\t\t\t\tSer de centre, semblar de centre o anar cap al centre. Vet aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3. Es parla molt, darrerament, de les expectatives electorals d’Albert Rivera i el seu partit. Com es parlava, fa uns mesos, de les expectatives de Pablo Iglesias i la seva formaci\u00f3. Aparentment, aquestes dues forces emergents de la presumpta nova pol\u00edtica pretenen pescar vots entre sectors diferents per arribar a tenir un paper decisiu despr\u00e9s dels comicis del 20 de desembre: Ciutadans aspira a ser una nova dreta en substituci\u00f3 del PP, mentre que Podem aspira a ser una nova esquerra en subs\u00adtituci\u00f3 del PSOE. \u00c9s probable que aix\u00f2 sigui aix\u00ed per\u00f2 es produeix un joc desimulacions i dissimula\u00adcions que introdueix matisos en aquestes afirmacions. Un joc que recupera el concepte de centre pol\u00edtic.<\/p>\n
Rivera vol presentar-se com la reencarnaci\u00f3 d’un centre que, en realitat, nom\u00e9s va funcionar com a tal durant l’etapa fundacional de la democr\u00e0cia. Ciutadans suggereix un centrisme vague i bonic per\u00f2, a l’hora de la veritat, els seus missatges i posicionaments ens indiquen que els seus estrategs tenen clar que aquest projecte pol\u00edtic nom\u00e9s t\u00e9 futur si \u00e9s percebut pels votants de la dreta com l’artefacte que substitueixi, a mitj\u00e0termini, el PP. El centre, per Rivera i els seus, \u00e9s unaret\u00f2rica que dissimula laveritable direcci\u00f3 del seu programa i que serveix per diferenciar-se de l’opci\u00f3 liderada per Rajoy. Ciutadans es disfressa de centre per\u00f2 es mou cap a la dreta.<\/p>\n
Iglesias va sorgir com el representant d’una formaci\u00f3 nova i fresca que -te\u00f2ricament- s’inspirava en el malestar expressat per diversos moviments socials i plantejava “una ruptura amb el r\u00e8gim del 78” i una exig\u00e8ncia de pol\u00edtiques al servei “dels de baix”. A difer\u00e8ncia d’Izquierda Unida i les esquerres convencionals, Podem prometia plantar cara frontalment als poders del sistema, per regenerar la democr\u00e0cia amb un fort accent social i republic\u00e0, que havia de trencar uns consensos que s’interpretaven obsolets. R\u00e0pidament es va veure que, en la pr\u00e0ctica, tot aix\u00f2 volia dir penetrar en l’electorat del PSOE m\u00e9s que en el d’IU per aconseguir, a mitj\u00e0 termini, esdevenir el gran partit de centreesquerra en substituci\u00f3 dels socialistes. El centre, per Iglesias i els seus, \u00e9s l’\u00fanic lloc cap on poden anar per intentar cr\u00e9ixer i consolidar-se (d’aqu\u00ed ve el seu sospit\u00f3s silenci en certs assumptes), per\u00f2 no poden dir-ho perqu\u00e8 aix\u00f2 els faria massa semblants al’opci\u00f3 que lidera Pedro S\u00e1nchez. Podem es disfressa d’esquerra per\u00f2 es mou cap al centre.<\/p>\n
Paradoxa servida: Ciutadans ven centre per\u00f2 es mou a la dreta i Podem ven esquerra per\u00f2 aspira a entrar al centre. La nova pol\u00edtica com a dislocaci\u00f3 aguda. Una altra cosa \u00e9s el que els electors es creguin i finalment tri\u00efn. El centre, des de la transici\u00f3, gaudeix d’una aur\u00e8ola especial per efecte de la perspectiva hist\u00f2rica i, potser, de la nost\u00e0lgia. El centre era Su\u00e1rez i \u00e9s la mitificaci\u00f3 d’un personatge i d’un per\u00edode \u00fanic. En una societat que sortia d’una dictadura, el centre va ser una marca efica\u00e7 i un refugi per a milers de nous votants que necessitaven refiar-se d’alg\u00fa. L’any 1977, el concepte dreta<\/em> era tenyit de franquisme, mentre que el concepte esquerra<\/em> feia por a les capes que havien estat anestesiades pel r\u00e8gim. El centre va ser -entre altres coses- una manera d’incorporar a la democr\u00e0cia aquells que mai l’havien trobada gaire a faltar.<\/p>\n Avui tot \u00e9s m\u00e9s envitricollat. Els polit\u00f2legs que integren l’equip Piedras de \u00adpapel recorden -en el seu molt recomanable llibre Arag\u00f3n es nuestro Ohio<\/em>– que, a Espanya, “els partits que guanyen tamb\u00e9 guanyen en el centre, per\u00f2 no guanyen perqu\u00e8 guanyin en el centre”. La distinci\u00f3 \u00e9s molt oportuna perqu\u00e8 aix\u00f2 podria canviar aviat. Ho expliquen d’aquesta manera: “Segons les dades de Metroscopia del mar\u00e7 del 2015, Ciutadans era l’opci\u00f3 guanyadora en el centre en intenci\u00f3 de vot (si b\u00e9 a nivell nacional quedaria com a tercera for\u00e7a pol\u00edtica). En altres paraules, per primera vegada podr\u00edem tenir un guanyador de les eleccions que no \u00e9s el partit m\u00e9s votat en el centre. A m\u00e9s, tamb\u00e9 per primera vegada, una opci\u00f3 que \u00e9s vista com a radical per molts votants, Podem, penetra en el centre pol\u00edtic”.<\/p>\n \u00c9s a dir, segons aquesta an\u00e0lisi, Rivera no se’n sortiria del tot pescant en la dreta (i acabaria sent potser all\u00f2 que nom\u00e9s simula ser), mentre que Iglesias s\u00ed que aconseguiria pescar en el centre; i ambd\u00f3s es trobarien en un punt d’intersecci\u00f3. Aquests experts afegeixen que, “encara que els votants de centre consideren Podem una for\u00e7a n\u00edtidament d’esquerres (la situen en mitjana al voltant del 3 en l’escala ideol\u00f2gica), molts es mostren disposats a votar-la”. Acabem de complicar-ho una mica m\u00e9s: l’\u00e8xit de Ciutadans el 27-S i el frac\u00e0s de la coalici\u00f3 apadrinada per Iglesias en els mateixos comicis tenen massa factors nom\u00e9s catalans per fer extrapo\u00adlacions.<\/p>\n Els votants de centre representen un 20% de l’electorat espanyol. El Partit Popular que va guanyar les eleccions per majoria absoluta l’any 2000 se’n va emportar molts, igual que el PSOE que va guanyar contra pron\u00f2stic l’any 2004,enmig d’una trag\u00e8dia sense precedents. Qu\u00e8 passar\u00e0 el 20-D? Es diu i es repeteix que el bipartidisme es trencar\u00e0 per\u00f2potser no ho far\u00e0 de la manera que ens imaginem. Qui sap si algun simulacre t\u00e0ctic engendrar\u00e0 un nou espai pol\u00edtic, sense voler.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ser de centre, semblar de centre o anar cap al centre. Vet aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3. Es parla molt, darrerament, de les expectatives electorals d’Albert Rivera i el seu partit. Com…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3571"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3571"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3571\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3571"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3571"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3571"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}