\t\t\t\tLa imputaci\u00f3 del president Mas poques hores despr\u00e9s de les eleccions catalanes situa el focus sobre la seva figura quan el fet m\u00e9s nou i rellevant que les urnes ens regalen \u00e9s que, per primer cop a la hist\u00f2ria, l’independentisme guanya i obt\u00e9 la majoria absoluta al Parlament despr\u00e9s d’una campanya molt bruta per part dels poders de l’Estat i molts mitjans. El catalanisme s’ha transformat en sobiranisme tal com, fa m\u00e9s de cent anys, el regionalisme va donar pas al catalanisme pol\u00edtic. Aquesta realitat ha de ser subratllada per si mateixa perqu\u00e8 expressa que el canvi profund que ha experimentat la societat en els darrers anys arriba, finalment, a les institu\u00adcions i capgira la l\u00f2gica auton\u00f2mica cl\u00e0ssica.<\/p>\n
Per mi, l’altre gran not\u00edcia, en termes hist\u00f2rics, \u00e9s la caiguda del mite de la majoria silenciosa. Amb una participaci\u00f3 del 77,4% (inusualment alt\u00edssima en qualsevol democr\u00e0cia desenvolupada), el sobiranisme no \u00e9s despla\u00e7at ni tampoc hi ha sorpasso espanyolista. Molts s’han sorpr\u00e8s, com admetia ahir en aquest diari Joaqu\u00edn Arango, expresident del CIS, “que l’alta participaci\u00f3 no hagi beneficiat nom\u00e9s els no independentistes”. I qu\u00e8 es pensaven? Aix\u00f2 passa per consumir la pr\u00f2pia propaganda com si fos an\u00e0lisi, una pr\u00e0ctica irracional i su\u00efcida que s’est\u00e0 repetint arran de la lectura dels resultats que es fa, sobretot, des de Madrid.<\/p>\n
Contra certes llegendes urbanes i certes sumes enganyoses, la Catalunya que ha apostat per caminar cap a un Estat independent creix i \u00e9s el sector m\u00e9s gran i m\u00e9s mobilitzat de la ciutadania. L’any 2012, CiU no s’havia presentat expl\u00edcitament com a opci\u00f3 independentista i ara, en canvi, CDC ha concorregut dins de Junts pel S\u00ed amb un programa per la desconnexi\u00f3. Aix\u00f2 s’ha de tenir en compte quan es fan comparacions amb els resultats de fa tres anys. Les tres forces que ara -amb evident cinisme- diuen haver guanyat el plebiscit que no van permetre sumen 52 escons (C’s, PSC i PP), 1.605.563 vots i el 39,1% davant dels 72 escons (Junts pel S\u00ed i CUP), 1.957.348 vots i el 47,65% de les formacions proindepend\u00e8ncia. Aquesta \u00e9s la manera seriosa de comptar-ho, perqu\u00e8 Catalunya S\u00ed que es Pot (amb 11 escons) i Uni\u00f3 (que no ha entrat al Parlament) han dit i repetit que no se’ls inclogui en cap bloc. La suma d’aquestes dues sigles representa 469.364 vots i l’11,45%, un percentatge clau de cara a un eventual refer\u00e8ndum pactat. Per tant, que ning\u00fa no s’enganyi, hi ha dues dades incontestables: \u00e9s cert que el s\u00ed no arriba encara al 51%, per\u00f2 el s\u00ed \u00e9s l’opci\u00f3 majorit\u00e0ria, molt per davant del no i dels que, per ara, estan a favor del dret a decidir. El sobiranisme ocupa la nova centralitat i les xifres apunten que t\u00e9 camp per c\u00f3rrer, si no comet errors.<\/p>\n
En aquest escenari, abans i despr\u00e9s del 27-S, Artur Mas fa la funci\u00f3 de r\u00f2tula. El paper del president, a partir del moment en qu\u00e8 va decidir anticipar les eleccions del 2012, ha estat el de fer de r\u00f2tula entre un m\u00f3n que ha tocat fons i un m\u00f3n que vol n\u00e9ixer, entre l’independentisme que venia de lluny i el nou sobiranisme sorgit de la conversi\u00f3 r\u00e0pida de les classes mitjanes, entre les entitats civils i l’esfera institucional, entre la voluntat del carrer i els mecanismes democr\u00e0tics, entre el llenguatge \u00e8pic i el llenguatge governamental de qui ha de transmetre confian\u00e7a, entre el pujolisme enterrat i l’extensi\u00f3 de la idea independentista. Les r\u00f2tules s\u00f3n parts sensibles que permeten el moviment. Si la r\u00f2tula es trenca, tot es complica i es fa dif\u00edcil caminar. Per aix\u00f2 l’Estat, els partits espanyols i certes elits han assenyalat Mas com la figura que ha de caure. A Madrid (i en alguns despatxos de Barcelona) han identificat la r\u00f2tula del proc\u00e9s i \u00e9s per aix\u00f2 que la Fiscalia presenta una querella i \u00e9s per aix\u00f2 que el Govern espanyol ref\u00e0 la llei del TC a corre-cuita.<\/p>\n
Ning\u00fa no \u00e9s imprescindible i el proc\u00e9s ve de baix, tothom hi est\u00e0 d’acord. No servir\u00e0 de res plantejar la investidura com una discussi\u00f3 de Mas s\u00ed o Mas no, igual que ser\u00e0 poc \u00fatil presentar-ho com un premi, reconeixement o blindatge t\u00e0ctic d’alg\u00fa que se l’ha jugat per posar les urnes. Pensar pol\u00edticament \u00e9s pensar en l’efic\u00e0cia de les decisions. At\u00e8s que tant de valor t\u00e9 el comprom\u00eds de la CUP amb els seus votants com el de Junts pel S\u00ed amb els seus, caldr\u00e0 anar m\u00e9s enll\u00e0 per cooperar. Cal aparcar prejudicis, observar els equilibris reals -de la societat- dins del bloc sobiranista i esbrinar qu\u00e8 li conv\u00e9 m\u00e9s al proc\u00e9s per reeixir: Mas no \u00e9s nom\u00e9s Mas, \u00e9s la r\u00f2tula que incorpora sectors moderats a una aposta amb moltes incerteses i el referent principal d’unes classes mitjanes sense les quals no es far\u00e0 la independ\u00e8ncia. De la mateixa manera que hi ha electors que proclamaven que mai no votarien una llista amb Mas, n’hi ha molts d’altres que (sense necessitat de dir-ho) van votar Junts pel S\u00ed, sobretot, perqu\u00e8 Mas n’era el presidenciable. I no es tracta d’una cosa vinculada exclusivament a l’eix esquerra-dreta, com es pensa err\u00f2niament, sin\u00f3 a les maneres i estils de realitzar la desconnexi\u00f3. Per aix\u00f2 no \u00e9s casual que molts dels exvotants socialistes que ara han optat per Junts pel S\u00ed siguin els m\u00e9s conven\u00e7uts defensors de Mas com a president. En tot cas, fer pol\u00edtica \u00e9s negociar i descobrir que l’altre no pot ser redu\u00eft, com es fa als m\u00edtings, a una simple caricatura.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La imputaci\u00f3 del president Mas poques hores despr\u00e9s de les eleccions catalanes situa el focus sobre la seva figura quan el fet m\u00e9s nou i rellevant que les urnes ens…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3541"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}