\t\t\t\tl dimecres anterior al 27-S, Jordi Bast\u00e9 va entrevistar, des de la dist\u00e0ncia, Pedro S\u00e1n\u00adchez, secretari general del PSOE. Quan em va tocar, li vaig fer nom\u00e9s una pregunta: “Catalunya \u00e9s una naci\u00f3?”. El candidat socialista a la presid\u00e8ncia del Govern espanyol va fugir d’estudi, per\u00f2 vaig repreguntar. Finalment, i fent servir f\u00f2rceps, vam aconseguir saber que l’home que es postula com a alternativa a Rajoy pensa que els catalans tenim “singularitats”, res m\u00e9s. Podia haver dit que Catalunya \u00e9s una nacionalitat, terme vague que apareix a la Constituci\u00f3 del 78, per\u00f2 ni aix\u00f2. Singularitats i encara gr\u00e0cies. Ahir, entrevistat a les p\u00e0gines d’aquest diari, l’as\u00adpirant a la Moncloa va respondre el \u00admateix: “Nosaltres parlem de singularitats”. Els entrevistadors van provar-ho diversos cops, no fos cas que hi hagu\u00e9s un malent\u00e8s. Res: el socialista, singularment, no va sortir del singular gui\u00f3 de les reconsagrades singularitats. Catalunya \u00e9s una singularitat, com els tr\u00e8vols de quatre fulles o el desaparegut Floquet de Neu. No es pot dir que no h\u00e0gim avan\u00e7at: el r\u00e8gim franquista parlava de “peculiaridades regionales”. Qui vol ser peculiar si es pot ser singular? Federalisme, en diuen.<\/p>\n
L’assumpte \u00e9s bonic perqu\u00e8 il\u00b7lustra perfectament quin seria -arribat el cas- el recorregut de la gran reforma constitucional que S\u00e1nchez ofereix com el remei de l’\u00e0via. \u00bfPot haver-hi reforma constitucional seriosa que abordi el problema catal\u00e0 sense previ reconeixement del car\u00e0cter nacional de Catalunya? \u00bfPot haver-hi una truita sense ous? No i no. Des de RAC1, li vaig recordar a Pedro S\u00e1nchez que, al Regne Unit, conservadors, liberals i laboristes no tenen cap problema a recon\u00e8ixer que Esc\u00f2cia \u00e9s una naci\u00f3. I tamb\u00e9 li vaig recordar que els partits federals del Canad\u00e0 accepten que Quebec \u00e9s una naci\u00f3. At\u00e8s que aix\u00f2 posa en evid\u00e8ncia el centralisme jacob\u00ed del PSOE, va estimar-se m\u00e9s fer el sord. Fins i tot els exegetes del socialisme oficial -que citen Klemperer per demonitzar el sobiranisme- poden entendre que els estrategs de Ferraz s\u00f3n mil vegades m\u00e9s a prop de Par\u00eds que de Londres o Ottawa.<\/p>\n
Miquel Iceta, entre ball i ball, podria explicar a S\u00e1nchez que el PSC sempre ha mantingut que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3, cosa que deu tenir el seu valor. I, ja posats, Iceta i S\u00e1nchez podrien reflexionar sobre la relaci\u00f3 causal entre els cada cop m\u00e9s mals resultats del PSC i el seguidisme que el PSOE fa del PP en aix\u00f2. La llarga marxa del PSC cap al no-res estava cantada. Jaume Lor\u00e9s -Iceta sap qui era- ho va pronosticar fa m\u00e9s de trenta anys i ho va encertar de ple. La conclusi\u00f3 \u00e9s rotunda: els dos grans partits nacionalistes espanyols neguen que Catalunya sigui una naci\u00f3, tesi que comparteix Ciutadans, que \u00e9s l’artefacte que repinta m\u00e9s b\u00e9 les idees de la FAES, opci\u00f3 que S\u00e1nchez -ignorant o c\u00ednic- posa dins del bloc dels “reformistes”.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
l dimecres anterior al 27-S, Jordi Bast\u00e9 va entrevistar, des de la dist\u00e0ncia, Pedro S\u00e1n\u00adchez, secretari general del PSOE. Quan em va tocar, li vaig fer nom\u00e9s una pregunta: “Catalunya…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3548"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3548"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3548\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}