\t\t\t\tVaig votar per primer cop en el refer\u00e8ndum sobre l’OTAN del 12 de mar\u00e7 del 1986. Recordeu que aquella consulta venia marcada pel viratge del PSOE. Felipe Gonz\u00e1lez, que havia prom\u00e8s des de l’oposici\u00f3 que Espanya no entraria mai a l’alian\u00e7a militar del bloc occidental, va haver de fer mans i m\u00e0nigues per aconseguir fer canviar d’opini\u00f3 el seu electorat. Si alg\u00fa vol saber el que \u00e9s propaganda governamental de la dura nom\u00e9s ha de revisar aquella campanya, i especialment el paper clau de TVE, on certs periodistes que avui donen lli\u00e7ons enciclop\u00e8diques de deontologia van for\u00e7ar la realitat fins a l’esperpent. Alguns que ara excel\u00b7leixen en el discurs de la por contra el sobiranisme van graduar-se en t\u00e8cniques del tren de la bruixa aquella temporada.<\/p>\n
Ha plogut molt des de llavors. Europa, Espanya i Catalunya han canviat profundament. La guerra freda i el bloc sovi\u00e8tic s\u00f3n hist\u00f2ria. Tamb\u00e9 han canviat les mentalitats, tot i que les de certs sectors semblen ancorades a l’\u00e8poca del comte-duc d’Olivares. En tot cas, som aqu\u00ed disposats a votar un altre cop, en unes eleccions formalment auton\u00f2miques que -s’accepti o no- s\u00f3n una altra cosa. Aquests comicis intenten preguntar el que s’hauria d’haver preguntat en un refer\u00e8ndum oficial i pactat a l’estil del que els escocesos van celebrar d’acord amb el Govern brit\u00e0nic. Les negatives del Govern de Rajoy a escoltar ens han portat a un refer\u00e8ndum per la porta del darrere, per triar entre una Catalunya dependent de les ordres de Madrid i un nou Estat catal\u00e0 tan interdependent com avui ho s\u00f3n Dinamarca, Holanda o Tx\u00e8quia.<\/p>\n
Aquest diumenge jo votar\u00e9 s\u00ed a la independ\u00e8ncia, confessi\u00f3 que no estranyar\u00e0 als que em llegeixen. I, m\u00e9s concretament, votar\u00e9 Junts pel S\u00ed, perqu\u00e8 penso que \u00e9s la manera d’assegurar un resultat clar i s\u00f2lid que es pugui comprendre arreu del m\u00f3n. Aix\u00ed mateix, s\u00f3c del criteri que donar el vot a la llista que encap\u00e7ala Ra\u00fcl Romeva facilitar\u00e0 la governabilitat en un moment en qu\u00e8 \u00e9s imprescindible que les institucions combinin efic\u00e0cia, \u00adintel\u00b7lig\u00e8ncia, aud\u00e0cia, prud\u00e8ncia i una gesti\u00f3 del dia a dia que s\u00e0piga abordar reptes a mitj\u00e0 termini i prioritats urgents. Si el sobiranisme obt\u00e9 una majoria \u00e0mplia al Parlament de Catalunya, tindr\u00e0 plena \u00adlegitimitat per obrir la porta a una nova situaci\u00f3 que -m\u00e9s tard o m\u00e9s d’hora- haur\u00e0 de conduir a una negociaci\u00f3 d’alt nivell. O \u00e9s que potser alg\u00fa pret\u00e9n empresonar milers de persones? Encara que alguns ho repeteixin en tert\u00falies de r\u00e0dio i tele, un moviment de gent pac\u00edfica que vota no t\u00e9 res a veure amb un cop d’Estat.<\/p>\n
Si dic el que votar\u00e9 no \u00e9s per conv\u00e8ncer ning\u00fa. Els lectors d’aquest diari pensen i voten el que volen, com ha de ser. Si ho explico \u00e9s per subratllar que, malgrat les amenaces i pressions per frenar certs punts de vista, em sento molt lliure per continuar parlant com sempre ho he fet: d’acord amb la meva consci\u00e8ncia, amb respecte pel p\u00fablic i sense creure’m en possessi\u00f3 de cap veritat absoluta. Intento que les meves idees no desfigurin les \u00admeves actituds, i per aix\u00f2 valoro i segueixo col\u00b7legues que pensen diferent, per exemple l’estimat Antoni Puigverd. Per cert, lamento que alg\u00fa que vol passar per periodista seri\u00f3s -per\u00f2 incapa\u00e7 de controlar els nervis i el sectarisme- hagi intentat enfrontar-nos des de Twitter, fent llistes de bons i dolents. Com tamb\u00e9 cal lamentar que Societat Civil Catalana, especialitzada a difamar i mentir sobre el sobiranisme, vulgui representar els catalans de bona fe contraris a la secessi\u00f3. Ahir mateix, un dels portaveus d’aquest grup feia un article sobre el proc\u00e9s on \u00adesmentava el partit nazi i la Constituci\u00f3 de Weimar.<\/p>\n
Procuro no enganyar-me ni enganyar. Assolir un Estat catal\u00e0 independent no \u00e9s una tasca f\u00e0cil i, un cop hi arribem, no tindrem cap pa\u00eds de les meravelles. Cal admetre-ho. Per\u00f2 \u00e9s completament fals que Catalunya quedar\u00e0 perduda en els llimbs internacionals i que cauran sobre nosaltres tota mena de desgr\u00e0cies. La relliscada penosa de Rajoy a Onda Cero sobre la nacio\u00adnalitat espanyola i europea palesa que quan menteixes sense aturador oblides fins i tot la veritat que dius defensar. Si el sobiranisme t\u00e9 prou for\u00e7a pol\u00edtica i social, al final, Madrid haur\u00e0 de negociar: aix\u00f2 se sap all\u00e0, se sap aqu\u00ed i se sap a Brussel\u00b7les. Aix\u00f2 no obstant, en aquests moments, l’unionisme \u00e9s presoner del p\u00e0nic i per aix\u00f2 veiem el governador del Banc d’Espanya fent el rid\u00edcul. En molts discursos per frenar el s\u00ed hi ha una immoralitat gens dissimulada: ens avisen de grans cat\u00e0strofes els mateixos que insinuen que podrien provocar-les, com a repres\u00e0lia si marxem.<\/p>\n
Parafrasejant una dita famosa, “no \u00e9s nom\u00e9s l’economia, ximples!”. Si una part central i molt activa de la societat catalana ha arribat fins aqu\u00ed \u00e9s pel d\u00e8ficit fiscal, per\u00f2 tamb\u00e9 per respecte a nosaltres mateixos; per la manca d’inversions en infraestructures per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 volem deixar de ser ciutadans sota sospita; perqu\u00e8 defensem la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 hem contribu\u00eft a millorar Espanya durant m\u00e9s de cent anys mentre se’ns nega el reconeixement m\u00e9s b\u00e0sic; encara avui ni Rajoy ni S\u00e1nchez no accepten que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. I des de Madrid no ofereixen cap projecte engrescador. Per tot aix\u00f2, i pels meus fills, votar\u00e9 s\u00ed diumenge, responsablement i sense por.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vaig votar per primer cop en el refer\u00e8ndum sobre l’OTAN del 12 de mar\u00e7 del 1986. Recordeu que aquella consulta venia marcada pel viratge del PSOE. Felipe Gonz\u00e1lez, que havia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3525"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3525"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3525\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}