{"id":3510,"date":"2014-11-01T00:00:04","date_gmt":"2014-10-31T23:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3510"},"modified":"2014-11-01T00:00:04","modified_gmt":"2014-10-31T23:00:04","slug":"nosaltres-i-el-pujol-que-confessa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/11\/01\/nosaltres-i-el-pujol-que-confessa\/","title":{"rendered":"Nosaltres i el Pujol que confessa"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tNo \u00e9s aquest el lloc per parlar sobre les dimensions estrictament pol\u00edtiques i jur\u00eddiques de l’anomenat cas Pujol, que va esclatar el passat mes de juliol quan, la tarda del divendres 25, l’expresident de la Generalitat i fundador de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica va confessar, mitjan\u00e7ant un comunicat, que havia mantingut en bancs d’Andorra i sense declarar mai a Hisenda m\u00e9s de quatre milions d’euros provinents d’una her\u00e8ncia rebuda del seu pare, Florenci Pujol. Existeixen altres publicacions on aquesta realitat se segueix de manera exhaustiva d’acord amb el batec de les novetats de cada dia. Aqu\u00ed s’escau, m\u00e9s aviat, d’analitzar l’assumpte des d’una altra velocitat. Em proposo, en aquestes p\u00e0gines arrecerades de Serra d’Or<\/em>, d’assajar una reflexi\u00f3 diguem-ne prepol\u00edtica sobre l’impacte d’una revelaci\u00f3 que modifica l’imaginari catal\u00e0 de la segona meitat del segle XX, en una proporci\u00f3 que no s\u00f3c capa\u00e7 encara de mesurar.<\/p>\n

La not\u00edcia va causar sorpresa, estupor, indignaci\u00f3, tristesa, consternaci\u00f3, inquietud i una s\u00e8rie de sentiments d’alt voltatge en la societat catalana, com no podia ser d’altra manera, considerant que estem parlant d’una figura d’una rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica innegable que va ocupar durant 23 anys la m\u00e0xima responsabilitat del nostre pa\u00eds. Des de la confessi\u00f3 de Pujol fins el moment d’escriure aquestes ratlles, m’he anat trobant molt\u00edssimes persones que m’han expressat, d’una forma m\u00e9s o menys intensa, el seu disgust davant l’engany d’un dels pol\u00edtics m\u00e9s importants sorgits durant l’antifranquisme i la transici\u00f3. El mal ocasionat per l’actitud delictiva d’aquest ciutad\u00e0 honorable \u00e9s proporcional -tothom ho ha subratllat- a l’ascendent que tenia Pujol com a referent no estrictament pol\u00edtic en la societat catalana, fins i tot entre aquells que mai no el van votar i criticaven les seves pol\u00edtiques. L’expresident -durant el seu llarg mandat i, sobretot, quan va jubilar-se de les seves ocupacions institucionals- va conrear amb profusi\u00f3 el seu paper de guia moral a qui agradava d’emetre discursos sobre els valors que reforcen la vida democr\u00e0tica, la dimensi\u00f3 \u00e8tica de la pol\u00edtica i les actituds constructives que informen una naci\u00f3 que aspira a la millora material i espiritual. Les apel\u00b7lacions de Pujol a la responsabilitat individual i col\u00b7lectiva, a la coher\u00e8ncia, al pensament fort i a les actituds de fermesa descrivien un personatge que, amb les llums i ombres de tot home p\u00fablic, havia aconseguit ser respectat i escoltat m\u00e9s enll\u00e0 de la seva ideologia i de la seva acci\u00f3 de govern. Ara el xoc entre el Pujol p\u00fablic i el Pujol privat es fa insuportable per a molta gent, especialment per a les persones d’unes generacions que van veure en el personatge totes les virtuts d’una catalanitat guanyadora i respectada, tradicional i moderna alhora, sentimental i pr\u00e0ctica, superadora dels traumes i fantasmes de la guerra civil i la dictadura, capa\u00e7 de combinar els ideals m\u00e9s emblem\u00e0tics amb els interessos m\u00e9s immediats i comptables.<\/p>\n

Com gestiona una societat com la catalana un episodi tan negatiu com la caiguda de Pujol del seu pedestal? Fa moltes setmanes que m’ho demano i no en tinc la resposta. Trobo l\u00f2gic que, per exemple, el seu partit, Converg\u00e8ncia, combini la severitat i la prud\u00e8ncia per evitar que els problemes judicials del patriarca contaminin l’acci\u00f3, el discurs i la imatge d’aquesta opci\u00f3 pol\u00edtica, aix\u00ed com el lideratge d’Artur Mas, dirigent m\u00e0xim de l’organitzaci\u00f3 i president de Catalunya. Tamb\u00e9 forma part del gui\u00f3 que els m\u00e9s furibunds antipujolistes de sempre aprofitin l’ocasi\u00f3 per reobrir el bagul dels ressentiments i les velles querelles, a la recerca d’una revenja hist\u00f2rica. Per\u00f2, \u00bfque far\u00e0 la majoria de gent que, durant anys i panys, tenia Pujol com una pres\u00e8ncia normal que entrava a casa des dels diaris, la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 o apareixia m\u00e9s d’un cop i dos pel barri o pel poble en una de les seves t\u00edpiques visites de cap de setmana? A les noves generacions, les que no recorden la presid\u00e8ncia de Pujol, l’esclat d’aquesta bomba gaireb\u00e9 no els afecta, l’expresident \u00e9s, per a ells, nom\u00e9s un nom lluny\u00e0 o un personatge c\u00f2mic que surt al programa televisiu de s\u00e0tira Pol\u00f2nia<\/em>.<\/p>\n

