afectivo que no desarrolla ninguna fuerza poderosa de acci\u00f3n\u201d. Els resultats de les darreres eleccions europees a Espanya i en d’altres Estats de la Uni\u00f3 Europea han servit per comprovar que aix\u00f2 no \u00e9s\u00a0 exacte. La indignaci\u00f3, ben canalitzada estrat\u00e8gicament amb un \u00fas eficient de mitjans convencionals i xarxes socials, ha constru\u00eft algunes ofertes pol\u00edtiques amb una rapidesa i penetraci\u00f3 sorprenents. El nou partit d’esquerra alternativa Podemos va irrompre contra tot pron\u00f2stic a partir del magma que havia representat el 15-M, un fenomen que tenia la indignaci\u00f3 com a punt de partida.<\/p>\n \u00c9s cert que passar d’una pol\u00edtica de protesta a una proposta articulada que treballi dins de les institucions no \u00e9s un repte f\u00e0cil. En aquest sentit, el grup que lidera Pablo Iglesias haur\u00e0 de conjurar molts perills t\u00edpics del que anomenem pol\u00edtica testimonial. Dit aix\u00f2, la gran inc\u00f2gnita d’una oferta electoral d’aquest tipus t\u00e9 a veure amb un dels conceptes centrals de la democr\u00e0cia: el xoc entre promesa i decepci\u00f3. Els partits convencionals estan tan acostumats a decebre que els seus votants assumeixen, per in\u00e8rcia, una dosi molt alta -massa- d’incompliment. Vet aqu\u00ed un dels problemes de credibilitat dels pol\u00edtics professionals.<\/p>\n En canvi, resulta un misteri com i de quina manera processar\u00e0 el votant de Podemos el que, tard o d’hora, ser\u00e0 el pacte inevitable amb la realitat, per molt que els dirigents d’aquest projecte practiquin una pres\u00e8ncia institucional basada en la topada dial\u00e8ctica, la queixa i la den\u00fancia. Quin indignat voldria renunciar a poder influir en les pol\u00edtiques que es fan? I per influir cal entrar en la l\u00f2gica del pacte, que sempre pot tenir una lectura purista, feta m\u00e9s des dels principis que des dels resultats, moltes vegades parcials i minsos. Aix\u00f2 ja els va passar, fa unes d\u00e8cades, a Els Verds alemanys, que van patir fortes divisions internes entre pragm\u00e0tics i essencialistes quan van comen\u00e7ar a tenir m\u00e9s pres\u00e8ncia parlament\u00e0ria i m\u00e9s capacitat d’influir en la resta de formacions pol\u00edtiques. Podemos, o la CUP a Catalunya, estan abocats a experimentar aquesta mena de turbul\u00e8ncies a mesura que creixin i tinguin m\u00e9s protagonisme.<\/p>\n A les p\u00e0gines de En el enjambre<\/em>, llegim que la multitud indignada d’avui “es muy fugaz y dispersa”. Aquesta afirmaci\u00f3 cont\u00e9, al meu parer, una pregunta substancial sobre la durada de la indignaci\u00f3 i sobre els elements que la cohesionen. Una pregunta o moltes. Pot una societat viure en la indignaci\u00f3 permanent? Qu\u00e8 passa quan la indignaci\u00f3 s’estabilitza i acaba formant part del paisatge? Fins a quin punt el m\u00f3n digital pot ser una trampa que permet alliberar la indignaci\u00f3 de manera molt sorollosa sense que aix\u00f2 afecti de deb\u00f2 el cor del sistema? Una millora de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica general trencar\u00e0 els lligams invisibles entre els que se senten avui indignats? Mentre hi aneu pensant, no oblideu que els indignats d’avui tamb\u00e9 poden ser els conservadors (o els reaccionaris) de dem\u00e0.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La indignaci\u00f3 s’ha convertit -sembla- en el centre de gravetat de la vida p\u00fablica de la nostra societat i d’altres societats europees similars. No parlo de cap moviment en concret…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3508"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}