\t\t\t\tEncara no ho han decidit per\u00f2 no poden trigar a fer-ho. Els dirigents de CDC i els d’ERC hauran de dir aviat si volen repetir o no l’experi\u00e8ncia de Junts pel S\u00ed a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. La resposta oficial que ara donen \u00e9s que estan massa enfeinats per pensar-hi, a causa de les negociacions amb la CUP per tirar endavant la investidura, la governabilitat i el full de ruta. Pel que s\u00e9, hi ha opinions diverses. A ERC, hi ha una mica de tot: uns volen repetir la coalici\u00f3, d’altres s’estimen m\u00e9s anar per separat, i uns tercers especulen amb la possibilitat d’imitar la CUP i no prendre part en aquests comicis. Mentre, a CDC, domina la idea d’exportar al Congr\u00e9s i al Senat la filosofia i la pr\u00e0ctica que ha inspirat Junts pel S\u00ed.<\/p>\n
Barcelona \u00e9s, despr\u00e9s de Madrid, la prov\u00edncia que envia m\u00e9s diputats al Congr\u00e9s espanyol. En total, Ca\u00adtalunya n’envia 47, sense comptar els senadors. Pot el sobiranisme -amb inde\u00adpend\u00e8ncia del resultat assolit el 27-S- prescindir d’aquest instrument? Estic segur que no. Encara que l’actitud dels dos grans partits espanyols \u00e9s avui totalment contr\u00e0ria a pactar un refer\u00e8ndum a l’estil escoc\u00e8s, el sobiranisme no es pot absentar d’un terreny de joc institucional on -segons totes les previsions- hi haur\u00e0 una m\u00e9s gran fragmentaci\u00f3 i, per tant, un nou mapa de majories i minories. No \u00e9s que em faci cap il\u00b7lusi\u00f3. No espero canvis immediats de mentalitat sobre Catalunya, per\u00f2 el sobiranisme ha de defensar els interessos de la societat catalana a Madrid, tant si la desconnexi\u00f3 avan\u00e7a amb rapi\u00addesa com si ho fa amb lentitud. Mentre no existeixi un Estat catal\u00e0 independent, la nostra pol\u00edtica tamb\u00e9 es fa all\u00ed. I recordeu Joan Fuster: tota pol\u00edtica que no fem nosaltres ser\u00e0 feta contra nosaltres. El que ha canviat respecte al paradigma autonomista \u00e9s l’objectiu i l’actitud, per\u00f2 no la import\u00e0ncia de ser on encara controlen l’aixeta.<\/p>\n
Si el sobiranisme central de Junts pel S\u00ed aconsegu\u00eds un nombre de diputats important, aquest fet tindria per si sol una for\u00e7a innegable de cara a l’Estat espanyol i tamb\u00e9 davant l’opini\u00f3 p\u00fablica internacional. A les generals del 2011, CiU va obtenir 16 diputats i ERC en va aconseguir 3. A quin resultat podria aspirar una candidatura de Junts pel S\u00ed en un context de fort rebuig al PP a Catalunya i de caiguda continuada del PSC? Considerant que Uni\u00f3 es presentar\u00e0 en solitari i que la CUP t\u00e9 per principi no conc\u00f3rrer a les espanyoles, quin seria el possible radi d’acci\u00f3 d’una coalici\u00f3 com la que ha guanyat les catalanes? A m\u00e9s d’independents i de socialistes i democristians sobiranitzats, una llista de Junts pel S\u00ed al Congr\u00e9s podria explorar -seria intel\u00b7ligent fer-ho- una obertura en sectors d’ICV descontents i entorns a mig cam\u00ed d’ERC i la CUP.<\/p>\n
Us sembla una barreja ideol\u00f2gica massa indigesta? No tant. Hi ha un precedent hist\u00f2ric important. La candidatura de la Solidaritat Catalana, que va triomfar l’any 1907 en 41 de 44 districtes i que va significar la irrupci\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic a les Corts espanyoles, aplegava de tot: regionalistes, carlistes, mon\u00e0rquics autonomistes, republicans de diverses branques, federals i independents. Sota el mateix paraigua, hi havia la dreta i l’esquerra. Gent tan diferent com Camb\u00f3 i Maci\u00e0 van anar plegats. Per cert, la mit\u00adjana d’edat dels solidaris era de 33-34 anys, molt jove per a la pol\u00edtica d’aquella \u00e8poca, dada que posa en evid\u00e8ncia l’onada de canvi que va representar aquell \u00admoviment.<\/p>\n
Faig ara d’advocat del diable. Els resultats de les darreres catalanes no han de traslladar-se autom\u00e0ticament a les espanyoles del 20 de desembre. Per exemple, no seria estrany que Podem fes un resultat molt millor a Catalunya que el de la llista encap\u00e7alada per Rabell, de la mateixa manera que \u00e9s perfectament imaginable que el vot socialista recuperi posi\u00adcions. Amb tot, una candidatura de Junts pel S\u00ed amb un cap de cartell potent tindria un gran atractiu per l’elector independentista, i evitaria la sensaci\u00f3 de retorn al passat que comportaria veure CDC i ERC competint per fer un paper semblant a Madrid mentre aqu\u00ed van de bracet. Tothom sabia que l’aposta de les plebiscit\u00e0ries del 27-S contenia dues tirades.<\/p>\n
Res no ser\u00e0 f\u00e0cil en els propers mesos. Mantenir la unitat del camp sobiranista en diversos fronts no \u00e9s un assumpte anecd\u00f2tic. La reconfiguraci\u00f3 del mapa espanyol de partits impactar\u00e0 sobre el proc\u00e9s, no sabem com. Solidaritat Catalana no va durar gaire, malauradament. Salvant totes les enormes dist\u00e0ncies, aniria b\u00e9 no repetir certs errors. El professor Jordi Casassas Ymbert acaba de publicar un llibre –La naci\u00f3 dels catalans<\/em> (Editorial Afers)- que d\u00f3na claus molt l\u00facides per comprendre el paper del nacionalisme catal\u00e0 i la seva interacci\u00f3 amb una societat que abra\u00e7a la modernitat a la vegada que s’afirma en la difer\u00e8ncia. “Des del darrer quart del segle XIX -apunta Casassas-, el catalanisme ha tingut una pres\u00e8ncia i una repercussi\u00f3 p\u00fablica i pol\u00edtica que sobrepassa de bon tros el seu potencial estricte. \u00c9s evident que, per la seva naturalesa, el catalanisme s’alimenta tamb\u00e9 de la for\u00e7a magnificadora que li confereixen els seus enemics i contradictors”. Si dubteu, penseu que all\u00f2 que menys volen els poders de l’Estat \u00e9s que hi hagi 30 o m\u00e9s diputats catalans que parlin a Madrid amb una sola veu.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Encara no ho han decidit per\u00f2 no poden trigar a fer-ho. Els dirigents de CDC i els d’ERC hauran de dir aviat si volen repetir o no l’experi\u00e8ncia de Junts…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3550"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3550"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3550\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3550"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3550"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3550"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}