Per a molts catalans que havien passat les amargors de la guerra civil i de la postguerra, per a molts catalans educats com a perdedors, per a molts catalans als quals no s’havia educat en la pr\u00f2pia llengua i s’havia amagat la hist\u00f2ria i la cultura del pa\u00eds, Pujol va ser l’home que els va retornar l’orgull de ser catalans, sense acomplexaments ni servilismes, amb la naturalitat t\u00edpica de qui proclama la seva identitat sense por i sense demanar perd\u00f3. Un dels \u00e8xits pol\u00edtics de Pujol rau en aquesta connexi\u00f3 d’ordre moral amb \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 que eren orfes de referents i que, en el millor dels casos, conservaven una mem\u00f2ria vaga i fr\u00e0gil de noms com Francesc Maci\u00e0 i Llu\u00eds Companys. El lideratge de Pujol, h\u00e0bil a l’hora de trobar la vibraci\u00f3 emocional amb unes classes mitjanes que entenien b\u00e9 la met\u00e0fora calvinista de Sant Pancra\u00e7 (el que d\u00f3na salut i feina), s’alimentava de l’enorme confian\u00e7a que havia aconseguit entre persones de tota mena i condici\u00f3 que se sentien interpretades i representades per un pol\u00edtic que es feia entendre i que semblava -com va dir una vegada un dels seus adversaris-\u00a0 aquell oncle entranyable que aconsegueix captar l’atenci\u00f3 de tothom durant el llarg dinar de Nadal. Ara, el brogit de la desconfian\u00e7a produeix una migranya que no es cura amb infusions de transpar\u00e8ncia.<\/p>\n

Descobrir que l’home que es comparava amb Enric Prat de la Riba diu ser un evasor fiscal \u00e9s una trompada que passar\u00e0 factura. No dic pas que afecti al nou sobiranisme transversal\u00a0 -que \u00e9s justament una superaci\u00f3 del vell pujolisme autonomista i que respon a coordenades radicalment distintes- per\u00f2 si afectar\u00e0\u00a0 la relaci\u00f3 de tots nosaltres amb la hist\u00f2ria recent del pa\u00eds, en la mesura que ens obliga a repensar molts missatges que don\u00e0vem per bons. L’autoritat moral de Pujol, un cop esberlada, deixa al descobert -inevitablement- les febleses, trampes i malentesos d’una societat a la qual l’expresident va subministrar tones d’autoestima. Ara, un cop cauen algunes m\u00e0scares, aquella autoestima es pot transformar en una altra cosa, potser en un element t\u00f2xic que no ens deixi veure el bosc o que ens aboqui als pantans obscurs del cinisme pol\u00edtic, el desmenjament o el fatalisme. El pa\u00eds sobreviur\u00e0 al cas Pujol, diem per compensar el pessimisme dels fets, i \u00e9s cert. Per\u00f2 la pell morta que veurem al llarg del cam\u00ed no ser\u00e0 poca.<\/p>\n

Pujol ha llan\u00e7at Pujol per la borda, Pujol s’ha carregat el seu propi pedestal, Pujol ha aparegut amb un inesperat final molt lleig que desdibuixa el seu important\u00edssim llegat com a home de govern, tot i que el temps separar\u00e0 una cosa de l’altra. Nosaltres hav\u00edem acceptat que els entorns dels grans dirigents s\u00f3n imperfectes, que tamb\u00e9 poden ser miserables, per\u00f2 no compt\u00e0vem que alg\u00fa\u00a0 que havia fonamentat el seu prestigi personal en la coher\u00e8ncia entre idees i vida, entre acci\u00f3 p\u00fablica i comportament privat, acab\u00e9s atrapat en el cromo estrafolari de l’impostor nacional. D’aqu\u00ed un temps, quan tinguem m\u00e9s perspectiva i m\u00e9s informaci\u00f3, haurem de tornar a observar amb atenci\u00f3 el pedestal del patriarca o el que n’hagi quedat. I haurem de ser prou valents per transformar l’estupor d’avui en una revisi\u00f3 profunda de les categories socials, culturals, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que van fer possible que durant d\u00e8cades convisqu\u00e9ssim amb aquesta faula com si res.<\/p>\n

Pujol, el pujolisme, un temps del pa\u00eds que ara s’estavella contra la sospita i la confusi\u00f3, contra la vergonya tamb\u00e9. Catalunya, sortosament, ve de m\u00e9s lluny i vol anar m\u00e9s enll\u00e0. Conv\u00e9 anotar-ho, per si de cas.<\/p>\n

 \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s aquest el lloc per parlar sobre les dimensions estrictament pol\u00edtiques i jur\u00eddiques de l’anomenat cas Pujol, que va esclatar el passat mes de juliol quan, la tarda del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3510"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3510"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3510\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}