\t\t\t\tQuan Jordi Pujol volia concretar el pas del \u201cfer pa\u00eds\u201d al \u201cfer pol\u00edtica\u201d, a les acaballes del franquisme, tenia una obsessi\u00f3: fer una versi\u00f3 actualitzada del catalanisme pol\u00edtic que fos \u2013diguem-ne- un mix dels millors elements de les dues grans tradicions que, abans de la guerra civil, van encarnar respectivament la Lliga Regionalista i l\u2019ERC de Maci\u00e0 i Companys, per\u00f2 amb la voluntat d\u2019estalviar-se els components m\u00e9s negatius d\u2019aquestes dues marques. Pujol era molt cr\u00edtic amb els errors i estils de la pol\u00edtica catalanista dels anys trenta, convulsos i tr\u00e0gics.<\/p>\n
Sumar tradicions, grups i persones era el m\u00e8tode pujolista. Calia conjurar el testimonialisme. Des del nacionalisme personalista, integrador i c\u00edvic, i tamb\u00e9 des de l\u2019europeisme, Pujol anhelava fer una s\u00edntesi \u2013una converg\u00e8ncia- de les ideologies moderades i reformistes que han governat el Vell Continent d\u2019en\u00e7\u00e0 1945: socialdemocr\u00e0cia escandinava, liberalisme social i socialcristianisme d\u2019inspiraci\u00f3 alemanya. Llegint b\u00e9 els canvis de la postguerra, la seva meta era connectar amb una majoria de gent que volia progr\u00e9s, benestar i autonomia sense ensurts.<\/p>\n
Sumar i no restar. Confluir, coincidir, convergir. Pujol parla amb molta gent. El 1977, quan la sopa de sigles era espessa, ho explicava aix\u00ed: \u201cCDC pret\u00e9n vertebrar un gran moviment nacionalista catal\u00e0 i, per tant, s\u2019adre\u00e7a principalment als catalanistes dem\u00f2crates, a la gent amb una actitud constructiva i mentalitat de fer pa\u00eds\u201d. Tres anys abans, el 17 de novembre de 1974, s\u2019havia celebrat clandestinament a Montserrat l\u2019assemblea fundacional de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya, amb m\u00e9s d\u2019un centenar de persones de proced\u00e8ncies molt diverses. Uni\u00f3 va adherir-se al projecte per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s va durar quinze mesos. En plena efervesc\u00e8ncia posterior a la mort de Franco, els democristians van marxar de manera amistosa per competir en el nou mercat electoral.<\/p>\n
El desaparegut bisbe Joan Carrera, vinculat durant anys a Uni\u00f3 i estret col\u00b7laborador del dirigent democristi\u00e0 Anton Ca\u00f1ellas, recordava aix\u00ed aquell moment de conflu\u00e8ncia, en un llibre-entrevista de Francesc Romeu: \u201cDoncs b\u00e9, vam fer un comit\u00e8. I en Ca\u00f1ellas el primer que va fer va ser demanar que introdu\u00edssim en Miquel Roca. I en Roca, el primer que va fer va ser mirar de separar Converg\u00e8ncia d\u2019Uni\u00f3, o Uni\u00f3 de Converg\u00e8ncia, o que Uni\u00f3 es fusion\u00e9s amb Converg\u00e8ncia. Perqu\u00e8, \u00e9s clar, tot era molt ambigu. \u00a0Per\u00f2 una de les ambig\u00fcitats era que en Ca\u00f1ellas representava Uni\u00f3, per\u00f2 no tots els d\u2019Uni\u00f3 veien amb simpatia aquell proc\u00e9s de Converg\u00e8ncia\u201d. Pujol respectava els venerables pr\u00f2cers d\u2019Uni\u00f3, per\u00f2 tenia clar que aquell petit partit fundat el 1931 no podia ser l\u2019eix de la nova aposta catalanista.<\/p>\n
Finalment, a les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1977, Uni\u00f3 va presentar-se del bracet del petit partit Centre Catal\u00e0 sota un paraig\u00fces de nom llarg i solemne: Uni\u00f3 del Centre i la Democr\u00e0cia Cristiana de Catalunya. Van obtenir 174.077 vots i nom\u00e9s dos diputats. La marca Uni\u00f3 no ha tornat mai m\u00e9s a competir en solitari. Pujol va anar a aquells comicis inaugurals amb la coalici\u00f3 Pacte Democr\u00e0tic per Catalunya, on hi havia CDC, Esquerra Democr\u00e0tica de Catalunya (liderada per Trias Fargas), Front Nacional de Catalunya i el PSC Reagrupament (que havia liderat Pallach fins la seva mort uns mesos abans de les eleccions). Aquella opci\u00f3 va aconseguir 11 diputats i un senador, i va ser la tercera m\u00e9s votada, despr\u00e9s de socialistes i comunistes. Esquerra Democr\u00e0tica va fusionar-se amb CDC el juny del 1978. Pujol anava sumant.<\/p>\n
Durant un any, Uni\u00f3 va debatre sobre el seu futur. La democr\u00e0cia cristiana era una etiqueta esot\u00e8rica a les Espanyes i a l\u2019espai de centre hi havia massa sigles. Ca\u00f1ellas, que va apropar-se al president Su\u00e1rez sense comptar amb el benepl\u00e0cit dels dirigents hist\u00f2rics, va ser expulsat del partit i un grup de militants va seguir-lo. El 19 de setembre del 1978, Uni\u00f3 i CDC van subscriure un acord electoral que va representar el naixement de la coalici\u00f3 CiU, que va tenir el seu primer test en les generals de l\u20191 de mar\u00e7 del 1979. Duran Lleida encara no manava. Uni\u00f3 aportava pedigr\u00ed, densitat hist\u00f2rica i contactes internacionals. El pacte establia una quota del 25% per als democristians en les candidatures i els c\u00e0rrecs institucionals. Sumes i m\u00e9s sumes. L\u2019obsessi\u00f3 pujolista.<\/p>\n
Les municipals del 3 d\u2019abril del mateix any van representar el millor ciment per aquella alian\u00e7a: 325 alcaldes i 1.960 regidors van encarnar un poder territorial que convertia unes sigles en una realitat tangible. Pujol comen\u00e7ava a veure que era possible articular un espai central des del nacionalisme. L\u2019ex-president ho explicava aix\u00ed en una confer\u00e8ncia pronunciada l\u2019octubre del 2003: \u201cM\u00e9s que de CiU seria m\u00e9s exacte parlar d\u2019una for\u00e7a nacionalista capa\u00e7 d\u2019aglutinar molta gent i diversa i capa\u00e7 de vertebrar el pa\u00eds. Capa\u00e7 de fer de pal de paller, que ha estat i \u00e9s una expressi\u00f3 molt precisa i exacta\u201d.<\/p>\n
Per a CiU la consolidaci\u00f3 va arribar amb les primeres eleccions al Parlament, el 20 de mar\u00e7 del 1980. Contra pron\u00f2stic, la coalici\u00f3 va guanyar per majoria relativa. Classes mitjanes transversals i elits econ\u00f2miques van assumir que CiU era qui millor defensava els interessos d\u2019uns i d\u2019altres. Entre 1980 i 2003, aquest espai va ser inexpugnable.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan Jordi Pujol volia concretar el pas del \u201cfer pa\u00eds\u201d al \u201cfer pol\u00edtica\u201d, a les acaballes del franquisme, tenia una obsessi\u00f3: fer una versi\u00f3 actualitzada del catalanisme pol\u00edtic que fos…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3538"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3538"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3538\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3538"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3538"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3538"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}