\t\t\t\tS\u00f3c ben conscient que hi ha molta gent fora de Catalunya que no es creu el que ara escriur\u00e9: el nou sobiranisme catal\u00e0 no \u00e9s antiespanyol. Repeteixo: el moviment transversal, pac\u00edfic i format per un segment central del pa\u00eds que aspira a fer de Catalunya un Estat tan independent com avui pugui ser-ho Dinamarca, \u00c0ustria o Tx\u00e8quia no vol cap mal als ciutadans espanyols. \u00c9s normal que aix\u00f2 costi d’entendre al lector allunyat de Catalunya, un lector al qual es bombardeja cada dia amb rumors, desinformacions, desfiguracions i fal\u00b7l\u00e0cies sobre el com, el qui i el perqu\u00e8 del que ara passa a la societat catalana. \u00d2bviament, tamb\u00e9 hi ha persones aqu\u00ed -menys que a Madrid- que pensen que el sobiranisme vol destruir Espanya. Amb tot, si analitzem amb cura els discursos i les accions del nou sobiranisme -que articula una nova centralitat- queda molt clar que estem davant d’un projecte en positiu de superaci\u00f3 d’un statu quo. El plet no \u00e9s amb la gent sin\u00f3 amb els poders d’un Estat que discrimina negativament la naci\u00f3 catalana.<\/p>\n
S\u00e9 que no convencer\u00e9 -ni ho pretenc- els lectors que ja s’han fet una idea atro\u00e7 dels plans sobiranistes. En tinc prou si hi ha alg\u00fa que, despr\u00e9s de llegir aquest paper, revisa certes afirmacions i mira d’observar el fenomen des d’un angle diferent. Esbaldir malentesos sobre les intencions del sobiranisme no \u00e9s sobrer. Aquest punt em sembla essencial de cara a la necessitat de fer pol\u00edtica, passi el que passi el 27-S. M\u00e9s enll\u00e0 de l’atractiu que l’\u00fas de la for\u00e7a t\u00e9 encara entre determinats entorns de Madrid -inquietant que alg\u00fa com Rubio Llorente especuli amb el recurs a la viol\u00e8ncia-, \u00e9s evident que ni l’espai ni el temps abonen el que seria habitual en la geografia de Putin i en l’\u00e8poca de Llu\u00eds Companys. Afortunadament, el nostre m\u00f3n \u00e9s un altre i tamb\u00e9 nosaltres som uns altres.<\/p>\n
Que el sobiranisme que omple carrers i provoca declaracions previsibles del president Obama faci bandera del bon rotllo i dels somriures no vol dir que a Madrid tot plegat no irriti molta gent. Un amic que freq\u00fcenta cercles empresarials i pol\u00edtics d’alt nivell a la capital espanyola m’explica que el proc\u00e9s catal\u00e0 s’ha convertit en “un afer personal” per molts dels seus coneguts. “Es prenen com una ofensa -em diu- que vulguem marxar d’Espanya, se senten ferits en l’amor propi, i aix\u00f2 es transforma en una r\u00e0bia que els encega i els impedeix analitzar correctament el conflicte”. El meu amic tracta amb professionals de prestigi en els seus respectius camps, dones i homes acostumats a moure’s en \u00e0mbits de complexitat on la ra\u00f3 ha d’imperar per sobre de la v\u00edscera. Quan apareix la q\u00fcesti\u00f3 \u00adcatalana, aquests interlocutors il\u00b7lustrats abandonen la voluntat de comprendre i nom\u00e9s s\u00f3n bons per atacar de manera \u00adferotge all\u00f2 que els provoca una ferida tan intensa en el seu orgull i en la seva es\u00adpanyolitat.<\/p>\n
Com es pot fer pol\u00edtica quan a l’altra banda se senten com la parella abandonada? El Madrid oficial (incloent-hi les elits que protegeixen el cor de l’Estat) vol resoldre les coses a la manera del mascle tradicional: silencis, prohibicions, amenaces, joc brut i, de tant en tant, declaracions ampul\u00b7loses d’amor possessiu i malalt\u00eds. L’Estat espanyol i els seus servidors transformen un problema pol\u00edtic de gran envergadura en un cop a l’autoestima d’una espanyolitat plena d’inseguretats. Els fantasmes arnats de la crisi del 1898 respiren sota la ret\u00f2rica dels que converteixen en afer global unes eleccions “normals i auton\u00f2miques”. Per qu\u00e8 el ministre Margallo t\u00e9 necessitat de dir, des dels Estats Units, que Espanya “\u00e9s la naci\u00f3 m\u00e9s antiga de la Terra”? Disposar de bons diplom\u00e0tics no et salva de fer el rid\u00edcul el mateix dia que aconsegueixes arrencar una frase d’ajut a l’emperador.<\/p>\n
El sobiranisme catal\u00e0 of\u00e8n sense voler la fibra sensible de l’Estat i dels que diuen servir-lo. Els catalans que s’han cansat de ser espanyols de segona han com\u00e8s el pitjor crim, pel que sembla: renunciar tranquil\u00b7lament a formar part d’un projecte que -com ens han dit i repetit- \u00e9s la naci\u00f3 primig\u00e8nia que existia abans que el m\u00f3n fos m\u00f3n. Fins i tot a les ments m\u00e9s llegides se’ls fa indigerible -inconcebible- que molts catalans vulguin viure sense la tutela de Madrid. Els mitjans de comunicaci\u00f3 de la Villa y Corte traspuen, com \u00e9s notori, aquests sentiments, que beuen de dues idees molt arrelades: Catalunya \u00e9s propietat de l’Estat espanyol i els catalans no seran res si no continuen dins d’Espanya. Els brit\u00e0nics, en canvi, no es relacionen amb els escocesos a partir d’aquest psicodrama. Parlen sobre interessos, reptes i prioritats. Per aix\u00f2 van fer pol\u00edtica i van celebrar un refer\u00e8ndum pactat.<\/p>\n
Si la defensa d’una Catalunya dins d’Espanya t\u00e9 com a motor principal l’orgull ferit, la r\u00e0bia i l’afany possessiu, la pol\u00edtica -imprescindible- esdevindr\u00e0 molt dif\u00edcil. Quan \u00e9rem joves, a les manifestacions independentistes es cantava all\u00f2 de “boti, boti, boti, espanyol el qui no boti”. En les grans manifestacions de l’Onze de Setembre dels darrers anys no he sentit aquest lema ni cap frase semblant. Ho celebro. El proc\u00e9s catal\u00e0 no \u00e9s contra Espanya ni els espanyols, \u00e9s a favor del benestar d’una societat que vol decidir sobre ella mateixa i que s’ha cansat de perdre energies i oportunitats en la constant reclamaci\u00f3.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00f3c ben conscient que hi ha molta gent fora de Catalunya que no es creu el que ara escriur\u00e9: el nou sobiranisme catal\u00e0 no \u00e9s antiespanyol. Repeteixo: el moviment transversal,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3513"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3513"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3513\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3513"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3513"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3513"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}