\t\t\t\tEl recordo amb nitidesa: assegut en un tamboret, en un bar de nom oblidat, amb vestit i corbata, amb un got llarg a la m\u00e0, conversant de manera animada amb aquells que llavors \u00e9rem joves i vol\u00edem saber-ho tot. Ell parlava amb agudesa i eleg\u00e0ncia de pol\u00edtica i de literatura, de la Val\u00e8ncia que tant estimava, del Madrid que tan b\u00e9 coneixia, del pa\u00eds que somiava. L’escolt\u00e0vem fascinats, engrescats. Parlo de la capital valenciana dels anys noranta -devia ser una nit dels premis Octubre- i de Francesc de Paula Burguera -Paco P-, escriptor i periodista de Sueca, figura important del valencianisme pol\u00edtic i la cultura expressada en la llengua d’Ausi\u00e0s March. Paco Burguera ens ha deixat i aix\u00f2 ens fa pensar -un altre cop- en la hist\u00f2ria que podria haver estat i, finalment, no fou.<\/p>\n
Salva Enguix ha escrit en aquest \u00addiari que Burguera va ser home de reflexi\u00f3 i d’acci\u00f3 pol\u00edtica alhora. \u00c9s ben cert. La batalla per la cultura i la batalla per una democr\u00e0cia que integr\u00e9s la diversitat nacional eren una ma\u00adteixa cosa. Paco P -amic del seu convilat\u00e0 Joan Fuster- va dedicar-se a salvar els mots -poesia i teatre- i despr\u00e9s va provar d’articular un valen\u00adcianisme de centredreta, il\u00b7lustrat i liberal, capa\u00e7 de ser assumit per una part de les classes dirigents i mitjanes valencianes. Per\u00f2 no se’n va sortir. Va topar amb el que els marxistes en \u00addeien “les condicions objectives”. La burgesia catalana no va tenir un duplicat equivalent al sud, per\u00f2 gent com Burguera va imaginar un espai pol\u00edtic que no condemn\u00e9s el valen\u00adcianisme a la marginalitat. Per fer-ho, va fundar partits i, fins i tot, va ser diputat al Congr\u00e9s per la UCD, per\u00f2 aviat es va desenganyar de la voluntat autonomista dels que envoltaven \u00adSu\u00e1rez. La coalici\u00f3 Comprom\u00eds \u00e9s, avui, un \u00e8xit que deu molt a l’obstinat picar pedra de valents com Burguera i altres.<\/p>\n
Veig ara -en el jard\u00ed amable de la mem\u00f2ria- Paco P somrient i explicant alguna hist\u00f2ria, amb un sentit de l’humor el\u00e8ctric, fent un trago de whisky i suggerint idees amb una passi\u00f3 moderada pel tel de la ironia. Ell era la Val\u00e8ncia civilitzada, la que volia trobar camins de conviv\u00e8ncia en el marc estatal sense convertir-se en la sucursal ni la platja de ning\u00fa. Ell era tamb\u00e9 la constataci\u00f3 amarga que el Pa\u00eds Valenci\u00e0 havia triat un pla que ho deixava tot en mans de pol\u00edtics que nom\u00e9s volien fer carrera a Madrid. Ho va explicar en un llibre desencantat que cal rellegir ara: \u00c9s m\u00e9s senzill, encara: digueu-li Espanya<\/em>, meditaci\u00f3 adolorida i realista sobre un pa\u00eds a mig fer, unes elits dimission\u00e0ries i una identitat menyspreada. Paco P sabia, per exemple, que oblidar el corredor mediterrani no \u00e9s una casualitat sin\u00f3 el resultat d’una determinada idea del poder. Com el fet que Raimon fos -fins fa poc- vetat i si\u00adlenciat per les institucions de la seva terra.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El recordo amb nitidesa: assegut en un tamboret, en un bar de nom oblidat, amb vestit i corbata, amb un got llarg a la m\u00e0, conversant de manera animada amb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3576"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3576"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3576\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3576"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3576"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3576"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}