\t\t\t\tHi ha una imatge que no em trec del cap: Miquel Roca, dimarts passat al mat\u00ed, acompanyant, en discret segon terme, la consellera Irene Rigau a declarar com a imputada pel 9-N davant el TSJC. L’expol\u00edtic i advocat de prestigi ha assumit la defensa de la titular d’Ensenyament juntament amb Jordi Pina, que \u00e9s qui porta el dia a dia del cas. Es d\u00f3na la casualitat que Roca \u00e9s amic de Rigau i del seu marit, Salvador Carrera, que va ser diputat al Congr\u00e9s i senador. Podr\u00edem dir que la pres\u00e8ncia de Roca en aquesta escena no t\u00e9 cap significat pol\u00edtic i s’ha de llegir de manera estrictament professional i personal. Podr\u00edem. Per\u00f2 ning\u00fa no es pot desenganxar de la seva biografia ni del que ha representat.<\/p>\n
Roca, que avui pot ser lletrat d’Uni\u00f3 de Pagesos o de Cristina de Borb\u00f3, va ser el n\u00famero dos de Converg\u00e8ncia i l’home fort de CiU a Madrid, a m\u00e9s d’un dels pares redactors de la Constituci\u00f3 del 1978. Pol\u00edtic d’orat\u00f2ria efica\u00e7 i grans habilitats negociadores, va donar al nacionalisme moderat un paper protagonista en la pol\u00edtica espanyola, sobretot durant l’etapa final de Felipe Gonz\u00e1lez. L’any 1986, va intentar catalanitzar i centrar el mapa estatal de partits amb el Partido Reformista Democr\u00e1tico, oferta que va fracassar per\u00f2 que va regalar un magn\u00edfic resultat a CiU. Durant aquella campanya electoral, els empleats del PSOE a TVE emetien nom\u00e9s els discursos de Roca en catal\u00e0 i amagaven sistem\u00e0ticament les seves paraules en castell\u00e0, no fos cas que alg\u00fa pens\u00e9s que un catal\u00e0 podria ser cap del govern espanyol. Les Espanyes no volien un nou Camb\u00f3 ni volien plurinacionalitat i ho van deixar ben clar. D’altra banda, Roca va perdre la batalla interna amb Jordi Pujol per controlar el partit i esdevenir successor. Aquell dia, el nacionalisme majoritari va esborrar matisos molt valuosos i es va obrir una escletxa que alguns van aprofitar en benefici personal, cas del primog\u00e8nit de Pujol.<\/p>\n
Roca i Rigau provenen d’un mateix magma: l’oposici\u00f3 democr\u00e0tica i catalanista a Franco, orientada suaument cap al centre esquerra. Uns van acabar al PSC, uns altres a CDC… El PP i C’s s\u00f3n formacions alienes a aquest magma i n’estan contents. Avui, Rigau ha abra\u00e7at la idea de la independ\u00e8ncia mentre Roca continua sent un autonomista conven\u00e7ut. La majoria de convergents -els n\u00fameros canten- ha imitat Rigau. Per\u00f2 l’exhibici\u00f3 de for\u00e7a de l’Estat espanyol contra el Govern Mas reuneix vells amics, tot i les discrep\u00e0ncies. La mem\u00f2ria tamb\u00e9 hi juga: Roca va n\u00e9ixer a l’exili i \u00e9s fill d’un dels fundadors d’Uni\u00f3.<\/p>\n
Dimarts i dijous, davant del TSJC, es van aplegar no nom\u00e9s dirigents del sobiranisme, tamb\u00e9 del catalanisme en sentit ampli, incloses ICV i Uni\u00f3. Tots hi eren, menys el PSC, que -en el cam\u00ed cap a la irrellev\u00e0ncia- ha decidit renunciar al seu capital hist\u00f2ric despr\u00e9s d’abjurar del dret a decidir. \u00c9s tota una altra desconnexi\u00f3.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha una imatge que no em trec del cap: Miquel Roca, dimarts passat al mat\u00ed, acompanyant, en discret segon terme, la consellera Irene Rigau a declarar com a imputada…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3569"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3569"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3569\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3569"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3569"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3569"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}